Masego 4×4

Masego (5 de març 2022) – Sala Razzmatazz

El concert que es va viure el passat dissabte a Razzmatazz és una assegurança de vida. He anat a pocs concerts que puguin agradar a tothom tant com a aquest, un concert sense fissures. Però alhora és una vetllada que no passarà a la història, la seva perfecció musical i escènica demostrava que era un concert tan industrial que va perdre cert encant. El que està clar és que Masego és un showman de cap a peus i va defensar l’hora i mitja de concert amb una solvència i carisma envejable.

Abans de l’inici del show de l’artista jamaicà-americà, vam poder gaudir de Mereba i la seva magnètica posada en escena. L’actuació es va fer curta, 30 minutets de res, i tots els curiosos que estàvem atents a l’artista, que a l’altra banda del xarco és àmpliament coneguda, vam prendre bona nota. Però l’ambient general a la platea de Razzmatazz era molt més festiva que la proposta íntima i propera que oferia Mereba. Així que durant els quaranta-cinc minuts entre concerts la sala ens va oferir temacles a l’alçada del ‘Can’t Hold Us’ de Macklemore, ‘American Boy’ d’Estelle i Kanye West o ‘Volví’ de Bad Bunny. La majoria guiri que copava la pista de ball estava gaudint dels hits com si estiguessin a aquella mateixa pista hores després. Diferències culturals imagino.

Instantània de Mereba

Es va fer el silenci i es va trencar amb l’ovació d’un públic molt calent. Van aparèixer Jon Curry a la bateria i Maxwell Hunter al baix i als sintes, els dos escuders de Masego. Com no podia ser d’una altra manera, l’artista va començar amb ‘Navajo’, una de les seves cançons més famoses. La qualitat i la solvència dels tres artistes que hi havia sobre l’escenari es va notar des del minut zero. Masego va entrar amb tota l’energia del món vestit amb la granota de feina, literalment, i les seves inseparables ulleres de sol, estil “ratolins de Shrek”. Després d’aquest tema inicial va seguir traient l’artilleria pesant interpretant alguns dels seus temes més famosos per ficar-se el públic a la butxaca, objectiu que ja havia assolit sense interpretar una nota.

Masego fent de les seves a Razzmatazz

Ja a les primeres cançons va treure el seu millor amic sobre l’escenari a relluir, el saxo, tot i que amb certa fredor. Quan ja tenia el públic guanyat, va interpretar gran part del seu últim treball, que és el que havia vingut a estrenar en aquesta gira. Va tenir un bloc de 6 o 7 cançons, entre les quals van destacar ‘Mistery Lady’ i ‘Queen Tings’, en les quals va treure la seva part més sexy i seductora alhora que va demostrar la seva amplitud de registres. Masego és un tot terreny. En una mateixa cançó et llença unes barres de pur rap, puja fins a una nota agudíssima sense desafinar ni una mica, t’agafa el saxo per fer un solo o comença a fer càntics per animar al públic.

Masego s’anava entonant i començava a esplaiar-se més amb el saxo, tot i que en cap moment va deixar amb la boca oberta, com si que ha fet en algun dels seus icònics vídeos, i va fer curtes expedicions a un sinte que va agafar més pols que una altra cosa aquella nit. El show estava molt treballat, es noten les hores invertides. De sobte, Masego agafava unes fruites i començava a fer malabars, o treia una dotzena de roses i les anava tirant al públic a poc a poc, més tard es posava un davantal i feia que cuinava, o finalment, apareixia amb una corona i s’autoproclamava el rei. Tot això mola molt, però alhora demostra que era un espectacle que oferia sempre les mateixes excel·lents prestacions. I això és el normal en qualsevol show; així i tot, potser en ensenyar tants trucs, es va acabar veient la trampa.

Masego amb el seu millor amic sobre l’escenari

Arribant al final del concert, ens esperava la part més divertida, a la qual va treure les cançons més properes a les seves arrels jamaicanes i, per tant, més ballables i frenètiques. Menció especial als dos músics de luxe que portava, que van demostrar la seva qualitat sense haver de fer grans ostentacions. A estones em van fer oblidar que la majoria de sons estaven tirats amb seqüències, cosa que entenc perquè econòmicament no és viable portar a 8 músics, però alhora treu part de la màgia del directe. Després de la finta de compromís de marxar, quan la gent li estava fent la gran ovació van tornar per interpretar ‘Tadow’, la cançó-insígnia de l’artista. Aquesta vegada sí que van marxar sense acomiadar-se i sense cap intenció de tornar amb una gran ovació darrera i preparats per seguir oferint el seu espectacle 4×4 a la superfície que se’ls hi posi per davant.

Instantània de Masego and Co durant el concert a Razzmatazz
Fotos: Eric Altimis / Text: Marc Ferrer