Estrenem “Run”, el nou vídeo dels barcelonins Full Time Losers

Full Time Losers
Estrenem “Run” el nou vídeo de la banda d’indie pop de Barcelona Full Tome Losers. Foto: Arxiu Full Time Losers

Full Time Losers son un dels secrets millors guardats de l’escena indie barcelonina. Nosaltres us els descobrim estrenant en exclusiva el seu nou videoclip, “Run”. Son perdedors a jornada complerta però sonen com a veritables guanyadors. Parlem amb el seu teclista Xavier Armiñana.


Expliqueu que Full Time Losers vau néixer… a un despatx d’arquitectura!
Sí, del carrer Bailén, a finals de 2017. En aquest primer moment la banda estava formada per¡ Iu Bover (bateria),  Toni Maristany (veu) i jo. Bàsicament ens dedicàvem a fer versions de temes de grups que ens molaven. Més endavant vam incorporar Carlos ‘el Jeque’ Gamez i amb ell van començar les cançons pròpies i els primers concerts. A l’octubre de 2019 vam publicar “Postman” i “Sunday”, dos singles gravats a l’estudi Wheel Sound Studio de Cerdanyola del Vallès de la mà del productor Txosse Ruiz.

La pandèmia va aturar la progressió del grup 
I la de 950.000 grups més. Per causes alienes al virus, en Carlos va haver de deixar la banda momentàniament. Un cop restablerta la mobilitat, Chema Martín va acceptar la invitació dels Losers i es va incorporar a la banda com a baixista.

Havíeu format part d’altres projectes, anteriorment?
La veritat és que el grup està format per gent de diversa procedència. Tenim el cas del Toni, que és el primer grup en el que participa. La resta de components tenim carreres ben diverses. L’Iu que és l’actual bateria de Ninot. Jo també toco a la banda d’indie pop The Free Fall Band i d’altres projectes musicals més experimentals. I Chema, a banda de projectes com Tartana i La Mala Fi, ha fet carrera en solitari com a cantautor sota el nom de Molina de Puig. Tot i així, el projecte de Full Time Losers és un projecte molt diferent a la resta, tant per la seva sonoritat com per la pròpia idiosincràsia del grup.

Per què, quins són els vostres referents i principals influències?
L’avantatge de ser persones… disperses (en el bon i en el mal sentit de la paraula) és que els referents són molt variats, eclèctics i personals. Tenim punts en comú que ens permeten assentar les bases del nostre so com per exemple el pop càlid de Weezer o les melodies ballables de La Casa Azul. Hi ha influències que ens afecten més a l’estil i d’altres que afecten més a les cançons. Es podria parlar d’una dicotomia grupal: ens flipen grups com Caribou, Yo la Tengo o Ferran Palau, però acabem sonant més a grups de l’estil, novament, de Weezer (el més gamberro i desinhibit, gairebé fregant el nostre estimat Al Yankovic), Amaral o Los Fresones Rebeldes.

Indie pop de melodies lluminoses. 
Nosaltres diem que fem pop-rock, sense més. Amb una clara influència de la música que ens ha vist créixer durant els anys 90. Probablement, i per selecció instrumental, anem evolucionant cap a una mena de synth-pop casolà. 

Full Time Losers
“Run” és el primer single d’avançament del nou EP dels barcelonins Full Time Losers. Foto: Arxiu Full Time Losers

Avui estrenem el vostre nou single, “Run”. 
“Run” és una de les cançons que presentem del nostre segon EP i el primer videoclip que editem com a banda. En tots dos casos es tracta d’una autoedició. El tema de la cançó és senzill però molt fàcil de reconèixer. Parlem de la necessitat de fugir, de deixar enrere tot allò que tenim i de sentir-nos per un moment lliures de qualsevol obligació. Ens agrada el gir que fa la cançó que, tot i estar plena de cors d’esperança i il·lusió, deixa clar que “pots fugir, pots escapar però no podràs negar les ferides del passat”. És un cant a la vida, a apreciar-se i no voler negar-nos l’origen.

I elapé? Teniu en ment debutar de llarg en breu?
Ara per ara estem en modo Toni Cantó: “partido a partido” (riures). No ens plantegem res més que treure senzills. La indústria musical ha canviat molt i probablement els elapes ja no tenen el recorregut que tenien abans. Surt més rentable, a nivell de repercussió, treure quatre EP’s de dos temes que un disc amb vuit. Ens trobem que aquesta nova relació entre creador i contingut (paraula tristíssima per referir-se a cançons) que ve molt influenciada d’altres estils com el reaggeton o el trap, és la més notòria en quant a seguiment per xarxes i en mantenir la continuïtat o la relació amb els nostres seguidors.

I ara…
Tenim ganes de TOCAR, nosaltres i els 950.000 grups més de tot el país. Ens trobem en un moment especialment dolorós per intentar fer res dins el sector cultural. Per això ens marquem l’objectiu de poder presentar els nous temes en directe i aprofitar per treure’ns la pols i tornar a pujar a l’escenari! També ens marquem seguir creixent. Com a resposta és molt genèrica i sembla la típica d’un futbolista després del partit. Però és així, seguir creixent i no només musicalment parlant, com a grup, com a artistes i com a persones que estimen el que fan. Tocar davant de gent i sentir la connexió entre la trinitat més divina: l’escenari, els instruments i el públic.

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Arxiu Full Time Losers

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *