No n’hi ha per tant de El Noi de Tona

El disc comença amb quinze segons de flabiol, tamborí i sardana, els instruments i estil més nostrats; per a després, en els següents vint-i-vuit minuts, fer una desfilada de flows addictius, lletres reflexives, beats guapos -de la mà del prolífic Sr. Chen– i referències de la terra: tota una declaració d’intencions. Amb aquest primer LP, El Noi de Tona reafirma el que ja havia demostrat en els seus singles i EPs: barreja amb una facilitat i naturalitat úniques la música urbana amb la llengua i la tradició catalana / Marc Ferrer

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *