Yung Rajola: “No et trobaràs un Travis Scott català petant-ho a la FM de Sant Quirze del Vallès”

Fa calor i és la millor època per prendre coses fresh. I aquestes poden ser en format aliment, beguda o música. I això últim ens porta Yung Rajola amb el seu nou EP </3. Quatre cançons que t’acompanyaran a les llargues i caluroses nits estivals

La portada d’aquest EP és una adaptació en forma d’il·lustració de la portada del disc. Per què has fet això?

Realment és l’esbós que li vaig passar al fotògraf, en Marc Castelló, perquè es fes una idea de què volia. El meu cos nu, el cor, la sang… Una mica el que finalment va acabar sent la portada de COR TRENCAT. És un dibuix meu que, qui va comprar el disc, va poder trobar com també com a portada del llibret.

Fa un any i mig que va sortir el teu primer disc COR TRENCAT. Quines diferències existeixen entre aquest nou EP i COR TRENCAT?

Tot i que la voluntat del meu missatge és la mateixa, la diferència més clara és que el disc és prepandèmia -el vam acabar el 9 de març de 2020- i aquest EP, que pretén ser la cara B de l’àlbum, està compost per 4 temes fets durant la tardor del 2020 i la primavera del 2021. És una mena d’actualització del que ja era COR TRENCAT.

I quines similituds?

El missatge. COR TRENCAT és un disc que parla, sobretot, de la meva generació i de la realitat que ens ha tocat viure: una generació trencada per unes falses i grans aspiracions de futur i un present més aviat incert. Com que el vaig escriure i compondre abans que el món se n’anés encara una mica més a la merda (parlo de la pandèmia), vaig creure convenient actualitzar-lo amb algunes cançons més.

El nou EP de Yung Rajola es titula </3

Com ha evolucionat el projecte de YUNG RAJOLA en aquest i mig?

Una cosa que m’agrada força del meu projecte és que està, en canvi, constant. De la mateixa manera que m’enorgulleixo dels meus inicis com a cantant més aviat satíric, m’agrada també com amb el temps ha evolucionat a una visió més introspectiva i filosòfica. Ara, però, tinc ganes de fer música amb un altre caire, més aviat pop i costumista.

Per què has decidit treure aquest EP de 4 cançons ara?

Realment, tenia previst treure’l a finals de 2021; quan van sortir els dos primers singles. Però la moguda es va anar allargant. Al final, jo treballo cada dia a una oficina i, sovint, fer les coses bé costa una mica més. Fer videoclips, premsa, organitzar-ho tot bé… No poder-se dedicar exclusivament a la música a vegades ho alenteix tot una mica.

Destaca la col·labo amb The Tyets a ‘Cada Dia’, una cançó bastant fresca que barreja els acords d’una guitarra acústica i la producció més ‘urbana’.

Tot i que la meva música cada cop va migrant a sons més allunyats de la urbana, la música urbana no deixa de ser la meva gènesi com artista. Estem en un bon moment on els gèneres cada cop estan més fusionats i són més homogenis entre si. És guai poder mesclar-los i invitar a nous públics, sovint no massa familiaritzats amb aquesta música, a què ens escolti i ens balli com cal. Responent ja a la teva pregunta, per mi és música i ja està. Mentre soni bé, llarga vida a la fusió.

Sents que amb aquest treball t’estàs apropant al so objectiu del teu projecte? O tampoc no tens una fita concreta?

Com artista m’agrada força jugar i buscar sempre noves sonoritats i finalitat quant a nous projectes. Sé que és quelcom que resta i la cosa fàcil és, normalment, tirar pel dret amb la música que et funciona i li agrada al teu públic. No crec que el meu pròxim disc soni com COR TRENCAT.

Instantània de Yung Rajola

Fins a quin punt aquest projecte musical vols que et porti lluny? Quin és el teu objectiu amb aquest projecte?

Hasta el infinito y más allá (jeje). És broma. M’agradaria poder viure de la música. Si més no, també, perquè també m’agrada molt pintar a l’oli i ara, amb la feina, no m’hi puc dedicar. Als artistes ens agrada més el temps que els diners. Però, clar, per poder tenir un temps de qualitat i poder, també, sobreviure s’ha de treballar. És el peix que es mossega la cua. De totes maneres, poder dedicar-me exclusivament al meu art ha estat el meu somni des de petit.

Com d’important és per tu la producció de la teva música?

Importantíssima. Sense un bon productor els lletristes no sonaríem com sonem. Estic molt orgullós de tothom amb qui he treballat. Sempre m’han fet millorar, en tots els aspectes.

I les lletres? O sigui, comparativament què és més rellevant per tu la producció/música o la lletra?

Van a la par. Una cançó serà sempre un poema musicat. És igual d’important la música que la lletra: com més qualitat tingui cada una, més qualitat tindrà la cançó… O així ho crec jo.

Fa dos anys que s’està consolidant un base d’artistes urbans com tu o Yung Rovelló o El noi de tona, per dir uns exemples, que teniu una proposta molt treballada, però que això no s’està transformant en una base sòlida de bolos i concerts. Com vius això des de dins?

També fa dos anyets que va esclatar una pandèmia i molts artistes magnànims de l’escena estaven ja contractats per alguns ajuntaments o festivals i ara estan donant els bolos que els hi tocaven. Vull pensar que els qui hem començat durant aquest període una carrera ‘més professional’ ens hem trobat amb aquesta mena d’obstacles. D’altra banda, si no estàs consolidat, costa molt que et donin bolos. I més quan estàs catalogat com a música urbana. La urbana que funciona a Catalunya no deixa de ser igual de festiva que la proposta que donava fa uns anys Txarango. No et trobaràs un Travis Scott català petant-ho a la FM de Sant Quirze del Vallès. L’oient a Catalunya escolta música festiva perquè a la ràdio i a les festes majors es programa aquesta música. Potser si es donés una oportunitat a artistes amb sons més urbans, la percepció canviaria. Qui sap.

Com veus tu l’escena catalana de música urbana?

Il·lusionant. Però no només l’escena urbana, sinó l’escena catalana en general. Hi ha més propostes que mai. La gent ha perdut la vergonya de fer música en català i això, veient el declivi que està sofrint el català a l’esfera social, és el millor que li pot passar a la cultura d’aquest país.

Digues una cosa positiva i una negativa d’aquesta escena?

Com a positiva diria l’eclecticisme de propostes artístiques que hi ha. T’agradi la música que t’agradi, crec que avui en dia la pots trobar feta en català. La dolenta, sentint-ho molt pel que diré, és que això no s’aprofiti. Com he dit abans, a Catalunya hi ha un model i un circuit que funciona i qui ho porta sembla estar content amb la seva rendibilitat. Suposo que tocarà fer música festiva si volem viure d’això…

Text: Marc Ferrer / Fotos: Xavi Souto