Cala Vento dona inici al Fin de Ciclo

Cala Vento – (29 d’Octubre de 2021) Apolo
Des que havia reobert l’oci nocturn, no us enganyaré, ja havia comprovat que la festa ha tornat a la nit catalana a diferents establiments, inclòs l’Apolo. Però encara em faltava la gran prova de foc, un concert com els de sempre -amb una cervesa a la mala, suor recorrent l’esquena i saltant sense parar- i va ser Cala Vento i la seva força explosiva, amb la qual emmascaren les seves ànimes de sad boy, els escollits per fer-ho. I quina gran decisió!
Retrat de l’Aleix al concert a la sala Apolo de Cala Vento

El concert del duet empordanès, que just feia la segona data de la seva gira ‘Fin de ciclo’ i va formar part del cicle del Cruïlla de Tardor, va tenir tot el que havia trobat tant a faltar d’un concert dels bons. Per començar, uns teloners de qualitat, com Los Manises, que van deixar a l’audiència amb ganes del plat principal a la platea d’Apolo. Després d’una sardana enllaunada, van aparèixer l’Aleix i el Joan, i sense més dilació van començar el torrent musical que ens anava a transportar el 2019, com ells mateixos no paraven de repetir, durant una mica menys d’hora i mitja. El concert, seguint la meva checklist d’ingredients per un bon concert, va començar amb tota la carn a la graella, necessari si vols tenir a l’audiència enganxada des del principi. Després d’una cançó desconeguda, a priori del seu proper treball, ja vam poder gaudir de temacles, com ara, ‘La Comunidad’, ‘Sólo sin café’, ‘Do de Pecho’ i ‘Hay que Arrimar’. Després d’aquest combo triomfador van interpretar cançons de tots els LPs, EPs i fins i tot cançons inèdites, però el duet i el públic estàvem vibrant com mai, i per tant, no importava si era una cançó inèdita, una de menor o un hit; tot fluïa i avançava de forma imparable.

El Joan donant-ho tot mentre el fotografien amb un dispositiu mòbil

Com ha de ser qualsevol bon directe, el concert també va tenir el seu moment íntim quan el Joan, habitualment amb baquetes a les mans, va decidir acompanyar a l’Aleix al davant de l’escenari, agafar la guitarra espanyola i acompanyar-lo amb una de les cançons que formaran part del seu pròxim treball. Després d’aquest moment de calma, va arribar l’equador del concert i la bogeria va tornar a estellar: la gent no parava de saltar; tant saltaven que més d’una persona es va colar a l’escenari per saltar-hi des de dalt, confiant que la resta de la platea l’agafessin. A priori, ningú va patir cap lesió. Definitivament, em sentia com a un concert dels de veritat. I si va ser així, a més de la predisposició de tots i totes les assistents, va ser gràcies a l’energia de Cala Vento i les seves cançons plenes de força i sentiment. Quan es començava a notar la falta de cardio per l’absència de concerts tan exigents com aquest per un servidor i les forces ja defallien, el duet empordanès va rematar la nit amb ‘Abril’, ‘Fruto Panorama’ i ‘Fin de Ciclo’; cançó que dona nom a la gira i esperem que també a l’etapa postpandèmica que estem vivint actualment.

Fotofinish amb l’abraçada entre en Joan i l’Aleix
Text: Marc Ferrer / Fotos: Èric Altimis