Aventures amb l’àvia. Crítica de Once & Future – Volum 1. El Rey ya no está muerto

De còmics sobre el Rei Artur i les seves llegendes en recordo especialment Knights of Pendragon, maxisèrie de la Marvel anglesa, a càrrec d’en Dan Abnett & John Tomlison al guió i en Gary Erskine al dibuix, a la que torno de tant en tant, amb un rerefons ecologista i molt disfrutable, que suporta molt millor el pas del temps que el clàssic Camelot 3000 (Mike W. Barr i Brian Bolland) amb un toc futurista i un dibuix excel·lent, o, molt més allunyat en temàtica (i enyorats) els primers Excalibur del tàndem Chris Claremont i Alan Davis.

Arriba el primer volum d’Once & Future de l’editorial BOOM! Studios, publicat per Planeta aquí, que inclou els números 1 a 6 de la sèrie escrita per Kieron Gillen, dibuixada per Dan Mora i amb colors de Tamra Bonvillain.

En aquests còmics, el guionista britànic deixa de banda narratives més originals i arriscades com les que ha mostrat a Phonogram o The Wicked + The Divine per oferir una història de pura aventura, amb el personatge de la Bridgette, l’àvia del protagonista (en Duncan) com a element dinamitzador que fa avançar la història i ens va descol·locant a mesura que destapa nous descobriments. Mentre avançava en la lectura em feia la sensació d’estar veient l’storyboard de la típica pel·lícula que combina aventures + arqueologia, en aquest cas centrada en els mites artúrics, entrant i sortint de temples i llocs emblemàtics sense problema; tot i que en aquest cas potser ens quedem més a prop de The Mummy que no pas d’un nou Indiana Jones (amb àvia). Un punt a favor és la caracterització del mític King Arthur, molt original i, en tot cas, no la que esperava veure d’entrada.

Tot i això, la trama guanya densitat a partir de la segona meitat, i es tanca aquest primer arc, temporada o aventura de forma ben resolta, tot i que és costum habitual d’aquests temps incloure la corresponent escena (pàgina) postcrèdits que ens mostra la nova direcció cap on, presumiblement, anirà la sèrie introduint un personatge que no es troba a faltar fins que el veus aquí per acabar de convéncer-te i donar-li una oportunitat al següent volum.

El dibuix també és un punt a destacar a favor de l’obra. L’únic però que se m’acut és que en moments puntuals transmet una sensació massa cool dels personatges, no m’acaba d’encaixar la història amb algunes representacions dels protagonistes que semblen més d’una altra tipus d’obra de caràcter més realista i aquesta mena d’il· lustracions poden fer fora al lector del to de l’aventura que ens estan oferint.

Text: Ferran Baucells Pou