Els ancestres tenen “groove”

Kenny Garrett – (22 de Novembre de 2021) Conservatori del Liceu. 53è Festival de Jazz de Barcelona.

Era un dilluns marcat en vermell pels alumnes i professorat del Conservatori del Liceu. Aquell dia el saxofonista Kenny Garrett, llegenda viva de la música, els visitava per partida doble. A primera hora de la tarda va fer una classe magistral molt didàctica. Val a dir que aquest any, a l’Auditori del Conservatori del Liceu s’hi han programat molts concerts del Festival de Jazz de Barcelona. Tot i ser una sala molt ben equipada i amb bona acústica no deixa de ser un auditori d’escola poc preparat per l’espectacle de llums i fum, on potser un mínim attrezzo li donaria un altre ambient als concerts nocturns.

I va arribar la nit. Enfundat en un vestit de gala de color blau brillant, el seu inconfusible barret-còfia i el saxo alt Kenny Garrett va aparèixer acompanyat de quatre músics de gran envergadura (física i musical) a l’escenari. Van atacar amb un tema molt enèrgic: “Haynes Here” on tota la banda es va lluir, sobretot el pianista Vernell Brown i el jove Roland Bruner als plats. Un tema amenitzat per les veus que posava Rudy Bird el simpàtic percussionista que des de l’inici ja va empatitzar amb el públic. Garrett va venir a presentar el seu últim disc Sounds from the ancestors (Mack Avenue Records, 2021) el seu vintè àlbum on evoca els ancestres i va des del jazz afro-cubà al gòspel, passant pel R&B i el hip-hop.

Retrat del grup de Kenny Garret en la seva totalitat

El que sí que té Garrett als seus seixanta-un anys és molt de “groove”. Els temes amb què ens va delectar “caminaven” de manera espectacular, la banda sonava molt bé i molt conjuntada amb moments de R&B, de funky, de swing, de bebop (espectacular el moment en què es va quedar sol al saxo fent una llarga cascada de notes) o de soul. Si un tanca els ulls torna a escoltar la brillantor i el fraseig que durant cinc anys i mig un jove Garrett va bufar als discs i directes de Miles Davis, el seu so el fa inconfusible. Van anar passant temes d’altres discs com ‘Spanish go round’ o ‘Chasing the wind’ o nous com ‘When the days were different’ fins que va arribar al ja mític tema amb què tanca els seus shows ‘Happy People’ on el públic dempeus va anar taral·lejant en veu alta la melodia i Garrett cada cop anava demanant més eufòria. La gent s’ho va passar pipa i a poc a poc els músics del quintet van anar marxant un per un fins que el percussionista es va marcar un ball amb molt d’estil que va fer esclatar de riure la gent.

Si els dilluns acaben amb aquest “groove” segur que la setmana no es fa pesada!

Kenny Garret i Rudy Bird al concert al Festival de Jazz de Barcelona
Text: Pere Pardo / Fotos: Clara Orozco