Aires de primavera a l’Auditori

Roger Mas (23 de gener 2022) – Sala Oriol Martorell de L’Auditori

Dins la incertesa que ens està portant l’aparició de la variant òmicron, diumenge passat vam poder viure unes quantes certeses. Per una banda, va començar (peti qui peti) la vint-i-setena edició del Festival Barnasants, un dels cicles que gaudeix de millor salut amb cent concerts compresos entre els mesos de gener i maig d’aquest 2022. El més bo i florit de la cançó d’autor del nostre territori passarà pels escenaris de tota Catalunya amb força deslocalització dels escenaris barcelonins, com ja fa uns anys que van proposant. La segona certesa del dia va ser poder comprovar que en Roger Mas té unes taules damunt l’escenari que no se les acaba… Va sobrat!

Com si es tractés d’un mantra va començar el repertori del seu concert amb la cançó que dona títol al seu últim treball Totes les Flors (Satélite K, 2021) fent entrar la primavera a la sala Oriol Martorell de l’Auditori. A poc a poc va anar desgranant un cançoner molt treballat. Les seves cançons recorren i descriuen d’una manera molt poètica paisatges i situacions molt evocadores que el cantautor solsoní amb la seva potent afinació resol de manera elegant. Van anar passant diversos temes del seu nou disc com la rumba dedicada a la xef Carme Ruscalleda, “Amb la polla i l’ou”, la taral·lejable “Des del pont de la ciència”, la insòlita frase que es deia a Andorra fa temps per certificar la mort d’algú a “Mort, qui t’ha mort?” o el blues “Si us blau” que va tenir un convidat de luxe, el gran Quico Pi de la Serra; sens dubte un dels moments àlgids de la vetllada per celebrar tots els anys d’amistat i bona música que han compartit.

Roger Mas acompanyat d’uns escuders de luxe

Aquest any Roger Mas celebra els seus vint-i-cinc anys de carrera musical i s’ha acompanyat d’un duet de músics solvents, i d’una arma secreta per presentar-se en directe. Els solvents músics són el contrabaixista Arcadi Marcet que no va perdre el tempo en cap moment fent les segones veus de manera impecable i el pianista Xavier Guitó tocant les tecles als moments precisos per acompanyar la guitarra de Mas. L’arma secreta es diu Míriam Encinas i toca el dilruba (un instrument de corda d’origen hindú), la viola i la percussió ajudant a crear els ambients on es mouen les cançons del repertori. Màgia musical de la bona.

La vetllada al seu tram final va acabar amb Mas rapejant al tema “Sota el pau de ferro” demostrant-nos un cop més que l’escenari, per ell, és com un llit de roses.

Instantània de Roger Mas al concert de l’Auditori
Text: Pere Pardo / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta