Libertad: Els estius adolescents no sempre són iguals

Fotograma de Libertad

Sempre són bones notícies quan una cineasta es decideix a fer el gran pas cap al llargmetratge i així tenir més temps per mostrar-nos històries. Clara Roquet ho ha fet amb Libertad, l’òpera prima en la direcció de llargmetratges. Sembla que, actualment, està molt de moda etiquetar les pel·lícules amb adjectius 2,0 o lluny del nostre idioma. En aquest cas, parlem de que Clara Roquet ha signat un “coming of age” mediterrani. El que vindria a dir un “fer-se gran” a la pantalla gran.

El retrat d’adolescents al cinema té una història molt llarga i sempre són històries que ens acaben atrapant. Tots hem sigut adolescents i tots hem tingut aquell moment de descobrir la vida adulta (i que no ens acaba d’apassionar). Clara Roquet ha anat un pas més enllà i a Libertad hi ha afegit un component que no és tan habitual a la pantalla gran: les diferències de classes. Diuen que els infants actuen iguals davant certes situacions, però que passa amb els adolescents?

Fotografia de Clara Roquet donant indicacions durant el rodatge de Libertad

Ells, no. Prenen consciència de les situacions i les seves reaccions són diferents. Els personatges de la Nora (Maria Morera) i la que dóna títol a la pel·lícula, Libertad (Nicolle Garcia), comparteixen edat, preocupacions, frustracions i expectatives, però estan tan allunyades en les seves vides diàries que qualsevol procés de fer-se gran davant la pantalla, esdevé una aventura diferent que està molt ben descrita per la Clara Roquet amb el seu guió exquisit i finíssim.

Envoltades d’actors secundaris de luxe (Nora Navas, Vicky Peña, David Selvas) ens acosta a un estiu tranquil i feixuc a la Costa Brava, on descobrir que fer-se gran sempre és un llauna. Un llauna que segons el coixí econòmic que tinguis, serà més fàcil de gestionar-lo, és clar.

Text: Laura Peña