Maria Hein: “Els meus temes són melancòlics perquè tot i ser molt jove m’agrada pensar en el passat “

La mallorquina Maria Hein debuta amb el seu primer disc Continent i contingut (Hiddentrack, 2021). Trobem en els melancòlics temes, que el continent és la Maria, com una tassa, on l’aigua que hi cau, el contingut, són les seves experiències posades en lletres on tothom pot sentirse identificat.

La música et va arribar de ben petita?

Tota la vida he tingut la música. De molt petita ja cantava. I vaig començar amb quatre anys a fer classe de piano. No sé si va ser perquè si m’agradava o perquè ja em regalaven amb tres anys guitarres de joguina. Els primers reis que jo recordo, va ser un micròfon, ja que sempre m’agradava cantar. Feia uns shows! Jo volia ser la Hannah Montana (riu es). Ma mare va dir d’apuntar a la nina a un extraescolar.

I va ser piano.

Fins als 10 o 11 anys vaig fer piano. Quan em vaig cansar del mètode per estudiar-ho, vaig decidir directament deixar la música.

Però no ho vas fer?

Aquell mateix any em vaig apuntar cant, però es feien les cançons típiques i em vaig tornar a cansar perquè no les volia cantar.

I ara sí, vas deixar la música.

No, l’any següent vaig tornar a piano (riures). I llavors vaig pensar que era el que volia fer i vaig començar a estudiar al conservatori, dient-me: va, ara m’hi poso de debò.

I quan vas començar a fer la teva música?

A quart d’ESO, vaig començar a escriure cançons, i a primer de batxiller vas ser quan vaig publicar la meva primera cançó: ‘No te veig’. A partir de llavors van venir més i em vaig comparar amb artistes que havien començat amb la meva edat, com la Núria Graham.

Un referent per a tu?

Vaig pensar, si ella ho va fer, per què jo no ho puc fer? I vaig publicar ‘No te veig’.

I aleshores vas venir a viure a Barcelona?

El canvi ha estat gros, però encara no ho he assimilat massa. A mi em costa molt assimilar les coses. De fet, hi ha coses que no he digerit de fa molts anys. Imagina’t! De moment no m’ha impactat, però sí que es nota que no estic en un poble, sobretot si torno a Mallorca, que és més tranquil·la. 

‘Estrès acumulat’ que cantes en un dels teus temes?

A Barcelona, vaig una mica estressada, però bé, jo sempre vaig estressada, sigui on sigui (riures). Barcelona m’està agradant molt, Era un somni per a mi, venir aquí.

Acabes de debutar de llarg amb Continent i contingut. Hi h infinitat de detalls que m’han meravellat, però les lletres em tenen fascinat.

És una cosa molt forta que em passa i començo a escriure el que estic sentint. Els meus temes són melancòlics perquè tot i ser molt jove m’agrada pensar en el passat. O tinc un dia que tinc temps i m’assec, escric quelcom que no sé per què, ho escolo al cap d’un temps i penso: “òndia, això què era?” (riures). De totes maneres, son lletres que tothom les pot entendre d’una forma diferent. I això és una de les coses que més m’agrada de les meves lletres.

En l’estrictament musical, en algun lloc entre Maria del Mar Bonet i Maria Jaume, has construït les cançons combinant la guitarra i el piano.

L’única cançó que estava pensada en piano era justament ‘Continent i contingut’, però la resta amb la guitarra. Quan vam a anar a l’estudi, vam gravar la guitarra a part i després les veus, i tenint això, vam construir les cançons.

Has comptat amb l’ajuda de Ferran Palau, que ha estat el productor del disc. Com ha estat l’experiència?

Genial. Amb el Ferran, hi havia cançons que teníem clar des del principi què volíem fer. D’altres no, com amb ‘Mein Vater’ i ‘Llums de sa ciutat’. A l’estudi hi havia el piano de la Clara Peya, vaig tocar i en Ferran va descobrir que el tocava millor que la guitarra i va insistir perquè ho aprofitéssim. Per això el piano està tan present al disc. El piano em posa nirviosa, ja que la gent sap que és el meu instrument i vull que quedi el millor possible.

Retrat de la cantant i compositora Maria Hein.

Tens un altre instrument molt bo: la veu.

I a vegades em fa passar molts nervis, perquè no me la cuido massa (riures).

Has citat ‘Mein Vater’, un tema que li dediques al teu pare.

De fet, no només l’hi dedico la cançó, sinó tot el disc. Si deixava la música, ma mare no en deia res, però el pare sempre m’animava a seguir.

Començar jove, mallorquina, el nom… Les comparacions amb la Maria Jaume eren inevitables.

Sí. No només això sinó que a Barcelona estem cursant el mateix curs del Conservatori. Quasi som companyes de classe, però no coincidim perquè va després de mi, en un grup diferent dels dos que hi ha.

Hi ha una altra coincidència que us uneix.

El dia que vaig publicar la meva primera cançó, ‘No te veig’, ella va publicar ‘Autonomia per principiants’, i és quan jo la vaig descobrir, perquè una pàgina de Mallorca va pujar la seva cançó i la meva.

Ara que tothom fa col·laboracions, seria genial escoltar-vos juntes.

És que hi ha tanta gent. Em poses en un compromís, però diré alguns noms amb què voldria col·laborar: Marialluïsa, Lluís Cabot i Da Souza. Evidentment, també amb Ferran Palau. I la Núria Graham. I per descomptat, sí, l’altra Maria de Mallorca, que m’agrada molt el que fa.

Text: Joan Vendrell Gannau / Foto: Xavi Torres-Bacchetta i Arxiu de l’Artista