Molt d’acord.
L’ansietat, angoixa del dia anterior al de la deina, per desgràcia, per a molts és l’amic invisible, peró en sinistre, que hem de fer veure que no ens afecta, pero que puca allà on crèiem q ningú podía arribar.
I entre cop i cop, i lluita per dominar-lo, s’alia amb la culpa, perque sabem que hi ha qui no te cap feina on tornar.
I creiem que la nostra angoixa és feblesa, manca de determinació, mandra…
I així, poc a poc, si defallim, enmalaltim.
M’ha encantat com la Laura Peña expressa tot el que sent i pensa. Un esperit crític molt sincer i respectuós. És pot palpar la seva passió a través del que escriu. Bona feina!
Molt bona entrevista, molt interessant, especialment en relació a les reflexions que remeten al ” caràcter ” musical del so, a la idiosincràcia de les particularitats de cada músic, al batec únic del so de la personalitat , elements diferencials de tota expressió sonora veraç, el bell ” no sé què” de la música que transporta més enllà de la racionalitat teòrico-acadèmica, indiscutiblement interessant i cabdal però que sense el “caràcter” esdevé tant sols freda i inexpressiva fòrmula numèrica.
Molt d’acord.
L’ansietat, angoixa del dia anterior al de la deina, per desgràcia, per a molts és l’amic invisible, peró en sinistre, que hem de fer veure que no ens afecta, pero que puca allà on crèiem q ningú podía arribar.
I entre cop i cop, i lluita per dominar-lo, s’alia amb la culpa, perque sabem que hi ha qui no te cap feina on tornar.
I creiem que la nostra angoixa és feblesa, manca de determinació, mandra…
I així, poc a poc, si defallim, enmalaltim.
M’ha encantat com la Laura Peña expressa tot el que sent i pensa. Un esperit crític molt sincer i respectuós. És pot palpar la seva passió a través del que escriu. Bona feina!
conèixer l’entrevistada dóna al text un to relaxat i de detall que el fa diferent
Ceeeeeeesar… deja los muñequitos, el copy & paste y ponte a coger sol en la playa
Quimi for president!!
Molt bona entrevista i unes fotografies espectaculars.
Molt bon contingut, de debò. Aigua potable.
Gràcies!
Ui, una unió inesperada. Ginestà són macos i Salvatge Cor, al meu parer, un grup amb grans coses a fer.
Gracias por la parte que me toca y por todo, Tomeu!
Molt bona entrevista, molt interessant, especialment en relació a les reflexions que remeten al ” caràcter ” musical del so, a la idiosincràcia de les particularitats de cada músic, al batec únic del so de la personalitat , elements diferencials de tota expressió sonora veraç, el bell ” no sé què” de la música que transporta més enllà de la racionalitat teòrico-acadèmica, indiscutiblement interessant i cabdal però que sense el “caràcter” esdevé tant sols freda i inexpressiva fòrmula numèrica.
Bonito homenaje. A Charly, siempre lo tendremos entre nosotros.