Juro y Prometo de El Último Vecino

Una bona dosi de nostàlgia sonora de pop sintetitzat dels anys vuitanta i noranta és el que ens acompanya amb el segon llarga durada de El Último Vecino, projecte musical encapçalat per Gerard Alegre Dòria.

A Juro y prometo està clar que les intencions són certes. Han tardat gairebé sis anys a publicar aquest recull de nou temes resumits en menys de trenta minuts. Unes cançons on les capes de veus naveguen còmodament entre sintetitzadors (molts sintetitzadors) però es tracta d’això. I què ens canten aquestes veus? Ens canten bàsicament al desamor, com ho feien els “new romantics” que tant emulen cançons com ‘El desastre’, ‘Átame’ o l’addictiva ‘Mentirosa’.

Són els ambaixadors del nou (si és que mai ha canviat) synth pop a casa nostra i ens recorden perquè ens agradava tant escoltar bandes com New Order o els Tear for Fears o fins i tot Golpes Bajos. No, no són malos tiempos para la lírica, són perquè gaudim d’aquestes cançons que tenen potencial per convertir-se en mini himnes que es quedin en el nostre subconscient durant molt de temps i les ballem en els enyorats clubs que tant desitgem que tornin a bullir.

Coproduït per Inner Cut i aviat editat en un vinil exclusiu de 12″, serà la millor manera per escoltar i punxar aquest compendi de bones vibracions que no, no ens faran tornar enrere en el temps, ens faran veure, sentir i sentir que ara més que mai, ens encanta cantar i ballar. Encara que sigui al (des)amor. Jurar, prometre, cantar i ballar.

Text: Laura Peña / Fotos: Neelam Khan Vela