Júlia: “Pensem en una casa com en una sensació que t’aporta benestar o que et fa mal des de molt endins”

Cada disc nou d’Estela Tormo i Lídia Vila és millor que l’anterior. Casa (Hidden Track, 2021) no es una excepció. Les alcoianes han fet un fascinant tractat de pop electrònic que té tots el números per enfilar la llista de millors discos d’este complicat 2021.

Al disc, passen uns bons segons fins que la música comença a sonar a un volum clar i net. És una forma de dir que demana una predisposició especial per part de l’oient?

Totalment. Està pensada per ambientar aquesta entrada a la casa que és el disc. Volíem convidar a trencar amb el soroll del replanell o del carrer, a canviar de ritme i concentrar-se en els pròxims trenta minuts d’aïllament.

Diríeu que és el treball amb cançons més directes que heu fet fins ara?

Un poc per ahí va el concepte de casa: simplificar, posar els peus a terra i fer-nos entendre millor. A la fi, les lletres i les cançons segueixen parlant del mateix, però és cert que aquesta vegada s’entenen millor.

El terme Casa cobra un nou significat amb tot el que estem vivint ara.

Naturalment el concepte de casa, en el nostre cas, traspassa la frontera de l’espai físic. És l’espai físic, però és moltes més coses. Pensem en una casa com en una sensació que reconeixes, que t’aporta benestar o que et fa mal des de molt endins. Casa pot ser una persona que acabes de conèixer, però amb qui connectes de seguida. Un moment de rialles compartides. Pot ser una olor que et transporta a un moment determinat. Un regust d’un plat familiar d’aquell estiu… A la fi, totes eixes sensacions et fan sentir com a casa.

Viviu a la vostra ciutat, a Alcoi. Lluny de la capital. En quina mesura vos afavoreix o vos condiciona?

La nostra ciutat ens condiciona molt. Pensàvem que no fins fa ben poc, però últimament veiem que sí. De fet, mira, tant és així que per primera vegada hem inclòs una referència alcoiana a les lletres (“Voltors”), sent com som les alcoianes i els alcoians d’orgullosos no ho havíem fet abans! Alcoi és una ciutat fascinant, de veres. Les que vivim ací, és cert que la vivim diferent, que veiem les seues misèries.

Com ens passa a totes i tots vers les nostres ciutats i pobles.

Però així i tot, conscients de tot el que hem perdut pel camí, ens segueix fascinant. I a la fi és perquè creiem que segueix sent un lloc referent per a moltes coses i molta gent i que ha de tornar-ho a ser, com siga, però ho ha de ser.

 

Em sembla sentir l’ombra de bandes com Dirty Projectors en “Tradicional”, de certa sensibilitat de l’indie post punk britànic a “Càmping” (a més, amb molt protagonisme de les guitarres) i la cadència d’“Ut” em recorda als grups de pop que adopten ritmes de bossa: Everything But The Girl o Kings of Convenience.

Amb Everything But The Girl i Kings of Convenience has encertat de totes, totes! De fet, hi ha un riff de guitarra a la cançó “L” que és el nostre homenatge particular a Kings (“Misread”). Vam consultar a gent experta si per açò ens podrien demanar drets.

Què us van dir?

Que no (rialles). Este disc és molt polièdric, hi ha moltes arestes i molts racons on trobes diferents referències com Depeche Mode, The Smiths, Thom Yorke, Metronomy, Kraftwerk, Caribou, Holden, Nouvelle Vague… Tot té cabuda. Però és que tot això som nosaltres i particularment Estela, que és qui fa les cançons i les lletres des de zero.

Què heu estat escoltant últimament?

Som molt clàssiques i seguim enganxades a coses com Fleet Foxes, Yo La Tengo, Blur, Marika Hackman, Men I Trust, Lídia Damunt, Courtney Barnett… Segur que moltes d’aquestes ja les vam dir en Pròxima B (Malatesta Records, 2019), però és que som d’escoltar molt el mateix.

No hi ha res nou que us hagi atrapat?

Com a novetats citaríem… Hachiku, Junco y Mimbre, Aldous Harding, King Princess, Cate Le Bon, Renaldo & Clara, Pantocrator, Las Ligas Menores

 

És el vostre primer disc amb Hidden Track i Sotabosc.

Per a nosaltres són com el dream team de Cruyff. Dos de les coses que més valorem són l’agilitat i la professionalitat, i l’elegància també. Açò ho assumeixen totalment Hidden i Sotabosc. Ho fan tot fàcil i ho fan tot bé. I a més, sempre des d’una humilitat que costa molt i molt de trobar en aquests moments.

De quina manera teniu pensat dur-lo al directe?

Doncs de moment encara no hem començat ni a assajar.

No!?

Volem gaudir molt el moment actual, el procés del llançament. Ens està portant moltes alegries i volem esprémer-lo a tope perquè el que vinga després pensem que no serà tan dolç. De tota manera, nosaltres, en el fons, som gent molt optimista, encara que de vegades no ho parega, i sempre hem rebut amb molta alegria tot el que ens ha passat. Tenim molta feina en aquest sentit feta i ara el que hem de fer és posar-ho en pràctica perquè…

Per què?

Parece que vienen curvas. Començarem a assajar el format en duo i veurem com va tot. Víctor i Alba, músics de directe, segueixen vinculats al projecte i sabem que els tenim ahí per quan arribe el moment. Tant de bo tinguem dates i escenaris per davant per a posar la màquina en marxa prompte.

Text: Carlos Pérez de Ziriza / Foto: Jordi Arqués

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *