DJ Floro: “Ara hi ha molts DJs que punxen música negra. Abans no posaven afrobeat, ara sí.”

En el seu ja cinquè disc de recopilatori d’afrobeat, DJ Floro, amb Afrobeat Project, repeteix amb la temàtica de dones que usen aquest estil musical creat per Fela Kuti, on no només es dóna la importància al seu estil musical que barreja des d’africà niger al jazz, passant pel funk, sinó també a què les seves lletres siguin de contingut polític.

Darrere dels recopilatoris, no estàs tu sol, amb qui col·labores?

Treballo amb una de les components de l’associació cultural Afrobeat Project, que és Sagrario Luna. Ella i jo estàvem intentant fer un recopilatori d’afrobeat llatí, però no ens va sortir, i ella tenia la idea, feia temps, de fer un sobre dones.

Als anteriors recopilatoris no hi havia dones?

Del volum 1 al 3, hi ha poca presència femenina perquè poques es dedicaven en aquell moment a l’afrobeat. I quan vam fer el quart, ja hi havia més dones, on vam fer el primer volum dedicat només a elles.

El primer grup de dones es va crear en el 2000, no?

Sí, Toli Nameless, que justament hi ha una cançó en aquest darrer disc: volum 5, dones 2

Que se cerca amb aquests recopilatoris?

Se cercava reconèixer la tasca que hi ha una sèrie de dones dedicades a l’afrobeat i una d’elles precisament era la Toli Nameless i també Funmilayo Afrobeat Orquestra que és un grup format exclusivament per dones.

Quina diferencia hi ha entre el primer i segon volum de dones?

Doncs el lideratge de dones o la formació d’orquestres per fer afrobeat, perquè les altres orquestres són mixtes entre homes i dones.

Ho preguntava perquè tots els recopilatoris havien estat diferenciats en temàtiques fins a la data, però ara es repeteix.

Sí, perquè pensàvem que ara era el moment, amb tots els moviments de defensa i apoderament de les dones, vam pensar que seria interessant seguir profunditzant aquest tema.

Hi haurà un tercer?

(Riu) Jo estic sempre recollint, tinc com una espècie d’alerta al Google, a part de la meva tasca d’investigació, vaig rebent moltes coses que parlen de l’afrobeat. 

Com quines?

Darrerament rebo moltes que es fan a Colòmbia que anomenen afrobeat, és curiós perquè és més aviat reggaeton, però com afrobeat sembla que ven, s’han posat a vendre-ho així. Res a veure. Després hi ha qui hi ha afegeix la s, afrobeats, que tampoc hi té relació.

I que és l’afrobeat? Perquè abasta moltes coses.

És una conjunció creada per Fela Kuti i Tony Allen amb diversos elements: per una banda és una música nigeriana, per altra és highlife, també Jazz, Funk, i també part de Soul, més el fet característic de la crida i la resposta en l’àmbit vocal d’Àfrica, i sobretot té un contingut polític, de denúncia de la desigualtat del colonialisme, de reclamar drets. Hi ha que només usen l’expressió musical, però des d’Afrobeat Project només en considerem els que tenen element polític.

DJ Floro gaudint d’un vinil.

També hi ha molta gent a moltes bandes del món.

Hi ha molta gent africana, sobretot, que desenvolupa la seva carrera fora d’Àfrica, obligades a exiliar-se dels seus països per tota una sèrie de condicions, tan polítiques, com pel paper de la dona.  

I tornant a Fela Kuti, això va començar per ell, cinc anys després de la seva mort.

Sí, va sorgir a Madrid. Vam fer una sèrie d’actes reivindicant cinc anys sense ell.  I allà va sortir la necessitat de fer-ne difusió amb una sèrie de gent com Sagrario Luna, Javi Zarco i jo, que vam decidir continuar i crear l’associació cultural que he esmentat, amb la qual hem fet tota una sèrie d’activitats, com els cinc recopilatoris més recollir versions de cançons de Fela de diferents bandes nacionals de tot l’Estat.

I també Luna va treure un llibre.

Sí, exacte, Sagrario ha escrit un llibre sobre Fela Kuti. És el primer llibre que ha escrit una dona sobre Fela i el primer llibre en castellà, que es diu “Fela, espíritu indómito”. És un treball d’investigació extens que ha fet Luna que parla des de la figura de Fela i el seu entorn, fins a l’afrobeat actual.

I aquesta passió per Fela i l’afrobeat, quan et va sorgir?

Jo vinc del rock, vaig estar molt de temps amb el rock’n’roll, i durant un temps m’agradaven certs grups dels 60-70, com Traffic, Cream…, i llavors jo seguia el bateria d’aquest últim, Ginger Baker. Ell va fer un disc amb Fela, “Fela Ransome Kuti & The Africa 70 With Ginger Baker Live!”, però jo el comprava més fer Ginger que per Fela, i allà va començar una mica. 

I després?

Després, començant a treballar a una sala de Madrid, ja desapareguda: Suristán. Allà es posaven músiques de tots els països pràcticament: Africana, jamaicana, brasilera, llatina… Un reflex de la mal anomenada música afrobeat, però vaig descobrir “Roforofo Fight” i “Zombie” de Fela i una cançó de Snowboy, “Jazzakuti”. I en aquell moment, també influenciat per Luna, vaig començar a veure que era realment l’afrobeat i em vaig interessar molt. I aquí estem, aquests cinc discs recopilatoris i el de les bandes de l’Estat, i el llibre, clar.

Per què entre el tercer recopilatori i el quart, que va ser el primer de dones, va passar tant de temps?

Hi ha molt poca  gent que aposti per treure discs, sobretot, en la situació actual i llavors gràcies a Kasba Music, que va acceptar treure’l, tot produint despeses també i fer el contacte amb multinacionals. Aquestes, en els anteriors discs, demanaven molts diners per una sola cançó (fins a mil dòlars) i el que va fer Kasba va ser reduir despeses.  Passats els anys, hem repetit amb el cinquè, que és aquest nou.

I com és la tasca de recopilar?

Hi ha part que jo m’hi dedico i una que no. Per exemple, contactar amb els que seran presents al disc, s’encarrega la discogràfica. I per la meva banda, com t’he comentat abans, cercant informació constant, sobretot per la meva tasca com a DJ, i a la ràdio. Haig d’estar sempre al dia, no només d’afrobeat, sinó també de música negra en general. El rock ja el vaig deixar en el passat. (Riu)

DJ Floro amb una samarreta que expressa ‘No Justice’

I com vas reunint la informació?

Abans ho feia amb una llibreta on apuntava l’anàlisi dels discs referenciant els K7, els discs, etc. Després amb l’aparició de l’ordinador, la meva vida va canviar radicalment. Per exemple, escolto un disc, que només té un tema d’afrobeat, per tant, vaig posant les cançons en carpetes, classificades per cada tipus: cançons per pensar, cançons per programes de ràdio, per recopilatori … i llavors investigo més i confecciono una llista de possibilitats.

En el cas d’afrobeat?

Dos components: que sigui afrobeat, musicalment, i l’àmbit polític. I en aquests dos darrers, un tercer componen: que siguin dones.

Dins d’aquests, la selecció final?

Doncs es descarten els que hi ha problemes de permisos, des que no et contesten, passant perquè et diuen que no, o que els drets s’han dispersat a ser formacions desaparegudes o que demanen molts diners. Per altra banda, a vegades, és molt difícil contactar amb ells, cosa que fa que la llista del recopilatori es vagi reduint. 

I com està el tema de la part DJ?

Doncs fa un any i pico sense fer res, amb el tema de la Covid-19, la falta de suport que tenen les sales, justament en aquest darrer disc, l’hi dediquem amb agraïment a tots els bars, clubs, festivals, DJs, músics, tècnics de so, que han hagut de parar la seva activitat o tancar. Aquí a Madrid, certa populista deia que recolzava als bars i no ha deixat anar ni un duro.

Si poguessis punxar, posaries afrobeat a les sales?

Sí, de fet, el primer recopilatori, precisament va ser amb Suristan Discos, de la sala que t’he comentat abans, que també era segell discogràfic. Allà hi anava molt africà i el moment de posar afrobeat, es buidava la pista. L’única que ballava era la meva sòcia, Luna. I a poc a poc, l’ambient ha canviat, entre la difusió i també que molts DJs es van encarregar de fer remixes perquè funcionés a la pista de ball. Ara hi ha molts DJs que punxen música negra. Abans no posaven afrobeat, ara sí.

I parlant d’aquest darrer disc, que ens pots dir?

Doncs que la primera cançó del disc, Power to The Women de London Afrobeat Collective, és la que defineix el sentit del disc. Com diu la mateixa líder de la banda, Juanita Euka parla de les dones del Congo usades com a arma de guerra, que han sofert violència des de la violació fins a l’assassinat, i també per a les dones amb circumstàncies desfavorables o són maltractades al voltant del món.

I et quedes amb alguna?

Si he fet aquest recopilatori és perquè ja són les que més m’han agradat d’una llista de trenta cançons. Em sembla espectacular la cançó que acabem de parlar-ne. I també em quedo amb les dues orquestres que estan formades només per dones, em quedo amb Weird MC. També em quedo amb Newen Abrobeat, de Xile, un dels meus favorits en l’actualitat, que barregen perfectament les dues potes, musical i polític, fent un homenatge al poble Maputxe. Bé, em quedo amb totes (riures).

Ballar i pensar, doncs?

Sí, aquest és el missatge que volem donar amb els recopilatoris, com deia ja una cançó del grup de hip hop reggae napolità 99 Posse: Balla e piensa. Donar una mica de consciència a la gent, que actualment falta a tot el món.  S’han de comprar els discs, tant per això, com per donar suport a les discogràfiques que aposten per fer-los.

Text: Joan Vendrell Gannau / Fotos: Afrobeatproject 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *