Barna’n’Roll: El punk torna al poble

El passat dia 30 de Juliol es va poder celebrar la cinquena edició del festival Barna’n’Roll i ho ha fet amb un senyor cartell i en un escenari idíl·lic com és el Poble Espanyol.

La tarda va començar amb el concert de The Anti-Patiks. Un bon concert de punk-rock de la mà dels terrassencs que, després d’una aturada de quatre anys, han tornat aquest 2022 per presentar-nos el seu últim disc “Mai més res” i oferir un directe potent i divertit. Durant poc més de 30 minuts es van poder presentar al públic que a poc a poc anava arribant a la Plaça Major del Poble Espanyol.

El següent torn va ser per els californians Circle Jerks, un dels pioners del hardcore i que porten més de 40 anys cantant les seves exitoses cançons. Keith Morris amb un barret desgastat i les seves habituals rastes, no va deixar anar el micròfon en tot el concert i va destacar que era el primer cop que actuaven a Catalunya.

Els seguidors de The Anti-Patiks saben el que porten entre mans.

La tarda anava caient i la Plaça cada cop estava més plena. Es notava que arribava un dels plats forts de la nit i que els següents en pujar a l’escenari eren els mítics The Toy Dolls. Una gran pancarta amb el logo del grup com atrezzo, una bateria i dos micròfons. No necessiten res més. El grup britànic va oferir un show ple de salts, autèntic punk-rock i escenes divertides com fer girar la guitarra i el baix mentre interpretaven la cançó “Wipe Out”, regalar al públic diverses ulleres com les que porten al seus concerts, una ampolla de cava gegant que tira confetti o com quan Michel “Olga” Algar va aparèixer a l’escenari amb una guitarra amb triple màstil.

Ara sí, arribava el cap de cartell. També des de Califòrnia, Pennywise va omplir l’escenari d’himnes com “My own way” o versions com “Stand by me” o “Blitzkrieg Bop” de The Ramones. Ara sí la Plaça del Poble Espanyol estava plena i el públic embogia i cantava totes les cançons de la banda liderada per Jim Lindberg i acompanyat de Fletcher Dragge a la guitarra, Randy Bradbury al baix i Baron McMackin a la bateria.

The-Anti-Patiks-1

Image 2 of 30

Si el públic estava eufòric i tot era una festa, els laterals dels escenaris no es quedava enrere. Més d’una desena d’amics i familiars del grup gaudien amb cada una de les cançons i treien els seus mòbils per a gravar des de darrere de l’escenari i amb vistes privilegiades. Destaquem, sobre tot, l’última cançó de la nit “Bro Hymn” on ara sí, es van barrejar grup, família, amics i algun membre de Flogging Molly que no podien esperar més a pujar a sobre de l’escenari.

I també des de Califòrnia, però amb arrels irlandeses, era el torn de Flogging Molly que van voler començar el seu concert amb la magnífica “Drunken Lullabies” encentant una grandíssima festa de punk irlandès. Dave King va demostrar que se li dona molt bé connectar amb el públic i no va deixar de fer bromes i dedicar diferents cançons durant l’hora i quart que va durar el concert.

 

Festa punk-irlandesa amb els Flogging Molly donant-ho tot dalt l’escenari.

No van faltar himnes com “Float”, “Devil’s dance floor”, “Salty dog” o “If i ever leave this world alive” que van voler dedicar a tot el festival i totes les bandes que van participar-hi. Per finalitzar el concert, van estar-se una estona repartint entre el públic pues, setlist i cerveses Guiness, remarcant clarament les seves arrels.

Queda clar que el Barna’n’Roll s’ha convertit en un referent del punk-rock i que només el pot fer parar (i no indefinidament) una pandèmia mundial.

Llarga vida al Barna’n’Roll. Llarga vida el punk!

 

Text i fotos: Àlex Carmona