Gornal de Germà Aire

Germà Aire va presentar el seu tercer disc Gornal (Hidden Track Records, 2021) al Mercat de Música Viva de Vic d’enguany. Dedicat a la casa on van assajar, és produït per Joan Pons, alies, El Petit Cal Eril, amb qui, de ben segur, han trobat en comú la psicodèlia. Des de 2012, en Luca i l’Andreu segueixen en la línia d’experimentació que té el grup d’ençà que va néixer a partir de la dissolució de Mates Mates, tot debutant amb disc Ball del cel (Famèlic, 2014).

Es nota que la formació de Vic admiren Pau Riba i Jaume Sisa, d’on ve el seu nom –una cançó del famós disc Qualsevol nit pot sortir el sol (Edigsa, 1975)-, amb unes lletres que són surrealistes, metafísiques, oníriques, i, sobretot, atemporals. Impulsos, principis, moments…, aquestes parlen de coses senzilles que ens passen a la vida, però d’una forma irracional, a vegades de forma inconnexa si entres en el detall de què es diu, on sembla que tot plegat és la seva particular visió d’aquests fets, com diu una de les cançons del disc: un punt de vista.

Musicalment, clàssic tirant al pop, trobem un piano en certs moments que semblen estratègics, com per trencar l’aparent simplicitat de les seves melodies a cop de sintetitzadors que, mirat de lluny, totes s’assemblen bastant, però no acaben de ser iguals. Mentre escoltes el disc, tens tres sensacions. Una que sembla que entens del que parla: et sents identificat. La segona és que la música se’t cola al cos i queda instal·lada fent-te seguir un ritme constant del qual no tens pressa en què s’acabi. I la tercera és la sensació de viatjar a una altra dimensió, com si agafessis una nau i viatgessis als confins de l’univers o de la mateixa ment, i ets l’observador aliè d’allò que ens expliquen, com un astrònom que mira a través del telescopi les estrelles llunyanes, quelcom que no et podrà afectar.

 

Text: Joan Vendrell Gannau / Foto: Joan Garolera