Èxtasi en un solstici hivernal

Maria Arnal i Marcel Bagés (21 de desembre de 2021) – MNAC

Hi ha concerts i després està el que van oferir Maria Arnal i Marcel Bagés al solstici d’hivern, o cosa que és el mateix, la nit del 21 del 22 desembre al MNAC. Autors del millor disc del curs 2021 per CLAMOR; pocs dies abans de clausurar la temporada, la parella, també va protagonitzar el millor concert de l’any. “Espero que retrobeu les vostres revelacions”, va insistir Arnal en diversos moments de la nit, referint-se a aquella sibil·la a què en l’antiguitat recorrien els nostres ancestres per saber el seu esdevenir.

Instantània de Maria Arnal i Marcel Bagés i el seu còmplice als directes, David Soler

La pulsió per recuperar cants antics i reformular-los a través dels seus filtres, va ser el que va dur Maria Arnal i Marcel Bagés a incloure aquest ‘Can de la Sibil·la’ en el seu segon llarg, peça que ha acabat prenent vida pròpia fins a convertir-se en l’eix central del concert, únic i irrepetible, que van presentar al MNAC. Un espectacle total, tan colpidor en els seus primers compassos, com eufòric al final, en què la música va ballar de la mà de les arts escèniques; corografia, escenografia, vestuari, lluminositat… Acompanyats dels seus col·laboradors habituals: el multiinstrumentista David Soler i les veus de les seves ànimes bessones Tarta Relena, Maria Arnal i Marcel Bagés, aquesta vegada amb l’afegit d’un cor conformat per familiars i amics de la cantant barcelonina, van iniciar la vesprada amb la seva particular revisió del ‘Cant de la Sibil·la’, cant que tindria relleu amb la relectura que van oferir de ‘Taranto del hombre” d’una altra parella, en aquest cas de l’icònic duo flamenc Lole y Manuel. El que va vindre després va ser èxtasis i misticisme, ja fos a través de creacions pròpies, especialment del seu disc més recent, com aquell corprenedor cant carregat d’esperança que és ‘Milagro'(sense oblidar composicions pretèrites com ’45 cerebros y un corazón’) a versions de temes aliens tan diverses com ‘A la vida’ d’Ovidi Montllor o ‘Anoche’ del geni de l’electrònica Arca, suma de factors de què surt la personalitat artística de Maria Arnal i Marcel Bagés: la tradició i l’avantguarda, com la de ‘Hiperutopia’ tema que va marcar els últims compassos de la nit a ritme d’uns beats que van fer de la sala Oval del MNAC una rave improvisada.

Èxtasi festiu de Maria Arnal i les Tarta Relena
Text: Oriol Rodriguez / Fotos: Eric Altimis