TRAMMA: “Realment no crec que ningú faci el mateix que jo, almenys jo no he escoltat a ningú que faci res similar aquí a Catalunya.”

Amb 19 anys es tenen moltes coses a dir, però la majoria no saben com fer-ho ni tenen un canal eficaç per transemetre-les. En canvi, la Marta Romeu, artísticament coneguda com TRAMMA, amb aquesta edat ens ha volgut dir moltes coses, i d’interessants, i ho ha fet amb 9 tracks molt frescos que van del rap, al pop passant per sonoritats properes al trap o al R&B.
Retrat de la rapera TRAMMA

Ara fa un mes que vas treure Voldria dir-te (Picap, 2021), el teu primer disc? Com estàs ara mateix?

Realment estic il·lusionada, el disc està tenint molt bon feedback i crec que està arribant a més gent i llocs dels que realment m’esperava. Musicalment parlant estic molt orgullosa de la feina que hem fet, hem treballat molt intensament perquè el disc surti en les dates exactes i amb la millor qualitat sonora.

Quina ha estat la repercussió de Voldria dir-te? Esperaves més o menys?

Ben bé crec que encara s’està donant a conèixer aquest nou projecte de TRAMMA i a poc a poc la gent es va escoltant el disc. Avui en dia estic contenta de la rebuda que hi ha hagut, però igualment crec que podem arribar a més gent que no em conegui personalment i que s’interessi pel projecte i per la música.

Que has volgut dir-nos amb aquest disc?

Amb aquest disc el que he volgut fer és expressar les meves emocions i inquietuds en forma de música. Crec que han sigut uns anys difícils de gestionar emocionalment i per a mi ha sigut important expressar-ho a petita escala.

Et vam conèixer amb singles com “Rollin'” o “Fum” on vèiem una TRAMMA molt rapera, però amb aquest disc i temes com “Voldria Dir-te” o “Mira que” hem descobert que també tens molta capacitat vocal. Com et descrius com a intèrpret?

Realment crec que la Marta com a persona ha rebut molts inputs musicals des de molt petita i mai m’he radicalitzat en un estil en concret. He tingut èpoques d’algún estil en concret com el Reggae, el Pop, l’Electro o el Rap, per això mateix crec hi ha singles que tenen la part més urbana i altres que destaquen més per la part més “comercial” cantada. Realment m’agraden equilibradament les dues coses tant cantar com rapejar i és per això que crec que és important recolzar-les. No tinc clar on arribaré musicalment parlant d’aquí uns anys, però avui en dia vull experimentar per saber quin estil és el que m’identifica.

T’hem escoltat rapejar, cantar en diferents registres… Quin creus que és el teu punt fort com a intèrpret?

Crec que tinc bastants punts forts. Les melodies i la producció crec que destaquen molt la meva veu. També la sensibilitat a l’hora d’interpretar-les és un punt fort i això amb les lletres fa un complot molt interessant.

Sònicament, el disc passa per molts estils i recorda a diferents èpoques i artistes. Tots sabem que les etiquetes cada cop tenen menys sentit al món de la música, però com t’emmarcaries?

Com bé he dit, crec que m’he empapat molt de molta música diferent, passant per molts anys i molts estils diferents. Per sort he tingut grans referents que m’han ajudat a entendre la música com un idioma que no tothom sap interpretar i crec que encara em queden molts anys per completar-me com a artista en molts sentits.

Retrat de la rapera TRAMMA

Les lletres són molt autoreferencials i expliques moltes experiències, situacions o emocions molt personals. Com et sents compartint totes aquestes intimitats amb un públic que fins fa poc no et coneixia?

És difícil fer el pas d’expressar-te emocionalment, però satisfactori saber que al final hi ha gent que s’identifica o que pot desenvolupar diverses emocions escoltant la meva música. Crec que és interessant que gent que no em coneix personalment pugui consumir el meu disc ja sigui per gust o per les lletres.

Tu ets la compositora dels teus temes, però t’acompanyen el Jan Aygua i Elsxnchez a la producció. Com ha estat el procés compositiu d’aquestes temes?

Els temes s’han creat de diverses maneres, a vegades m’ha donat per escriure alguna cosa que sentia, més tard l’he acompanyat d’una melodia creant un projecte al Logic o al Ableton i quan la idea ja estava més o menys creada els hi passava als productors perquè fessin la cançó més sonora i més polida. Crec que la manera nostra de fer servir l’autotune és especial, ja que no el fem servir com a recurs i eina d’afinació, sinó per donar suc a algunes parts de la cançó.

Crec que la producció és molt important en aquest treball perquè treballes amb diferents nivells d’autotune, duplicat de veus… Com de fonamental per tu és la producció en aquest disc?

Crec que la producció és com els fonaments d’una casa, si no està ben feta la casa no es pot construir bé, per això si no hi ha una bona producció darrera la veu, la lletra, les melodies, els instruments i el missatge, res té sentit.

El gènere urbà a Catalunya està molt en auge, però creus que algú havia fet el que estàs fent tu al panorama català? O consideres que ja hi havia gent fent el que estàs fent tu ara?

Realment no crec que ningú faci el mateix que jo, almenys jo no he escoltat a ningú que faci res similar aquí a Catalunya. Potser estic molt equivocada, però jo crec que tots els bons artistes tenen una essència i un so especial, i també crec que el nostre projecte està pel camí d’aconseguir-ho i de diferenciar-se amb tota la música d’aquí. Realment em faria molt feliç a la llarga realitzar un producte extern a tot el que hi ha avui en dia.

Com veus tu l’escena urbana catalana? T’agrada el que es fa? Algun grup/artista preferit/da i per què?

L’escena catalana crec que és una escena tan vàlida com les altres, i espero algun dia que no s’hagi de preguntar això i que ja formi part de tota la indústria en general. Però fent referència a la pregunta crec que hi ha de tot. Hi ha gent que pensa que la seva música sona bé però despres no van a tempo, no afinen i als concerts no tenen millor idea que cantar a sobre la cançó fent playback. Sincerament hi ha gent que no val per fer això, però hi ha gent, i n’he vist molta que sí, com ara, Flashy, Sr. Chen, Ferran Palau, Ginestà o Oques.

 

Vas estrenar el disc a La Mirona de Salt. Com va ser l’experiència de tocar davant de tanta gent i presentant moltes cançons que que no havies intepretat en directe?

Va ser una experiència impressionant. Arribi a on arribi en la música, aquell dia va marcar molt una etapa de la meva vida. Crec que s’està començant un projecte molt guai i que pot arribar a ser alguna cosa molt cool. Sobretot vaig agrair molt que les persones dediquessin el seu temps a venir a veure’m. Va venir molta gent coneguda: familiars, amigues, companys, professors de l’escola… Molt emocional tot plegat.

Com et veus d’aquí a un any?

Realment no ho tinc clar. Sé que continuaré fent música perquè cada dia tinc més clar que és el que m’ompla i el que he vingut a fer jo en aquesta vida. Ara mateix he decidit cantar en el meu idioma natal, que és el català, perquè crec que és necessari que es doni més importància a la llengua. Però no descarto res. Sempre m’ha agradat molt escriure en castellà i anglès, i potser algun dia m’acabi decantant per aquí. Sí que tinc molt clar que abans d’això m’encantaria poder fer bolos del nou disc i de tota la música que vindrà aviat.

Text: Marc Ferrer / Fotos: Óscar Sánchez