Yung Rovelló: “Volem que tot i que aquest CD et pugui agradar més o menys, no puguis negar que està ben fet i sona bé”

Passen els anys, però els leitmotivs que mouen a les persones sembla que són impertèrrits al temps i a les modes. Després de treure el cap amb diferents singles, EPs i col·laboracions, Yung Rovelló ha decidit tirar la casa per la finestra i fer un disc ple de lluita de classes, festivitat i estils. Seny i Rauxa!

Seny i rauxa, una expressió molt nostrada. Què podem esperar d’aquest disc?

Vam intentar desdibuixar els dos paradigmes de l’obrer que treballa i lluita, però que també vol festa. El seny engloba la lluita pels drets dins un món precaritzat, com seria en el nostre cas l’hostaleria, i com aquest alhora rep tota la part de rauxa que senten els clients quan gaudeixen o nosaltres mateixos quan sortim. Una mica, representa la idea de “festa sí i lluita també”. Té cançons molt divertides i festives (rauxa) i té cançons molt reivindicatives o personals (seny) i el nom ens semblava una expressió catalana molt clàssica i que ho engloba tot. Per això vam triar-la.

Quan sortirà?

De cara a finals d’any.

On esperes arribar amb aquest disc?

A cada racó on hi hagi algú amb consciència i amb ganes de passar-ho bé sense oblidar el que som, treballadors. No venc el discurs de la pasta o les marques, perquè no tenim ni pasta ni marques.

Què podrem escoltar quan li donem play a Seny i Rauxa?

Estilísticament, en aquest disc podreu trobar cançons de clàssic boom-bap, fins a reggaeton o trap dur. Volíem fer música, però no un estil concret. Per exemple, hi ha una cançó amb la Tramma que és molt personal amb samples d’onades, una amb The Tyets més festiva, una amb SpxxnP que podria recordar a un R&B o una amb en Pol Bordas que seria una balada personal. Hem intentat fer música i demostrar que érem versàtils. És un disc per escoltar amb ordre, de dalt a baix.

D’aquesta nova referència, ja hem pogut gaudir de tres singles i ja podem notar una evolució amb la teva música anterior. Com definiries tu canvi?

Ha estat molt guai a nivell personal veure com he evolucionat i millorat. La feina que han fet en Lokevivi i en Garrido és impecable. El disc és dels tres. Tampoc no em vull oblidar del Marc de Sotasons que ens ha ajudat a un parell de cançons ni d’en Fenes de N2 Studio, on vam gravar la meitat del treball i ens l’ha mesclat i ens ha assessorat. Però tornant a en Lokevivi i en Garrido, ells són peces fonamentals a la producció i han volgut portar-me al límit amb estils que ni jo imaginava que m’hi pujaria. Ha quedat un treball que ens representa als tres i del que ens sentim orgullosos.

A què es deu aquest canvi?

Tenia ganes de fer música més madura i que ens prenguin seriosament. Volem que tot i que aquest CD et pugui agradar més o menys, no puguis negar que està ben fet i sona bé. El primer objectiu: Sonar bé féssim el que féssim i treballar fort.

Yung Rovelló, Garrido i Lokevivi prenent al sol

La indústria està virant cap a un paradigma, especialment a la música urbana, que els singles i els EP són la fórmula més utilitzada. Per què has pres la decisió contrària a la que dicta la norma actual?

Volia explicar una història i que tingués cert sentit. M’agrada molt escoltar discs i trobo a faltar que se’n treguin. M’agrada el procés d’estar un any fent-lo perquè l’escoltis i vegis una mica per tots els moments per on hem passat aquest any. Cada cançó del CD són diferents estats d’ànim i moments vitals.

Tinc la sensació que existeix una branca dintre dels artistes de la nova onada de música urbana que us esteu apropant a sonoritats properes a la música festiva catalana. Estic pensant amb The TyetsYung Rajola, Lildami o tu mateix. Per què creus que és això?

Perquè és el que hem begut des de sempre. No té sentit imitar gent de Brooklyn. Per mi té més sentit reinventar allò que has viscut i acostar-te a les vivències properes; tenir clar d’on som.

Creus que el mestissatge com a escena ha mort? 

Crec que sí, perquè tot canvia.

O encara pot aparèixer algun nou gran grup en aquest corrent?

Als noranta estaven Sau, Sopa de Cabra, Els Pets… Als 2000, Obrint pas, La Gossa Sorda, el punk… El 2008, Mishima, Manel, Els Amics de les Arts… El 2015, Doctor Prats, TxarangoBuhos… I ara ens toca a nosaltres

Tinc la sensació que el maresme (tropical) s’està convertint en un punt dels epicentres de la música urbana a Catalunya. Per què?

Som la comarca més orgullosa de ser comarca. Hi ha molta comunitat a l’alt maresme, sempre hi ha hagut moltíssima música i molta germanor entre pobles, ara s’està començant a notar. Lliures i tropicals sempre.

Una fotografia frustada per un biciclista de Yung Rovelló and Co
 
Text: Marc Ferrer Prada / Fotos: 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *