Anabel Lee, ni indie ni punk, simplement Anabel Lee.

Anabel Lee (5 de febrer de 2022) – Cafè del Teatre (Lleida)

La gent de ‘MayDay Lleida’ ho tenien clar, volien “el grup que va treure el millor disc de l’any” per estrenar-se com a promotors. A més a més, si amb això no hi havia prou, volien organitzar una tarda d’allò més entretinguda. La primera parada va ser a la botiga de discos/Cerveseria “Grans Records” on el DJ Superjulis va estar punxant mentre el personal mirava discos i feia unes birres (incloent-hi els membres del grup). Destí final: El Cafè del Teatre. Mentres esperàvem el plat fort de la vetllada, i fer l’espera més amena, Turbolover als plats s’encarregava d’escalfar la sala mentre s’anava omplint.

I va arribar l’hora. La banda de Terrassa pujava a l’escenari i van enllaçar una intro  amb “Deberías estar conmigo”, la cançó que obre el disc homònim. A partir d’aquí, una descàrrega de cançons imparable: “Qué quieres de mí”, “Plaza Mayor” o “Tardes Muertas”. Va arribar el moment de presentar el seu nou single “Roma caerá”, un tema nou de trinca i que ja ens ha guanyat a tots. Si el proper disc va en aquesta línia, tindrem un nou ‘millor disc de l’any’. Amb “Concha Velasco” va ser el moment per parlar de l’amistat i la sort de tornar a ser 4 amics.

“Casi 30”, “Academia Rushmore”, “Sobran defectos”, “Cuando despiertas” i per anar enfilant la fi del concert… sorpresa! Van presentar “Nuevo orden”, una cançó inèdidta (això promet). Van continuar amb “Terrores nocturnos” i la grandiosa “La mejor canción del año” amb un públic totalment entregat que no va parar de cantar totes i cadascuna de les cançons. Com a cloenda no podia faltar “Enchochado de ti”, cirareta del concert.

Anabel Lee són un grup ple d’energia, només cal veure com en Perdi salta i toca el baix, en Víctor es mou per l’escenari, o com en Jordi toca la bateria. Un grup amb unes ganes brutals de directe, volent deixar enrere el mal son que eren els concerts asseguts a cadires i amb distància. Ells no estan fets per aquest tipus de concert. Anabel Lee són una banda per saltar, ballar, fer pogos, cridar, i deixar-s’hi la pell.

Si encara no els heu escoltat, no sé a què esteu esperant. Si teniu l’oportunitat d’anar a veure’ls, no us ho perdeu. És millor viure’ls a què t’ho expliquin, avisats esteu. Anabel Lee, ni indie ni punk, simplement Anabel Lee.

Text i Fotos: Dani Iturbide