Sr. Chen: “Busco divertir-me i em dóna igual el que estigui de moda”

És l’arquitecte urbà més flirtejat actualment. El productor amb qui tothom vol treballar. Soci de Lildami, després del pandèmic 4Ever Domingo (Delpalo Records, 2020), Sr. Chen percuteix de nou en solitari amb Cómo no hacer un trío (Cycling Records, 2021).
Retrat del músic, compositor i productor Sr. Chen.

Són molts anys a la música, però per a qui encara no et conegui… qui és Sr. Chen?

Un músic, cantant i productor que porta un fotimer d’anys currant amb molts artistes de l’escena. Sempre movent-se per la tangent de la tendència i amb un so inspirat en els moviments més “outsiders” de l’R&B, el hip hop i el trap.

En menys d’un any has tret dos discos.

Bé, considero 4ever Domingo la meva mixtape de quarantena. Un treball molt irregular. Una narració sobre com vaig viure el confinament. Como no hacer un trío, sí, és el meu segon disc. Sóc un cul inquiet i la prova és que aquest últim mes han sortit tres discos produïts per mi: Selva (Hidden Track, 2021) de Yudi Saint X, Cor trencat (Halley Supernova, 2021) de Yung Rajola, i Viatge en espiral (Halley Records, 2021) de Lildami.

Escriure cançons és per a tu una teràpia?

Escriure cançons em connecta amb una part de mi que oblido en el meu dia a dia. Aquesta part seria la meva realitat més emocional. A vegades les cançons m’expliquen coses que racionalment encara no sé explicar o no entenc. Sempre trobo que els meus temes tenen un punt de profètics a i això a vegades em fa molta por.

No vull fer espòilers, però he flipat amb el final de Cómo no hacer un trío.

Al final de tots els meus treballs m’agrada deixar un espai per a l’espiritualitat o la psicologia: un lloc on relaxar-se i poder digerir el que acaba de passar. Amb 27 anys vaig perdre un bon amic i allò em va causar unes ferides mentals que em van fer connectar amb el món del budisme i la meditació. A mi m’han salvat literalment la vida. Potser els meus discos poden ser un espai on la gent pot trobar una finestra per provar-ho. Si és així, benvingut sigui.

Això és nedar a contracorrent de tots els estereotips del rap i el trap.

Sempre m’he mogut en el terreny de les contradiccions i els clarobscurs. M’agrada fer d’advocat del diable i generar debat. Trobo que la contradicció és la base de tots els éssers humans I la batalla ment i cor és una guerra amb la qual ens hi hem d’enfrontar tots constantment.

Acostumat a les produccions com portes això d’agafar el micro?

M’agrada molt actuar, crec que és una part on la gent pot acabar d’entendre tot el discurs: l’expressió corporal d’un artista diu molt sobre el que no es canta. És una pena que visquem una situació global on aquesta energia s’estigui perdent. El directe em sembla una part fonamental de la música.

A l’hora de treballar, tens en compte les tendències o només ets fidel a la teva pròpia creativitat?

La tendència és important depenent del que estiguis buscant. Per a mi no té gaire sentit fer música de “revisió” per si mateixa. Amb això vull dir que sempre has d’intentar generar diàleg i obrir camí. Abans aquesta creença em robava molta pau interior. Ara la porto d’una manera diferent: simplement busco divertir-me i em dóna una mica igual el que estigui de moda o no.

 

Les col·laboracions són habituals als teus discos. I en aquest trobem a noms com Sr Wilson, Yudi Saint X, Bearoid i evidentment Lildami.

M’agrada molt currar amb altra gent. Trobo que és molt estimulant entrar en d’altres mons i deixar que altres entrin al teu. A més a més, escriure segons versos és una puta merda. Fent temes a mitges això deixa de ser un problema. Últimament tinc moltes ganes de col·laborar però ja no tant de produir per altra gent, sinó més bé que s’apropin al meu univers i treballar des d’allà.

Amb qui no has treballat encara i t’agradaria compartir hores d’estudi i composicions?

Doncs em fliparia currar amb Vic Mirallas i Ferran Palau. M’imagino als tres en un tema i m’entren taquicàrdies. També tinc els ulls molt posats a Madrid I tota la gent que està per allà, gent com Delaosa, Oddliquor o Deva son artistes que m’inspiren molt.

Persona molt inquieta, almenys creativament parlant, segur que ja estàs cuinant un nou projecte.

Ara mateix us puc dir que venen alguns singles més lleugerets. Tinc ganes de sortir una mica del drama i entrar en altres emocions. Aquest any no crec que hi hagi projecte llarg sinó més aviat singles i potser algun EP.

Text: Aida García / Foto: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *