Les crítiques de la setmana (XIII)

Runa i Flor (Autoeditat) – Ismael Clark

Ismael Clark és un músic de Sant Boi de Llobregat que fa anys que viu a Anglaterra. Des d’allà segueix fent música i component cançons… i darrerament en català. Estem convençuts que si les cançons d’aquest darrer disc, Runa i Flor, fossin cantades en anglès, serien mainstream, sonarien a totes les emissores de ràdio i es convertirien en clàssics instantanis. Però no, porten noms com “Home simple”, “Glorificant el desastre” o “La Pròxima Britney Spears”… Deu cançons en què les melodies hi tenen un paper molt important, però la veu i la poètica que se’n desprèn, encara més. Un no-cantautor que ens explica moltes històries de mil maneres, i que com bon artesà de la música, ens les va colant quan menys ens ho esperem / Laura Peña

Riu Amunt (The Indian Runners) – Gebre 

El quartet ebrenc publica el seu primer llarga durada. Un disc compost per 11 temes al mes pur estil pop rock independent britànic dels 90, amb unes melodies molt treballades, un so molt net i clar, que donen al disc un punt de frescor que avui dia s’agraeix molt. A més a més, si li afegim la particular veu i accent d’Aleix Ferrús, això li dóna un punt diferencial i característic al disc i a la banda. “Demà sortirà el sol’, ‘Riumar’, ‘Ja no penso en les ferides’, i ‘Desapareix’, el primer single extret del disc, son alguns exemples de la bona feina, tant a la part de composició com de producció. Los del sud vos mataran a tot (amb melodies plusquamperfectes) / Dani

Republicafrobeat Vol. 5 – Mujeres 2 (New Beats) – Diversos

En aquest nou recopilatori que ens fa DJ Floro, ens trobem diverses bandes de veus femenines compromeses amb el feminisme, identitat, diversitat i justícia social que defensen amb les seves lletres. Les seves músiques són combinacions que van des del jazz al funk, passant pel highlife de sons tribals africans i tropicals, des de brasilers a nigerians, d’on té origen l’afrobeat pel seu pare Fela Kuti, motiu pel qual es van iniciar a fer aquests recopilatoris l’any 2002. Un luxe de barreges musicals, sons, esperits, veus, que fan moure el cos, bategar el cor i a la vegada remoure la consciència / Joan Vendrell Gannau

Crooner (New Beats) / Marco Fonktana

Frank Sinatra no li agradava que li diguessin que era un crooner, però Marco Fonktana ho fa servir per posar nom al seu nou i tercer disc. No compta amb una big band com els cantants d’antuvi, però sí interessants col·laboracions com amb Niñato o els Homes Llúdriga, entre d’altres. Des del seu origen al hip hop positiu amb scrachs, samplejos, singles… fins a barrejar-ho amb els sons més clàssics del funk, soul, jazz, amb -fins i tot- tocs llatins; aconsegueix un còctel musical que no passa indiferent junt amb unes lletres de molta forta actualitat social i amb petites pinzellades d’estil ego-raper / Joan Vendrell Gannau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *