La Contracrònica del BAM

Tot i que la gran discussió van ser les tres nits seguides de botellots (llegiu si us plau l’editorial d’aquest número), la Mercè d’aquest any estava d’aniversari 150 anys que es diu ràpidament. També hi ha hagut moviments dins l’organització, ja que després d’onze anys programant els concerts de la Mercè, el periodista Jordi Turtós ha passat el relleu al col·lectiu L’Afluent que programaran durant els pròxims quatre anys i en aquesta edició ja han programat el BAM.

Hidrogenesse-2-©XTB-scaled

Image 1 of 30

L’edició d’enguany encara va ser pandèmica així que per qui hi volia assistir, suposava reservar entrades i anar als concerts. Un tema polèmic, ja que l’any passat s’esgotaven les entrades i després al moment del concert hi havia abundants seients lliures. Aquest any la gran diferència va ser que a la majoria de casos el públic va respondre com mai i va assistir massivament als concerts. Com si es tractés d’una gimcana hi va haver una gran varietat d’espais i de propostes per tots els barris de la ciutat. En una mateixa tarda-nit als Jardins del Dr. Pla i Armengol vam poder veure el debut de la Maria Hein als escenaris de Barcelona (és el nostre nou “crush”), la dolça Carlota Flaneûr (constipada i tot ens encanta) i la Núria Graham fent el seu últim concert de la gira del seu últim disc Marjorie (El segell del primavera, 2020).

Carlota Flâneur i el seu inseparable teclista Marcel Lucas.

A la Fàbrica Fabra i Coats es van viure tres jornades intenses d'”Acció Cultural viva” amb propostes refrescants com les de Marçal Calver i Clara Poch, els divertidíssims Alavedra, la Suzanna amb el seu soul-pop elegant… El BAM va tenir propostes molt arriscades de pop electrònic (amb Cabiria o els incombustibles Hidrogenesse), música urbana, hip hop reggaeton (Free sis mafia, Juicy Bae o el post-rock i hardcore dels cordovesos Viva Belgrado).

Alavedra entre salts i crits a la Fabra i Coats

A escenaris més grans el públic ja es va deixar anar una mica més a concerts com els dels descarats Power Burkas, els catàrtics Nueva Vulcano o els festius Oques Grasses on el públic ja va ballar davant la cadira sense parar. La gent aquest any va entregar-se a la música.

Fotos: Eric Altimis i Xavi Torres-Bacchetta / Text: Pere Pardo