La Contracrònica del Mercat de Música Viva de Vic

No és cap afirmació agosarada dir que Vic és un dels motors musicals de Catalunya, d’aquí el sobrenom del Liverpool català. Però si per alguna cosa destaca la ciutat catalana, a més de la prolificitat d’artistes de qualitat, és del Mercat de Música Viva de Vic un dels termòmetres de la indústria musical catalana que enguany, després de molts mesos virulents sembla que podria començar el principi del fi d’aquesta situació. Una imatge val més que mil paraules, però algunes xifres també serveixen: Al Mercat van assistir més de 600 professionals, 17.000 persones de públic i una seixantena d’actuacions.

El Festival va començar el dimecres amb actuacions a diversos espais de la capital d’Osona, entre les quals van destacar de forma presencial Lauren Nine o Esther i de forma online La Ludwig Band o Joana Serrat amb sengles nous discos sota el braç. Però van ser The Excitements amb el seu esperat retorn després d’un any amb silenci, amb la promesa d’una nova referència i la incorporació de Kissia San.

Kiss Ann cantant a ple pulmó
Kissia San cantant a ple pulmó

Els que se’ls hi ha de donar a menjar a part són Joan Pons i els metafísics que van presentar el seu nou disc: N.S.C.A.L.H. (Bankrobber, 2021). Efectivament estic parlant d’El Petit de Cal Eril que va confirmar a l’Atlàntida el que tots esperàvem: el seu nou disc i directes estan a l’altura de les expectatives. So cuidat, delicadesa a la posada en escena, un teatre omplert fins a la bandera, la vetllada idònia per estrenar el seu últim CD que va estar disponible al públic pocs dies després.

Sobrietat i màgia per parts iguals al directe d’El petit de cal Eril

El dijous la quantitat de concerts van augmentar considerablement i l’Àtlantida al matí va poder gaudir de dos concerts molt interessants. A les 11 va arribar la menorquina Anna Ferrer i va presentar “Parenòstic”, el seu nou projecte dirigit pel prestigiós músic Niño de Elche. Aquest nou espectacle va estar format per temes com “El Ángel” però també altres d’inèdits com “Heu” o “Fandangos”. Aquest nou projecte de la menorquina barreja temes propis amb cançons populars del camp, a més d’una posada en escena molt treballada. Cal Destacar que aquesta 33 edició ha suposat el retorn de la presencialitat de la part professional, després que l’any passat es va haver de fer virtual. I la importància que això ha tingut per al sector especialment aquest any.

Anna Ferrer radiant al Mercat de Música Viva

A les 14 i també a l’Atlàntida va ser el torn d’Alanaire que van presentar la seva primera referència de llarga durada, que es calcula que surti durant el mes d’octubre. El grup mallorquí que ja fa temps que està al radar de la crítica i també d’artistes com Joan Miquel Oliver va arribar a Vic amb la idea de defensar el seu primer LP i demostrar que han arribat aquí per quedar-se.

Imatge d’Alanaire en la presentació del seu primer llarg

El dijous també va ser el dia per l’obertura de l’escenari Goufone (al parc Bassa dels Germans Maristes) preparat per rebre més afluència de públic. En el seu primer dia van tocar Kumbara, Habla de mí en presente, Lasta Sanco i el plat fort de la nit: The Tyets. El duet mataroní que va ser l’últim a sortir a l’escenari i va demostrar la seva consolidació com un dels grups de moda al panorama urbà amb un concert ple de trencapistes que va deixar a tothom amb ganes de poder sortir de festa.

El concert del dia va ser Totes les flors (Satélite K, 2021), el nou disc de Roger Mas. L’artista va fer “sold out” a la sala principal de l’Atlàntida on 800 persones van poder compartir els nous temes del LP de Mas. Aquest disc és una alenada d’aire fresc a la seva carrera coincidint amb els seus 25 anys de recorregut musical on recull inspiració de molts llocs creant temes optimistes i frescos. Perfecta banda sonora per l’esperada tornada a la normalitat prèvia a la pandèmia.

Roger Mas i Totes les flors

Durant el divendres es van poder gaudir de més de vint concerts i tan diversos, com ara, la proximitat d’Intana, la fusió de Rodrigo Laviña y su combo, la festa d’Oques Grasses, el trap irreverent de Flashy Ice Cream o les harmonies esbojarrades de Balkan Paradise Orchestra. Però si s’ha de destacar un concert d’aquest divendres maratonià és el d’Enric Montefusco i la seva proposta conceptual i brillant. Acompanyat de Xavier Bobés, artista multidisciplinari, va presentar Viaje al centro de un idiota. L’exlíder de Standstill va fer una demostració d’originalitat i personalitat amb una proposta trencadora, íntima i multidisciplinària. Hi havia moments que t’oblidaves que estaves presenciant un concert i et plantejaves quin tipus d’espectacles estaves gaudint. De ben segur que ningú que va presenciar aquest espectacle no es quedés marcat.

Enric Montefusco seminú en un fons blanc

L’últim dia del Mercat va ser la gran traca final i la pluja quasi l’apaga. Tot i interrupcions puntuals, la programació del dia es va poder gaudir i es van poder viure concerts tan especials com ara els Power Burkas que jugaven a casa, Reïna i el seu prometedor disc debut, la força interpretativa de Magalí Sare i Manel Fortià o dos segurs de vida com són Cala Vento i Zoo.

Text: Redacció Música Dispersa / Fotos: Clara Orozco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *