Els millors discos de l’any 2020

Aquí podeu trobar els 25 millors discos del panorama català, valencià i de les Illes Balears segons les votacions realitzades pels nostres periodistes.

1. Fins a maig no revisc (Bankrobber) – Maria Jaume

D’illa en illa. No es pot entendre Maria Jaume sense els referents illencs. Però no els de casa, Mallorca, que també els té (Miquel Serra o Joan Miquel Oliver), sinó el d’altres joveníssimes cantautores com Stella Donnelly o Julia Jacklin, les dues d’Austràlia. La producció amb Pau Vallvé, de banda o nua, bedroom (“Autonomia per a principiants”) o feta d’esgarrapades tenses (“Més minuts que paraules”), surfeja l’indiefolk i el dream pop. Un disc on fons i forma sobrepassen per molt la idea de debut, de primera passa. Yeray S. Iborra

1. La vida és ara (Autoeditat) – Pau Vallvé

Sabeu aquells discos que desprenen una bellesa tan indefinible que no sabries ben bé com descriure’ls? Coneixeu aquella sensació d’escoltar un músic a qui li la bufa per complet el que diguem la resta del món al voltant de la seua música (bé, dins d’uns límits, clar: a ningú no li amarga un dolç), perquè es nota que ha fet exactament la mena disc que li venia de gust, sense reparar en cap expectativa? Doncs això és el que ens passa als que hem d’escriure sobre el nou treball de Pau Vallvé, La vida és ara. Carlos Pérez de Ziriza

2. Els mals costums (Hidden Track) – Anna Andreu

Quanta bellesa! En el passat cinquanta per cent del projecte Cálido Home, Anna Andreu acaba de debutar en solitari amb Els mals costums (Hidden Track, 2020). Situant-se allà on conflueixen propostes com Ferran Palau, Amalia Rodrigues, Andrew Bird, Joan Baez o Feist, les cançons de la cantautora de Sant Quirze del Vallès es balancegen amb delicadesa entre l’indi folk extra poètic i l’indie pop ultra sensible dibuixant precioses sanefes sonores. Una exquisidesa. Oriol Rodríguez

3. Salsa agredolça (Bubota) – Da Souza

Banda fonamental de l’actual escena indie balear – col·lectiu on cada vegada figuren més membres de talent desbordant, Da Souza, quintet encapçalat per Lluís Cabot, cantant, guitarrista i motor creatiu del grup (també autor aquest 2020 de Fernanda, un EP de tres estrelles a les millors guies de gurmets sonors), han despuntat aquest 2020 amb Salsa agredolça. Detallista i delicat, un altre captivador exercici de pop sofisticat amb què culminen una extraordinària evolució creativa. David Simón

4. L’amor fa calor (Primavera Labels) – Renaldo & Clara

Renaldo & Clara es reinventa per treure un disc ple de tornades enganxoses, idees personals i una paleta sonora repleta de matisos. A primer ‘cop d’orella’ sembla un disc simple, però només ho vol semblar. Si l’escoltes amb deteniment, cada segon té un tros de la melodia -cantada per la dolça però penetrant veu de la Clara Viñals-, un efecte electrònic -quasi inèdits en l’imaginari musical del grup- o un silenci perfectament calculat perquè senti com un got d’aigua gelada en una migdia d’estiu a la Plana de Lleida. Marc Ferrer

5. Marjorie (Primavera Labels) – Núria Graham

Marjorie és el darrer disc de Núria Graham, un nou i molt excel·lent mostrari de cançons pintades a traçades de delicat indie pop eteri, vaporós i metafísic. Marjorie és una obra amb què la cantautora vigatana busca respostes mirant cap en dins i troba les explicacions en els seus orígens. En aquella illa d’Irlanda sempre tan nostàlgica i bucòlica, refugi verd on Graham acarona les dones del seu arbre genealògic, amb especial protagonisme per a la seva àvia paterna, sí, la Marjorie que dóna títol a l’àlbum. David Simón

6. Siento muerte (Sonido Muchacho) – Mujeres

Siento muerte està ple de cançons de pop però que no et deixen ni un sospir. Temés ‘matxacons’ com “Tu y yo” o “Auténtico colapso”, cançons acceleradíssimes que recorden als seus inicis de garatge com “Un gesto brillante” o “Siento muerte”, i altres que et transporten al power pop dels seixanta com “A veces golpes” o “El momento exacto”. El disc es tanca amb “Algo memorable”, un tema totalment diferent del que Mujeres ens tenen acostumats. Una balada acústica i amb teclats ben nostàlgica. Ignasi Estivill

7. Farsa. Género imposible (Universal) – Sílvia Pérez Cruz

Farsa és un treball d’immensa bellesa pausada i temperada, tranquil·la i asserenada. Un disc que reuneix totes les filies i debilitats de la seva creadora. Una obra que una vegada ja t’ha hipnotitzat amb “Pena salada” t’arrossega cap a la dolça pena que és “Todas las mañans del mundo”, cinc minuts de melodies d’aromes mediterrànies per dibuixar, amb l’ajuda de l’arxillaüt de Javier Mas, un dels homes de confiança de Leonard Cohen en els seus darrers anys, una de les millors cançons en el repertori de Sílvia Pérez Cruz. Oriol Rodríguez

8. Amor, música y lágrimas (Hidden Track) –  Nacho Casado

Amor, música y lágrimas és un altre disc estiuenc que potser arribe en l’època equivocada – amb l’hivern a només unes setmanes i la gent reclosa entre quatre parets –, però en la freqüència correcta. La dels sentiments desimbolts, transparents, sense trampa ni cartó, l’emotivitat a flor de pell, la dedicació als petits detalls i la cura per absorbir els efluvis de la bossa nova i l’herència del millor soft rock i del millor folk pop per a acoblar-los a un imaginari musical a què no s’intueix millor marc mental que les costes alacantines. Carlos Pérez de Ziriza

9. Lilith (Satélite K) –  Maria Rodés

Sabia de feia anys que Maria Rodés existia però mai havia fet el pas d’escoltar-la. Com me’n penedeixo! Lilith m’ha caigut a les mans com per art de màgia i el mateix encanteri m’ha enganxat a les seves precioses lletres, la seva veu encisadora i la seva encertada reinterpretació de gèneres del folklore, la jota, la ‘chacarera’ argentina, la cúmbia… Un disc homenatge a totes les dones que han decidit viure la seva vida. El diari cantat d’una bruixa del s. XXI. Exquisida barreja de tradició i avantguarda. Marc Ferrer

10. Paradís (Bubota) – Joana Gomila

Acompanyada de la teclista sabadellenca Laia Vallès, la cantautora manacorina Joana Gomila s’allunya definitivament de les formes més tradicionals, territoris que va voler revisionar amb la seva anterior referència, Folk souvenir (Bubota, 2016), amb què se l’havia associat fins al moment, per sorprendre a propis i estranys amb un treball tan fascinant com Paradís. Joana Gomila ens captiva amb una obra d’una riquesa i experimentació sonora desorbitant i un concepte global que juga amb la idea que totes nosaltres som illes buscant els nostres confins i contorns. Bibiana Cabo

11. Ensayo – Nueva Vulcano

12. La veu de la muntanya – Xavier Baró

13. Piano solo – Lluís Coloma

14. Junco y mimbre – Junco y mimbre

15. Vellut & purpurina – Jorra i Gomorra

16. El lament de la terra – Albert Guinovart

17. Alades – Alba Careta

18. El desencanto – Alberto Montero

19. Vega – Paula Grande i Anna Ferrer

20. Veneno – La Tiguerita

21. Talismán – Marco Mezquida

22. Zalamera – Lil Russia & Jahzzmvn

23. Incendis – Llacuna

24. Aristocracia y undergorund – Los Manises

25. Microcosmos – Lu Rois

Llista completa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *