Preguntes Disperses – El Pony Pisador

Alguna vegada heu vist a una mateixa entrevista que es citi a en Pingu, Chieftains, Laboratoriuem Piezni, Plats Bruts i l’egiptològia? Això només pots passar quan juntes a un dels grups més peculiars i irrepetibles del panorama català (i mundial), el Pony Pisador, i el nostre Preguntes Disperses.

Quan éreu petits què volíeu ser de grans?

Depèn de qui: l’Adrià volia ser mico, el Ramon volia ser l’home del temps, el Martí volia ser el Zoro de One Piece, el Miquel egiptòleg i el Guillem futbolista.

Quin és el primer record que teniu relacionat amb la música?

L’Adrià recorda la seva àvia cantant “què li darem en el noi de la mare…”, el Miquel escoltant els Chieftains, el Martí gravant música de videojocs i de series del 3XL amb una gravadora, el Ramon uns cassetes que es deien “la cançó més bonica del món” i el Guillem a l’escola cantant nadales.

Recordeu la primera cançó que vau escriure?

El primer que vam fer com a grup va ser comprar els instruments –Guillem el banjo i Adrià la mandolina- i per tant, a l’inici ens va dedicar a aprendre tonades irlandeses per aprendre a fer-los sonar ajaj. Segurament el primer tema que vam preparar va ser el que anomenàvem “set pirata” que enganxava un sea shantie amb una tonada que surt a Pirates del Carib, això va sortir al nostre primer disc sota el nom de Haul Away Joe. La primera cançó 100% nostra per això va ser “Bartomeu el Portuguès”, una havanera que parla sobre un pirata que no sabia nedar.

Quin és el lloc o el moment més estrany en què us ha vingut la inspiració per escriure una cançó?

Podríem dir-ne mil però sí que recordem passar-nos hores assajant i preparant cançons entre proves de so i concerts de molts llocs on hem anat a tocar. En particular a un festival a Ingelheim recordo estar 5 hores assajant perquè vam anar un dia abans del nostre concert i les vam aprofitar molt bé.

Quina cançó d’un altre artista pagaríeu per haver escrit vosaltres?

Segurament “Carles Porta” de F.E.M.

Què esteu escoltant últimament en bucle?

Això cadascú, aquí algunes coses que s’han dit: Laboratoriuem Piezni, Pili Pe, Ringmasters i molts altres.

Retrat del grup folk, Pony Pisador

Quin ha estat el millor concert a què heu anat mai?

Un concert molt savi al que vam anar tots junts va ser el de la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, la orquestra àrab de Barcelona i Canzoniere Grecanico Salentino al Grec. Vam aprendre mil recursos i sonoritats que ens van inspirar molt.

I el vostre millor concert?

Buff te’n podríem dir varis: el concert a les barraques de Girona va ser un punt abans i després a la nostra carrera. Poder tocar davant de tanta gent fent la música que fem va ser molt emotiu. També podríem destacar el concert davant de cabres que vam fer a Vilanova de Meià, el nostre primer festival internacional a Yarmout, Falmouth, el concert d’Anglès, Manresa, Su…

Què és el més estrany que us ha passat en un concert?

Que pugi una nena de 8 anys a rapejar el “Jetpack Jordi” de pe a pa segurament. Va ser extremadament savi. També volem destacar el primer cop que un mecenes amic nostre va aprèixer amb un menhir fet d’espuma que tirava cohets.

Una sèrie o una pel·lícula que us hagi fet volar el cap últimament?

Últimament la sèrie de Fibonacci ens està volant bastant el cap a tots. Per altra banda el Martí diu Fringe i l’Adrià Plats Bruts. El Miquel diu que Pingu, especialment el capítol del malson.

I l’últim llibre que heu llegit?

Buscant a Wall, El nom del vent, Magic legendsi Archivo de tormentas: palabras radiantes i El quarter de sant Pere.

Un somni?

Montar un festival on poder portar grups que ens facin il·lusió i així no haver d’esperar que els porti algú altre. I fer-lo a Su.

Voleu dir unes paraules?

I tant: ocell, prismàtic, monocle i fàsmid.

Retrat d’època del grup folk, Pony Pisador
Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Arxiu Pony Pisador