Estrenem “El Secret més ben guardat del pop” de Nyandú

Nyandú portava una dècada non-stop, fins que el 2019 va decidir fer una parada indefinida. No han pogut aguantar molt. Per Nadal, es van tornar a reunir i van parir “El secret més ben guardat del pop”, un tema proper i delicat.

 

El 2019 vau dir que fèieu una parada indefinida, si que us ha durat poc, no? Per què?

En certa manera, tampoc hem arrencat. Seguim “parats” en el sentit que no hi ha cap gira ni cap disc a l’horitzó. Vam anunciar una aturada per fer net de moltes coses i agafar perspectiva. A finals d’any ens va venir el mono de tocar, vam fer una fartanera d’aquelles de Nadal que empalmes els torrons amb les guitarres i va anar sorgint la idea de gravar un tema. Al cap d’una setmana ja estàvem a l’estudi d’en Jordi Casadesús, donant-li forma.

Aquesta cançó és la primera d’un nou disc?

No. És un retrat d’una etapa més del grup. A partir d’ara, quan en tornem a tenir ganes, tornarem a fer-ho, i que cada cançó tingui el seu moment de glòria.

Per què heu pres aquesta decisió?

Perquè ens trobem en un punt en què el que més ens ve de gust és composar i dedicar a cada cançó el temps que necessiti. De fer-ho quan sorgeixin i poder-les deixar reposar tant com faci falta. És clar que hi ha ganes de tocar en directe, però no de manera repetitiva; per tant, és una opció que no contemplem, ara per ara. La música és una part més del conjunt que ens uneix. Només volem demanar-li el just i necessari, sense força-la. En el fons és el que explica la lletra de la cançó.

Sònicament aquesta cançó s’allunya una mica del so habitual? Quins canvis apuntarieu vosaltres?

Ens està sorprenent molt perquè ens ho han anat assenyalant força, això del canvi de so. Sempre hi ha una intenció de fer coses noves. Ens agrada sorprendre’ns i sorprendre; és amb això on trobem l’al·licient. Suposo que és una barreja de petites coses, no? El productor, Jordi Casadesús, gran amic amb qui teníem pendent de fer-ne una de junts. La veu, més greu i distorsionada. La sonoritat de tot plegat… No t’ho sabria dir. Nosaltres ens trobem en un moment diferent i suposo que és inevitable que no hi quedi impregnat.

El videoclip fa molta sensació de caliu. D’on us va sortir la idea de fer aquest bonic pla seqüència?

La idea va sorgir del Roger, el meu germà… el bateria, coi! Ell ha sigut qui més ho ha tirat endavant, tot això. De la mateixa manera que la música retrata el moment en què ens trobem, també volíem que ho fes el videoclip. Ens agrada la sinceritat i no ens fa por mostrar-nos tal com som. És un aglomerat de què som: família, amics, música; és allà on neix Nyandú i d’on venen les cançons. Sempre ha estat així. Estem contents perquè amb els anys, podrem mirar-nos el vídeo i serà un retrat fidel del punt en què ens trobàvem; un document preciós, nostre, més que les fotos de l’iPhone que no t’agoites mai o els poemes esborrats. Si algú pregunta “Què fan els Nyandú ara mateix?”, que miri el vídeo i ho entendrà.

Text: Marc Ferrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *