Les crítiques de la setmana X

Jaja salu2 (Guspira Records) – El Pony Pisador

Als integrants d’El Pony Pisador els encanta l’humor de les xarxes i interaccionar amb els seus usuaris, una faceta cada cop més present en la seva música, com evidencia el conjunt de curtes cançons d’aquest disc que semblen intros de dibuixos animats. Sense abandonar les influències musicals d’arreu del món (del Tirol, Irlanda, Mongòlia…), hi trobem temes dedicats al poble de Su (i al crit de Cristiano Ronaldo) o als pingüins, senzillament perquè un espectador d’un directe de Youtube els hi havia demanat. Els nostres trolls favorits. / Jan Romaní

 

50: 1971 – 2021 (Audiovisuals de Sarrià) / La Locomotora Negra

Tota una institució del jazz i de les big bands a casa nostra ha complert cinquanta anys i a banda de fer els concerts de comiat per part del país, ha tret un darrer treball format per quinze cançons i amb la col·laboració a les veus de Susana Sheiman i Big Mama. Prop d’una hora i divuit minuts del jazz més essencial i nítid que ja ens té avesats La Locomotora Negra, aquesta màquina del jazz que ha fet parada a totes les estacions del jazz a Catalunya, hi hagués raïls o no. / Joel Codina

 

Bobo Club (Peculiar Recors) – Conttra

Segon llarga durada dels barcelonins Conttra… I quin segon disc! 10 temes plens d’energia i i aire refrigerant. No dic cap mentida si afirmo que no he pogut parar de moure el cap, ni quan l’escoltava atentament, ni ara que el tinc de fons mentre escric això. “Bobo Club”, “Mi festival”, “Colibríes”… son només uns pocs exemples de la vitalitat que transmet aquest disc d’esperit vuitanter, fresc i ballable. Amb col·laboracions de Sidonie (“De Cine”, una de les mes ballables) i de Julián de Love Of Lesbian (“La belleza que nos salvará”), que aporten un plus al disc. La banda sonora perfecta per aquesta primavera que acaba de començar / Dani Iturbide

Año luz (Microscopi) – Cine Nuria

En això de la música no es pot ser equidistant ni dispers (wait! bé, dispers, sí). Les coses molen o no molen. T’arriben o no t’arriben. Et toquen la fibra sensible o et deixen més que fred, congelat com un glaçó abandonat en un racó d’un refrigerador industrial. I sabeu que: Cine Nuria molen infinit. Molen des del seu evocatiu nom, fins a cadascuna, i segurament el més important (tot i que tenir un nom molon és començar el partit amb un gol a favor ja de sortida) de les sis cançons que conformen el seu novíssim EP. Pop de melodies radiants (“Cendres” és el nou himne en la redacció de MÚSICA DISPERSA) com sols i textures sintetitzades que seduiran a fans de les bandes de segells com Elefant o Sonido Muchacho. Quan ho petin, recordeu que nosaltres vam ser els primers que us vam avisar / Oriol Rodriguez

Hard Cor (Guspira Records) – Acros

El raper i productor de Barcelona presenta el seu primer disc autoproduint-se amb l’ajuda en la mescla i masterització de Deps. Amb clara influència del rap compromès dels últims anys a Catalunya d’artistes com Lágrimas de Sangre o Senyor Oca, que també apareixen col·laborant en aquest disc, Acros aposta per l’estil “hardcore” ja des del títol. La força rítmica, sumat a les lletres crues i sinceres, fan que les cançons funcionin com a missatges contundents i situen al raper dins l’escena reivindicativa catalana / Jan Romaní

Infinite Scroll (Autoeditat) – Genís Bagés

El disc de debut en solitari de Genís Bagés, Infinite Scroll, és una puta anada d’olla genial. Punto. Bateria de referència a casa nostra, metrònom de projectes com Renaldo & Clara, com molts d’altres artistes, aquest percutor de Flix va aprofitar el confinament per donar sortida a les inquietuds artístiques a les quals no havia tingut oportunitat de dedicar-li temps: en el seu cas explorar els límits del seu instrument en conjunció amb l’electrònica més experimental. Exquisida demència sònica en algun lloc on conflueixen Prodigy, Trent Reznor i Bad Buny. El que deiem, una puta anada d’olla genial. Visca el sud! / Oriol Rodríguez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *