Amen Discos, que l’amor per la música sigui amb vosaltres

Orbitant pels entorns del Pumarejo hi ha molts músics per descobrir. Amb la voluntat de donar-los a conèixer i de documentar el que passa artísticament a l’espai cultural de l’Hospitalet, neix el segell Amen Discos.

Sempre havia llegit Amén Discos, així, amb l’accent tancat a la e, un marca inexistent però que per mi tenia sentit englobada en tota la litúrgia del Pumarejo. El segell de la sala de l’Hospitalet havia de tenir un nom tan eteri i transparent com l’aigua beneïda i Amén em quadrava. La Marta Torrella, en Max Grosse i en Pau Balaguer, per videotrucada, m’adverteixen que és Amen (del verb ‘amar’) Discos.

  • Volem escampar l’amor pel format físic que, a l’hora, no és la nostra prioritat. – diu en Max amb un gest de perplexitat pel que acaba de dir.
  • Ens diem Amén Discos, però no hi ha ni discos. – resumeix en Pau des del seu pis.

A aquestes alçades ja no hauria de sorprendre a ningú que un segell no tregui discos, una firma com Amen el que vol és donar suport a artistes que han nascut i/o crescut en paral·lel a la sala de l’Avinguda Carrilet i ajudar-los a distribuir digitalment la seva música. No es tanquen a fer edicions físiques, però tampoc és el seu “objectiu primari”, com diu el Pau, entre altres coses perquè econòmicament tampoc està la cosa per tirar coets, amb el local havent de demanar 18.000 euros d’ajuda al seu entorn per sufragar les obres que finalment els donaran la preuada seguretat legal. De totes maneres, des del seu naixement, el dia de Reis del 2020, Amen ha tret disset referències (segur que seran més un cop s’hagi publicat aquest article) i algunes fins i tot en físic, com La entrega de Bela, coeditada per Gandula i La Nada Colectiva. Totes elles es troben al seu bandcamp i es poden aconseguir per diferents preus, de zero a onze euros.

Si ens remuntem al sis de gener de fa un any veiem que és llavors quan es publica Amen Discos 0, una declaració d’intencions amb 121 talls de la família Pumarejo que a no ser dels amics arxivistes d’Amen haguessin quedat relegats a la paperera de la història. Un manifest amb cançons composades durant la dècada dels anys 10 –del XXI, òbviament- que aglutina rareses dels membres d’Habla de Mi en Presente, Tarta Relena, Wesphere, Mans O, Monodimpled i altres grups que s’enteranyinen entre ells i dels quals surten els impulsors d’Amen: La Marta de Tarta Relena, en Pau i en Max d’Habla de Mi en Presente. La Sandra també hi és ocupant-se de la imatge i el nucli dur del Puma (Juan Luís, Maria i Xavi) també hi orbiten com a satèl·lits. 

Pussy Picnic de CLARAGUILAR

Segur que quan van començar no pensaven ni remotament que una pandèmia arrasaria amb tot el que coneixíem com a normalitat, cultura incluidíssima, però resulta que tampoc els ha anat malament.

  • En realitat va servir d’impuls, al principi teníem com una ansietat molt productiva. Veiem que s’aturava tot pel confinament, però que en realitat era mentida, perquè al Pumarejo hi havia molta feina de reprogramar i els que estàvem al voltant sentíem l’ansietat de no voler veure com la màquina s’aturava. I vam pensar que era el moment d’iniciar de veritat la idea loca d’un segell o plataforma pels artistes d’aquí. – explica en Max amb alguna que altra interferència.

Del despropòsit pandèmic en va sortir aquesta ansietat productiva que un any després s’ha estabilitzat de tal manera que les videoconferències ja formen part de les rutines setmanals. Al grup de whatsapp tampoc hi ha soroll innecessari, la dinàmica ha sigut la de minimitzar els missatges. En definitiva, el Covid ha canviat el Pumarejo de cap a peus perquè d’aquesta mateixa inèrcia inquieta n’ha sortit una ràdio (La Penca) i una fanzine (Canela en Drama) altres plataformes des d’on promoure la cultura a petita escala que es fa i desfà dins i fora del Puma. Diferents branques d’un mateix col·lectiu que reforcen la tasca central de tot plegat: programar música de les més variades ramificacions.

I dins aquesta varietat d’estils i gèneres que es troben dins Amen, també hi ha la voluntat de treballar amb consciència de gènere i no deixar-se portar per les inèrcies de jams que al Puma segueixen sent majoritàriament masculines. I amb iniciatives com Plegarias 2021, una mena de segona part del calaix de sastre fundacional amb 44 cançons fetes durant el 2020, aconsegueixen que la paritat sigui una realitat, com a mínim, digitalment. 

És difícil augurar un futur buit d’incerteses, però des d’Amen esperen poder propagar l’amor pels seus artistes fora del Pumarejo. Tenen clar que no són una agència de booking, però no es tanquen a organitzar showcases en altres espais quan tot l’ecosistema de concerts s’hagi normalitzat més. De fet, el primer que s’haurà de tramar quan es pugui és una festa de presentació com déu mana per celebrar el naixement del segell. De moment, aquest març ha tornat la programació setmanal al Pumarejo després de tres mesos amb el local tancat.

  • Amen és com l’apèndix del Puma, respon a una manera de respectar o escoltar la música, no tant a un determinat tipus de música. Tots identifiquem els concerts al Puma com el motor d’Amen, volem fer-li un homenatge a aquesta música, escoltant-la i cuidant-la.

Per fi algú que es posa eteri, la Marta explica així el segell i a mi només em queda dir que visca la música feta al Pumarejo i amén.

 

El roster en episodis de la Bíblia

Wesphere – La creació

Grup fundacional de l’univers Pumarejo creat a l’institut a tall de premonició deu anys abans que existís cap projecte d’espai cultural. Boy-band de viatges còsmics guiats pels estupefaents.

Clara Aguilar – El pecat original

Berlín, 7 del matí, suor i tremolors. Electrònica temptadora i hedonista que et porta per on vol, de l’èxtasi al declivi, perpetrada per la compositora i productora barcelonina.

Monodimpled – Caín i Abel

“Cal trobar el punt mig entre la vida i la pau”, canta en Narr Eph (Ferran) a “Cigonya”. No sabem com es porta amb el germà, ni si en té, sabem que el neo-soul gripat que fa no s’havia fet mai en català. 

Juaki Pesudo – Diluvi universal

L’enèsima transformació de l’artista pluridisciplinar Joaquín Ballester. Expressivitat psicodèlica, llamps i trons, pluja àcida, les dues cançons que ha tret les ha masteritzat l’Arca.

Rémi Fa – Torre de Babel

Que el Pumarejo és plurilingüe no és cap secret, més aviat un motiu d’orgull. El parisenc Rémi Fa, qui també toca el violí a Habla de Mi en Presente, debuta com a cantautor d’elegància senzilla.

Bela – Llibre de Job

Fruit de la perseverança i de la curiositat surten les cançons de Bela, el projecte en solitari del baixista de Blood Quartet. Loops persistents, Joy Division de keta i interessants interludis que acaben conformant un disc.

Max sin Miedo – Les 10 plagues d’Egipte

Cançó testimoni de l’abril-maig del 2020 feta per Max Feriche des del seu pis a Bellvitge. L’enyor a ritme de pop electrònic cantat per amics i remesclat per més amics, plaga sobre plaga.

El Noi de Tona – Travessant el Mar Roig

Les bones rimes aixequen bastons i mouen aigües, aquest raper de la vella escola et guia amb versos creatius per paisatges francament agradables, inspiradors i alliberadors.

 
Text: Marcel Pujols

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *