Les postes de sol d’estiu no cal que us les venem més, però les postes de sol del Baix Montseny potser sí. I si les podeu gaudir amb música, encara millor.
La gent de Som Montseny i l’Ateneu de les Arts porten setmanes (les permeses pel post confinament), encarregant-se de que així sigui. Dissabte al vespre van reunir part de la crème de la crème de la zona a la Masia de Can Balmes de Santa Maria de Palautordera per oferir-nos un dels darrers concerts del cicle Inaudibles.
Mau Boada (Esperit!) -aquí no hem d’afegir gaire coses més a no ser que sigui en majúscules- era l’encarregat d’acompanyar l’inaudible Miquel Deulofeu i els seus instruments inaudits. Durant la setmana es va anar dient que estarien acompanyats d’un convidat sorpresa. Divendres ja era un secret a veus: el soci seria el seu inseparable amic Joan Colomo.
Mau Boada a la guitarra i bateria i Joan Colomo amb el sintetitzador llençant bases i distorsionant veus. Compenetrant-se a la perfecció amb la resta d’instruments inaudits. Un combo perfecte per fer digerir un dissabte feixuc i mandrós.
Els dos companys de pupitre que han compartit mil i una històries musicals, es van encarregar d’acompanyar la nostra posta de sol a base d’una banda sonora improvisada fins a uns nivells increïbles.
Una vetllada que la parella va sublimar dibuixant melodies impossibles com embolcall del meravellós paisatge que ens envoltava. Més d’una hora de concert movent-se entre sons de soul i funk, petites dosis d’electrònica i molta psicodèlia. El comiat perfecte d’un cicle, el dels Inaudibles, que esperem es repeteixi les vegades que calgui. I els virus ens deixin.