The Sey Sisters: Sey it loud!

Amb We Got Your Back (Satélite K, 2021), la Edna, la Kathy i la Yolanda, The Sey Sisters, tornen amb lletres de lluita antiracista i feminista, combinant la reivindicació amb la celebració de qui són i d’on venen, amb la força de la dona africana i fent èmfasi en les cures i el suport, no només entre els afrosdescendents, sinó també de tothom qui vegi injustícia. Musicalment han fugit de les etiquetes, deixant el gòspel enrere, anant més cap al soul i el pop. Escoltant el seu disc sents que no pots defallir en cap causa, ni la seva ni cap que hi hagi al món, ja que segur que sempre tindràs les espatlles cobertes.

Com va començar The Sey Sisters als Hostalets de Balenyà del 2006?

Edna Sey: Tot i que el 2006 es va crear el grup, l’Albert (Bartolomé, pianista que acompanya The Sey Sisters i marit de l’Edna) i jo ja fèiem esdeveniments. La Yola i la Kathy ja estaven per allà, i a partir d’un casament familiar, ens hi vam sumar totes de forma tan fàcil, ràpida i fabulosa, que vam dir: “Endavant!”

I com ho van veure els vostres pares?

Kathy Sey: El nostre pare és músic i la nostra mare sempre ha cantat.

E.S.: El meu pare havia viscut aquest món i sempre ens han dit “que no us enganyin” i com que elles eren menors, ma mare sempre deia: vigila-les!

K.S.: Clar, entràvem a locals que nosaltres no podríem.

Yolanda Sey: Per nosaltres era molt fantàstic, però ma mare no pensava igual.

K.S.: Però sempre ens han fet costat.

Com ho dueu essent germanes i treballar juntes?

Totes juntes: (riures) Bé!

Y.S.: Com que ja ens coneixem, en sabem els límits i també al revés, no tenim embuts. Tot va començar molt natural i segueix així.

E.S.: Amb el temps hem anat millorant la manera de treballar juntes.

Retrat de la cantant Kathy Sey.

En l’àmbit creatiu, com ho feu?

K.S.: Doncs aportem totes igual. Cadascuna aporta una part, o quelcom repartit amb una idea, portada mig feta o feta del tot, i ho treballem.

Com ho combineu vosaltres dues, Kathy i Yola, amb la vostra feina com actrius?

Y.S.: Tenim totes tres una agenda en comú. Portant l’agenda el dia, encara que sol no haver-hi molta previsió.

A més la filla de l’Edna, que ha nascut fa res?

E.S.: En això és difícil de ferne una agenda. (riures).

Deixa dormir?

E.S.: (Riures) No!

K.S.: Però tenim la nostra altra germana, la nostra mare…

E.S.: Que jo pugui treballar implica una gestió familiar molt gran. Cobrint-nos les esquenes: ma mare, sa germana, la nostra germana…

Això és el títol del nou disc: We Got Your Back .

E.S.: Es refereix al reforç de la comunitat afrodescendent, però també de la comunitat familiar. I jo li vull sumar la comunitat de la maternitat.

I això es reflecteix al videoclip del single del mateix títol?

Y.S.: El que volíem posar és les cures al centre. Tant la cura personal, com la cura familiar i la de la comunitat. En la lluita antiracista tens la sensació d’estar sola i no saber com fer-ho i la gent que lluita pel mateix que tu, suma. Si un dia no podem, ens cobrin les esquenes.

E.S.: I el rodatge del clip és de cara en fora de la comunitat afrodescendent, que ens cobreixin les esquenes amb accions com denunciar actes racistes.

Retrat de la cantant Edna Sey.

Aquí costa entendre coses tan senzilles com que parleu català. Com ho gestioneu?

E.S.: Això és l’imaginari, la nostra societat és diversa, i això ja hauria de fer temps que s’hauria de reflectir a tot arreu: pel·lícules, mitjans…

Y.S.: A TV3, per exemple, no s’hi veu. És com si les persones no blanques fossin nou vingudes i aquí, entre la colonització, i altres coses, hi ha persones no blanques fa molt de temps. Si no es fa visible, fa que no existeixi. Si hi hagués més gent com nosaltres als mitjans, la gent ho normalitzaria més.

Com el cas dels papers que us donen com a actrius?

Totes tres: Exacte.

E.S.: Elles dues que fan càstings, només les volen per papers estereotipats o en altres ja directament queden excloses.

K.S.: I l’única manera que mostrin persones no blanques és quan entren nou vingudes, amb les pàteres… però hi ha altres realitats.

Anant a les vostres arrels familiar a Ghana, quants cops hi heu estat?

E.S.: Vam anar per segon cop ara fa un any. Aquest viatge eren unes vacances, anàvem a veure i viure, però també sabíem que anàvem a fer un disc i l’Albert i jo anàvem gravant sense saber que faríem d’això.

Les cançons de bressol es van gravar allà?

E.S.: No, són dels nostres pares que els hi canten a la meva filla, però d’allà vam gravar a “Auntie’s Reunion”, és la cançó que van cantar les nostres tietes a la nostra mare pel seu aniversari.

K.S.: Va ser una trobada. Tal qual ens vam trobar totes, es van posar a cantar i corrents vam gravar.

És important allà la música?

Y.S.: Per elles cantar és celebrar el que sigui en qualsevol moment. Arranca una, totes segueixen. Veient això i la força de les dones allà, va sorgir la cançó del disc: Black African Woman.

E.S.: Va sortir de la força i de la importància de la dona allà. Era el centre. Era el centre de les cures, del mercat, de crear comunitat.

Y.S.: Tot se sosté per la dona.

K.S.: Ho connecten tot amb tot. És l’exemple de fer xarxa.

Retrat de la cantant Yolanda Sey.

En el disc parleu també del llegat del passat.

K.S.: Hem de ser conscients que gràcies al viatge que va iniciar els nostres ancestres, nosaltres estem aquí, i ho hem d’agrair.

Y.S.: Som el somni i l’esperança de les esclaves, com deia la lletra d’una cançó de l’anterior disc.

K.S.: I això és com un mantra que va ressonant entre nosaltres.

Parleu de la lluita antiracista durant anys.

Y.S.: Sí, nosaltres estem seguint el llegat de tot el que s’ha fet. D’ençà que els meus pares van venir aquí fa quaranta anys i el que van fer els d’abans que ells.

K.S.: I que s’han de continuar fent canvis, com que aquest sentit de comunitat vagi més enllà de les persones afrodescendents.

Es tracta que ens tractem com a persones, sense importar la raça, etc.

E.S.: Es tracta d’anar més enllà de les manifestacions massives, o d’un moment concret, donat en un lloc o dit amb un hashtag. És important que hi hagi la feina de continuació, d’implicar-se, d’abanderar-se i també ajudant-nos a la lluita, trobant el lloc de cada u.

Les vostres lletres són reivindicatives, però es fa celebrant. Com es combina celebració amb reivindicació?

K.S.: Rebem molts missatges de què no som prou, jutjant-nos tota l’estona. Per això ho celebrem, ens respectem i donem un missatge positiu, a la vegada que ens queixem i que volem canviar les coses.

Un missatge d’esperança.

Y.S.: Nosaltres cantem des de l’esperança perquè si no, no hi hauria lluita, si no penséssim que hi ha una opció a millorar les coses o canviïn, nosaltres no estaríem aquí. No hi hauria lluita a fer.

A les lletres dieu que tranquil·les, sempre hi haurà algú.

K.S.: És que estar a la lluita és esgotador, hi ha a vegades que necessites descansar, per això la importància de les cures. Hem de tractar-nos bé, de cuidar-nos, d’agafar forces, perquè la lluita és llarga.

És un viatge, com la cançó “The Journey”, combinant amb el poema d’Akua Naru.

Y.S.: Aquest poema va sortir de la necessitat de donar espai a les morts que fa anys que patint des de l’esclavitud fins ara. No para d’haver-hi morts de cossos negres al mar, ho estem tractant com a xifres i no ho estem veient com que són persones, que venen amb unes esperances o que van sortir obligades en el seu moment.

Com us vau inspirar?

K.S.: Vam pensar diverses cançons que podria haver-hi col·laboracions, i de cop vam passar amb Akua Naru per la seva manera de recitar, de dir la paraula molt diferent. I encaixava totalment amb la idea de crear un petit espai de ritual i d’homenatge.

Retrat del grup The Sey Sisters.

I parlant a nivell més musical, heu passat més al pop, i deixat més enrere el gòspel?

E.S.: En fer un disc amb tot propi, sense versions, hem obert una mica la porta sense posar-nos barreres i li vam dir al productor Kquimi Saigi de mirar de no etiquetar-nos. Això ha fet que marxem del gòspel i anem més aviat cap al soul, el pop i noves sonoritats a explorar.

I com veieu el futur?

Y.S.: En general o musical?

El vostre.

Y.S.: Espero que amb molts concerts, ara que el disc ja ha sortit a la llum, i que el podem rodar a molts escenaris.

I van sortint els concerts?

E.S.: Hi ha concerts que ens estan confirmant, cosa que amb la situació actual has d’anar amb peus de plom, però tenim moltes ganes d’estar als escenaris i la gent té ganes de sortir i consumir cultura.

Algun objectiu nou?

Y.S.: Sortir d’aquí, amb l’enfocament d’anar fora de l’Estat Espanyol, explorar una mica més Europa, i si podem saltar el gran toll, doncs millor.

E.S.: El que ens deixin, pugem a un avió.

Totes tres: (riures).

Text: Joan Vendrell Gannau / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *