Deu anys imaginant

Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina Trio – (9 de Desembre 2021) Palau de la Música Catalana. 53è Festival de Jazz de Barcelona

Al llarg dels anys hi ha discs que marquen èpoques i per entendre el present els hem de revisar per entendre cap on anem. Fa deu anys en un moment de màxima creativitat i exposició de la cantant Sílvia Pérez Cruz li va arribar un CD amb una sèrie de cançons precioses. Eren ‘cançons de desamor amb molta dignitat’ i el remitent d’aquest CD era el gran contrabaixista Javier Colina. L’enviament d’aquestes cançons van persuadir a Pérez Cruz a fer amb Colina un d’aquests discs que marquen època i el van titular En la imaginación (Contrabaix, 2010)

El passat dijous al Palau de la Música es van reunir de nou per celebrar els deu anys d’aquesta feliç reunió dins el marc del Festival de Jazz de Barcelona amb la platea plena de gom a gom. La nit va començar amb el trio de Javier Colina damunt l’escenari fent un tema instrumental. I quin trio! A banda del mestre contrabaixista, a la bateria teníem al genial Marc Miralta i al brillant Albert Sanz al piano. Sota el caliu de les llums a mig gas van fer una introducció molt íntima que marcaria el to de tot el concert.

Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina trío al complet
Instantània del concert al Palau de la música de Sílvia Pérez Cruz i Javer Colina Trio

Ja de seguida va aparèixer la cantant de Palafrugell per començar el repertori d’aquell disc que és una barreja molt ben equilibrada de boleros cantats en estil jazz. La Sílvia Pérez Cruz amb el seu cant xiuxiuejat a moments va obrir la nit amb ‘Debí llorar’. Ja al tercer tema ‘Mi Mejor Canción’ va aparèixer el convidat de la nit, el saxofonista Perico Sambeat amb un dels seus mesurats i afinadíssims solos de saxo alt. Van seguir gairebé el mateix ordre establert al disc de 2010 i van ser molt destacables les dues cançons que Pérez Cruz i Colina van cantar a duo: ‘Ella y yo’ i ‘La Tarde’ (i quina veu la de Javier Colina!!!) Les cançons entre la Sílvia i el Javier les anaven presentant dient-ne els autors i en especial les de la lletrista cubana Marta Valdés (‘Palabras’, ‘En la Imaginación’ i ‘Llora’) a qui diuen que li van a cantar les cançons quan van a Cuba. Durant tot el concert la complicitat del trio i la cantant va ser total amb moments molt inspirats. Els solos taralejats de Javier Colina i la seva execució brillant al contrabaix van ser els moments àlgids de la cita. Un podria dir que és el Ron Carter navarrès, la seva interpretació d’aquests temes és tan clara i vibrant que destaca. La veu de Pérez Cruz a moments és molt brillant, com sempre, però com a intèrpret de jazz i boleros potser s’assembla massa a com interpreta els temes seus com a cantautora, un canvi de registre seria bestial.

El públic va vibrar com mai i a cada tema aplaudia a rabiar i és que si volen poden tornar-hi quan faci quinze o vint anys que el disc ja està a l’imaginari col·lectiu.

Text: Pere Pardo / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta