«Por ti y por mí». La música mai no enganya.

Aprofitam l’homenatge La música no engaña (Discos Polo, 2021) per entrevistar Guiem Porcel, vocalista de la mítica formació mallorquina La Granja. I sí, preparen noves cançons, fidels als seus principis.

Quines són les vostres sensacions amb aquest disc de tribut?

Les sensacions són bones, sempre és interessant que la gent parli de nosaltres i ens connecti amb altres generacions, amb altres tipus de música. No l’esperàvem. Fins que va sortir a premsa no en sabíem res i, de fet, no vàrem participar ni en la selecció de grups, ni de cançons, ni tan sols en la part gràfica. Tot és fruit de l’esforç i l’empenta de Jonatán Uría de Discos Polo. Si hi haguéssim col·laborat qui sap com hauria sortit.

Amb la perspectiva que dóna el temps, quin diríeu que és el llegat de La Granja?

Parlar del nostre llegat essent un dels membres i estant en actiu se’m fa un poc feixuc i sona molt seriós. Jo diria que hi ha la passió per les guitarres i les melodies, així com unes influències molt variades i a la vegada molt arrelades, des de la música beat dels seixanta, al glam-rock i el hard rock dels setanta, el jangle pop i el nou rock americà dels vuitanta, la música melòdica que escoltàvem de petits, pinzellades de punk rock, new wave, AOR, folk rock, i altres cosetes. També el fet de cercar una personalitat pròpia a les lletres, que parlin del que parlin siguin versemblants, creïbles, cantades per gent com nosaltres, reflectint cada moment de la nostra carrera. Pel que fa als directes, intentam que siguin potents i diferents dels discs. Per aquí podria anar la cosa.

I la connexió amb el vostre públic? Hi ha hagut un salt generacional?

Amb el nostre públic ens sentim molt bé, ja són com un grup d’amics, però que, alhora, són la benzina per un motor que s’hauria d’haver aturat fa molts d’anys i que, incomprensiblement, segueix funcionant. No hem detectat canvi generacional, llevat d’alguna excepció. Sí que és cert que els nostres fans ja tenen fills i han crescut amb la nostra música, però segurament se’ls hi passarà en un parell d’anys…

La Granja si els veiéssim per un telescopi

I què pensau del panorama actual per a la gent que es dedica a la música?

El panorama actual, buf, no en tenc ni idea. No ho sabria dir perquè crec que estic posat en les noves maneres de fer música. Et diré que el veig complicat: els concerts de petits i mitjans aforaments estan desapareixent. Els festivals que, per jo, tenen zero interès, monopolitzen les actuacions en directe. La música va tornant a mans de grans operadors econòmics. Abans eren les discogràfiques multinacionals, ara són les grans companyies de streaming i xarxes socials. Hi ha moltíssima censura i, el que és pitjor, autocensura, a totes les manifestacions culturals i la música pop no se n’escapa. Tot el que pugui dir una cançó serà interpretat en clau política o social amb pensament únic. Hi ha cançons nostres que d’haver tengut rellevància comercial avui en dia, haguéssim hagut de retirar o no haguéssim gosat a publicar. Tot això sense parlar de la pandèmia i les conseqüències devastadores pel sector. Hi haurà gent que ja no s’aixecarà mai de davant del televisor, en sentit figurat, però serà així.

Algun moment definitori del grup que voldries destacar?

No en destacaria cap. Tenc bons records de moltes coses com el concert a l’Auditòrium de Palma el mes de desembre de 1989, els concerts de la Sala Playa Club, El Loco o La Movida, els concerts d’aniversari de Soñando en 3 colores que hem fet a diferents llocs: Es Gremi, Sala El Sol, Purple weekend, Bilbao…

Què us heu proposat amb els nous plans de futur?

La idea és anar fent cançons i seguir en actiu per tenir una oportunitat de trobar-nos amb la gent que ens ha seguit tots aquests anys, si pot ser en directe, i si no, amb les opcions que ens dóna la tecnologia.

I en aquest sentit, el nou material serà un EP? La situació actual de la indústria ha influït en aquesta decisió? Cap a on van les cançons? 

No estic segur de si serà un EP o si simplement editarem cançons. No pensam en termes d’indústria fa molt de temps, i la veritat és que mai no hi hem pensat gaire. Les cançons, musicalment, seran el que es podria esperar de La Granja. No hi haurà grans novetats, simplement intentarem que siguin bones. Les lletres, com sempre, tractaran d’allò que li passa a la gent que ens envolta i en què tothom, els nostres seguidors i nosaltres, ens  trobem còmodes, com al sofà, davant del televisor.

A títol personal, per al públic neòfit, hi ha una cançó que pugui resumir el que significa La Granja?

No ho crec. La Granja té diferents cares i totes interessen a uns i altres de manera diferent. Sempre hi ha cançons preferides: «Sufro por ti», «Chap Chap», «¿Por quién doblan las campanas?», «Por ti y por mí», «Tu droga favorita», «Su estrella»…

Text: León Uribe / Fotos: Arxiu de La Granja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *