Sempre són bones notícies quan una cineasta es decideix a fer el gran pas cap al llargmetratge i així tenir més temps per mostrar-nos històries. Clara Roquet ho ha fet amb Libertad, l’òpera prima en la direcció de llargmetratges. Sembla que, actualment, està molt de moda etiquetar les pel·lícules amb adjectius 2,0 o lluny del nostre idioma. En aquest cas, parlem de que Clara Roquet ha signat un “coming of age” mediterrani. El que vindria a dir un “fer-se gran” a la pantalla gran.
El retrat d’adolescents al cinema té una història molt llarga i sempre són històries que ens acaben atrapant. Tots hem sigut adolescents i tots hem tingut aquell moment de descobrir la vida adulta (i que no ens acaba d’apassionar). Clara Roquet ha anat un pas més enllà i a Libertad hi ha afegit un component que no és tan habitual a la pantalla gran: les diferències de classes. Diuen que els infants actuen iguals davant certes situacions, però que passa amb els adolescents?
Ells, no. Prenen consciència de les situacions i les seves reaccions són diferents. Els personatges de la Nora (Maria Morera) i la que dóna títol a la pel·lícula, Libertad (Nicolle Garcia), comparteixen edat, preocupacions, frustracions i expectatives, però estan tan allunyades en les seves vides diàries que qualsevol procés de fer-se gran davant la pantalla, esdevé una aventura diferent que està molt ben descrita per la Clara Roquet amb el seu guió exquisit i finíssim.
Envoltades d’actors secundaris de luxe (Nora Navas, Vicky Peña, David Selvas) ens acosta a un estiu tranquil i feixuc a la Costa Brava, on descobrir que fer-se gran sempre és un llauna. Un llauna que segons el coixí econòmic que tinguis, serà més fàcil de gestionar-lo, és clar.