“T-Odio”. Estrenem en exclusiva el nou single d’Alavedra

Alavedra. Foto: Arxiu Alavedra
estrenem en exclusiva “Te oido”, primer avançament del nou disc dels barcelonins Alavedra. Foto: Arxiu Alavedra

Dani (Daniel Belenguer, Bearoid: baix i veus), Xiri (Oriol Romani, Pantocrator: guitarra i veu), Ret (Albert Rams, Falciots Ninja: bateria i veu) i Genis Pena (el millor futbolista en la indústria del rock: guitarra i veu), son uns sonats entranyables. Segurament per això son una de les debilitats de la redacció de Música Dispersa. Lectors i lectores és un plaer anunciar que estrenem en exclusiva “T-Odio”, primer avançament del nou disc dels barcelonins Alavedra. Prohoms del punketón, des de ja la vostra nova banda favorita. 

D’acord, sí, és poc original, però… a qui odieu?
Ens odiem entre nosaltres i cadascú a si mateix de tant en tant. A la resta de la humanitat gran part del temps.

Bé, el tema, és la interpretació que he fet jo, va d’aquell moment en què deixes d’estimar a algú i passes a odiar tot d’aquella persona. Sí?
En realitat no sé si es va deixar estimar mai, però ara li tens mania. Tampoc parla de ningú en concret, però escriure això ajuda a canalitzar la ràbia.

Hi havia ganazas d’Alavedra, aquest és el primer de molts temes que vindran en un futur molt no gaire llunyà?
Bé, d’entrada vindrà el disc, que arribarà en breu i que té els seus bons 8 temes. N’avançarem uns quants, de temes abans, així que serem una mica pesats durant els pròxims mesos i demanem perdó amb antelació.

Aquesta és una cançó pandèmica, vaja, sorgida durant els dies de confinament, oi?
Bé, jo crec que tot el que surt últimament prové d’aquella època on no podíem fer res… Oh wait!

Perquè… com van passar el confinament els Alavedra?
El Xiri i jo (Genís) vam estar junts a la mateixa casa i va ser bastant divertit. Va ser una mena de Camp Rock. Bé, tampoc vam compondre molt, però sí que ens ho vam passar bé. Anàvem trucant al Dani i el Ret de tant en tant per saber que estaven vius. De fet, van suar bastant de nosaltres.

Una altra de típica… Com va ser la gravació?
La gravació, com de costum, va ser com la tècnica aquella dels nazis d’anar molt ràpid i molt intensament: pim pam i al cove, en dos dies tot gravat. La nit abans encara estàvem fent lletres i una setmana després de gravar-ho no sabíem ben bé què havia passat durant aquells dies. Està guai aquesta tècnica perquè quan escoltes la cançó setmanes després, et sorprens a tu mateix.

Sóc jo o és el tema més descaradament pop que heu fet fins ara?
Hi ha qui diu que cada cop som menys Pilseners i que ens estem convertint en els nous Pignoise.
En aquest cas, és una tema que va fer el Ret, que és molt popi el tio, i va passar la censura del Xiri, que és el menys popi. És un tema que ens va funcionar súperapid i teníem claríssim que havia de ser el single.

I la resta de temes del dsic, com sonaran?
Sonaran pepino perquè l’Iban, que ens ha fet les mescles, és un mag. Li enviem autèntiques castanyes i ho fa sonar tot bé. Aquest cop no hem fet cap reguetón, però alguna sorpresa hi ha.

Com tot el que feu, el vídeo és una puta locura
La idea i direcció del vídeo és de Miguel Trias de Bes, a qui ens vam entregar perquè fes el que volgués amb nosaltres.

I ara… Quan i on us podrem veure i escoltar en directe?
1 de maig – Madrid – Fun House
15 maig – Barcelona – El Poble Espanyol + The Yawners + Apartamentos Acapulco
16 maig – València TBD

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Clàudia Sánchez-Izquierdo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *