Pues no son tantos los que asoman en la foto. Más o menos como los que tengo, el libro también y firmado por el autor. Viva el vinilo.
Molt d’acord.
L’ansietat, angoixa del dia anterior al de la deina, per desgràcia, per a molts és l’amic invisible, peró en sinistre, que hem de fer veure que no ens afecta, pero que puca allà on crèiem q ningú podía arribar.
I entre cop i cop, i lluita per dominar-lo, s’alia amb la culpa, perque sabem que hi ha qui no te cap feina on tornar.
I creiem que la nostra angoixa és feblesa, manca de determinació, mandra…
I així, poc a poc, si defallim, enmalaltim.
M’ha encantat com la Laura Peña expressa tot el que sent i pensa. Un esperit crític molt sincer i respectuós. És pot palpar la seva passió a través del que escriu. Bona feina!
conèixer l’entrevistada dóna al text un to relaxat i de detall que el fa diferent
Ceeeeeeesar… deja los muñequitos, el copy & paste y ponte a coger sol en la playa
Quimi for president!!
Molt bona entrevista i unes fotografies espectaculars.
Molt bon contingut, de debò. Aigua potable.
Gràcies!
Ui, una unió inesperada. Ginestà són macos i Salvatge Cor, al meu parer, un grup amb grans coses a fer.
Gracias por la parte que me toca y por todo, Tomeu!
Molt bona entrevista, molt interessant, especialment en relació a les reflexions que remeten al ” caràcter ” musical del so, a la idiosincràcia de les particularitats de cada músic, al batec únic del so de la personalitat , elements diferencials de tota expressió sonora veraç, el bell ” no sé què” de la música que transporta més enllà de la racionalitat teòrico-acadèmica, indiscutiblement interessant i cabdal però que sense el “caràcter” esdevé tant sols freda i inexpressiva fòrmula numèrica.
Bonito homenaje. A Charly, siempre lo tendremos entre nosotros.
M’ho vaig perdre! Gràcies x fer-me’l conèixer
Abril sera un mes con “bastantes conciertos” para Jordi Bastida con sus respectivas bandas, con un par de actuaciones programadas por semana, mientras que Chico Jorge suena con poder salir a tocar “de cara a septiembre para presentar las canciones”. “Ahora que tengo el veneno de la creacion de canciones en la cabeza, estoy pensando en hacer un disco, pero aun es pronto para hablar de esto”, concluye el guitarrista y cantautor.
Maravilhoso! Um aplauso para estos dois mestres da musica e para a nossa querida musica brasileira 🙂
Me das tu consentimiento de comentarlo en mi web… Muchas gracias, Un saludo
Pues no son tantos los que asoman en la foto. Más o menos como los que tengo, el libro también y firmado por el autor. Viva el vinilo.
Molt d’acord.
L’ansietat, angoixa del dia anterior al de la deina, per desgràcia, per a molts és l’amic invisible, peró en sinistre, que hem de fer veure que no ens afecta, pero que puca allà on crèiem q ningú podía arribar.
I entre cop i cop, i lluita per dominar-lo, s’alia amb la culpa, perque sabem que hi ha qui no te cap feina on tornar.
I creiem que la nostra angoixa és feblesa, manca de determinació, mandra…
I així, poc a poc, si defallim, enmalaltim.
M’ha encantat com la Laura Peña expressa tot el que sent i pensa. Un esperit crític molt sincer i respectuós. És pot palpar la seva passió a través del que escriu. Bona feina!
conèixer l’entrevistada dóna al text un to relaxat i de detall que el fa diferent
Ceeeeeeesar… deja los muñequitos, el copy & paste y ponte a coger sol en la playa
Quimi for president!!
Molt bona entrevista i unes fotografies espectaculars.
Molt bon contingut, de debò. Aigua potable.
Gràcies!
Ui, una unió inesperada. Ginestà són macos i Salvatge Cor, al meu parer, un grup amb grans coses a fer.
Gracias por la parte que me toca y por todo, Tomeu!
Molt bona entrevista, molt interessant, especialment en relació a les reflexions que remeten al ” caràcter ” musical del so, a la idiosincràcia de les particularitats de cada músic, al batec únic del so de la personalitat , elements diferencials de tota expressió sonora veraç, el bell ” no sé què” de la música que transporta més enllà de la racionalitat teòrico-acadèmica, indiscutiblement interessant i cabdal però que sense el “caràcter” esdevé tant sols freda i inexpressiva fòrmula numèrica.
Bonito homenaje. A Charly, siempre lo tendremos entre nosotros.
M’ho vaig perdre! Gràcies x fer-me’l conèixer
Abril sera un mes con “bastantes conciertos” para Jordi Bastida con sus respectivas bandas, con un par de actuaciones programadas por semana, mientras que Chico Jorge suena con poder salir a tocar “de cara a septiembre para presentar las canciones”. “Ahora que tengo el veneno de la creacion de canciones en la cabeza, estoy pensando en hacer un disco, pero aun es pronto para hablar de esto”, concluye el guitarrista y cantautor.
Maravilhoso! Um aplauso para estos dois mestres da musica e para a nossa querida musica brasileira 🙂
Me das tu consentimiento de comentarlo en mi web… Muchas gracias, Un saludo