Les crítiques de la setmana (V)

2021: An Earth Oddity (New Beats) – Aiala

Silenci, Aiala canta. Menys de dos anys després de captivar-nos amb Nothing Less than Art (New Beats, 2019), el seu molt prometedor àlbum de debut, la cantant barcelonina explota tot el seu talent (que és enorme) amb un segon treball de ressonàncies a Bowie i Kubrick. Menys urbana que en la seva carta de presentació però sense deixar de sonar actual, la cantant barcelonina s’endinsa en les formes més sensuals de la música negra. Impossible resistir-se al personal back to black de la nostra particular Amy Winehouse / David Simon

Sostreterra (Synth Vicious / Aloud Music ltd 2021) – IOU3R

Trio de noise rock i experimentació sonora, format per excomponents de (lo:muêso). Els de Barcelona ens delecten amb un disc de tall experimental, on el soroll, space rock i post rock es van alternant, podent-nos remetre a Throbbing Gristle, Lisabö (col·laboren al disc), Tristeza, Mogwai o Tortoise. Les guitarres preciosistes i ambientals, s’intercalen amb d’altres de caràcter més sorollós o amb passatges sonors. Els passatges parlats o cantats, aporten varietat i amplitud al discurs, majoritàriament instrumental / Maurici Ribera

Renacer Pt. 1 (La Marea) – Kora

I aquesta noia d’on coi ha sortit? Sí, ha sortit de Terrassa, sí, però d’on coi ha sortit? On era, on s’amagava fins ara? Com és que no la coneixíem i de sobte ha aparegut en escena i ens ha rebentat el cervell amb Renacer Pt. 1, EP de cinc temes que són una puta meravella? Amb només 18 anyets i des de la seva habitació, Kora (¿però qui coi és la Kora?) ha modelat un repertori que flirteja amb una brillant paleta sònica conformada per les tonalitats de l’electrònica, el pop, el jazz… per acabar prenent una forma pròxima a això que s’ha anomenat pop urbà. “Marte”, “La luna”, “Come si fa”, “+D24″… quatre temazos que necessites escoltar ¡JA!  / Oriol Rodríguez

Fràgil (BCore) –  Saïm

Que em disculpen els fans d’eixa factoria de pepinarros que són Nueva Vulcano, però servidor sempre ha enyorat de debò el fluix d’alt voltatge emocional i melòdicament rotund d’Aina. Els preferisc. Així que el segon disc d’estos mallorquins és rebut per les meues oïdes com aigua de maig. Dotze andanades de rock físic, jovenívol, macís i aferrissadament apassionat, que confirmen la seua vàlua com a estendards actual d’eixe so tan de la factoria BCore que va crear escola i encara crema. Vibrant i contagiós / Carlos Pérez de Ziriza

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *