Simona: “Faig música urbana perquè estic tot el dia al carrer”

Simona és una d’aquestes joies ocultes als carrers de Barcelona. Single a single, de ‘Bali’ a ‘TE VEO’, fins al més recent ‘Shut Up’ brilla amb lluminiscència blin-bling. Quedem al bar del Macba. Arriba amb un somriure mesmeritzant, marcant el ritme dels seus passos amb la música que brolla dels seus auriculars.

Què venies escoltant?

Still Over It de Summer Walker. Una passada. És la segona vegada que me’l poso i em sembla increïble.

Quin és l’últim disc que t’ha fet esclatar el cap?

The Angel You Don’t Know d’Amaarae. Va sortir l’any passat però encara em té obsessionada. Ella és nigeriana i escriu i produeix els seus temes. El disc és top. M’ha matat.

Et vaig descobrir de casualitat, escoltant un dia la ràdio, el Pista de Fusta de Miqui Puig, que va punxar el teu tema ‘TVEO’.

Jo soc argentina, de Mendoza. Vaig arribar a Barcelona fa cinc anys. La meva germana feia un any que vivia aquí i…

I vas venir a viure amb ella.

Argentina és un caos actualment. És molt difícil ser jove i buscar-se un futur. No és fàcil accedir a bons estudis o trobar una bona feina. Vaig venir sense papers. Durant cinc anys he fet tota mena de feines cobrant en negre.

Com?

He treballat a clubs cannàbics, servint copes a bars, de dependenta de botiga… De tot el que sortia i podia. Ara, per fi, ja he aconseguit regularitzar la meva situació.

Has trobat el que venies buscant?

Sí. Aquí tot és més fàcil. Amb una feina mínimament decent pots pagar el lloguer del pis, menjar i sortir de festa. Allà la gent viu totalment endeutada. La gran majoria de la població és pobra.

A l’Argentina ja feies música?

No. Vaig començar amb la música a Barcelona. Tinc uns amics que produïen música a casa seva. Principalment, es dediquen a l’electrònica, al techno. Sempre m’ha agradat la música com a oient, així que m’aprovava a casa seva per escoltar el que feien.

Què escoltaves, a l’Argentina?

Soc súperfan del rock argentí: Soda Stereo, Charly Garcia, Fito Paez, Spinetta… També m’encanta la música brasilenya. Els meus avis vivien al Brasil i sempre que venien a Mendoza em portaven discos. De fet, a casa la música sempre ha estat molt important: no teníem tele però sí un equip de música espectacular.

Vaja, que et ve de bressol.

La mare és artista: fotògrafa. De fet, totes les dones de la família ho han estat, però no s’hi ha pogut dedicar. Jo he estat la primera en poder-ho fer.

Deuen estar ben orgulloses, allà, a l’Argentina?

Va ser molt boig quan van descobrir que feia música, no els havia dit res fins que vaig començar a publicar temes. Ara a Mendoza sona molt la meva música. De fet, se’m coneix més a l’Argentina que a Catalunya. Ara tocaré a l’edició argentina del festival Lollapalooza.

Retrat de la cantant SIMONA.

Waw!

Marxo ara el març, cap allà. És un festival enorme. Encara no em crec que vagi a tocar davant de tanta gent. I al juny també estaré al Sonar. Increïble.

M’explicaves com vas començar anant a veure gravar els teus amics.

A mi sempre m’ha agradat molt escriure. Va passar que un dia, mentre feien música, vaig agafar el micro i em vaig animar a cantar. Va sorgir el flow. Un dia, per sorpresa, em van gravar. Era 2019 i vam fer el meu primer tema, ‘Bali’. Va funcionar molt bé. Però va venir la pandèmia i tot es va aturar, encara que vaig aprofitar la quarantena per compondre i produir.

Son els temes que has anat publicant aquest 2021 passat?

Sí. O el més recent, ‘Shut Up’, un tema que vaig publicar ara fa un més. Hi col·labora la Lee Eye, una colombiana que ve del món del hip hop. Va passar per Barcelona i ens vam tancar a l’estudi amb el productor Blackthoven. En una nit vam treure el tema.

En breu publicaràs disc, oi?

Aquest abril publicaré el meu primer EP. Seran cinc cançons, totes noves. I de cara a l’any que ve vull publicar el meu primer elapé.

Si et pregunto si fas música urbana tu dius que…

Sí perquè estic tot el dia al carrer. Un gènere en què cada vegada som més les dones. De fet, la gran majoria d’artistes que escolto són dones. Quan vaig a un festival, si no hi ha dones a l’escenari m’avorreixo mortalment. Estic cansada de veure homes. Per això de petita m’agradava tant la música brasilenya, perquè a diferència d’Argentina on la immensa majoria eren homes, al Brasil tenien Gal Costa, Rita Lee, Elis Regina… Escoltar veus de dona em semblava la cosa més bonica del món.

Tens present que a través de la música pots donar veu a les dones que no tenen un altaveu?

En tot moment. Sent dona jove i immigrant, soc plenament conscient que tot el que faci en la música tindrà un component polític. Tot el que faig representa. És una responsabilitat, però m’agrada carregar amb ella. El meu somni és viure de la música i ajudar a les pibites que estan començant.

Text: Oriol Rodríguez / Foto: Xavi Torres-Bacchetta