‘Yo creo que Bansky eres tú’ de Remate

Sempre reconforta trobar-se amb llibres que un no pot qualificar de cap manera coneguda. Ens trobem davant un relat surrealista, oníric i sinestèsic? Podria ser. L’única cosa que queda meridianament clara amb aquest Yo creo que Banksy eres tú és que la música és un element imprescindible i irrenunciable en la seua construcció i en el seu atractiu per al lector. Fernando Martínez de la Serna, el seu autor, és conegut com a Remate al món de la música, i la seua visió literària és encara més libèrrima que la musical.

Portada de l’últim llibre de Remate

Podríem dir que si el folk és només el punt de partida per a aquella, la musicalitat de les paraules i dels sons, les referències a la natura (plantes i animals) i les situacions d’una sensualitat gairebé pictòrica serien només alguns dels trets que identifiquen la seua escriptura, fèrtil, exuberant i imaginativa.

Pel camí ens trobem amb actrius com Miranda July o Xavier Dolan, músics com Lou Reed, Curtis Mayfield, Eric Satie, John Cage o Dolly Parton (de qui es fa una interessant reivindicació) i situacions al fil de l’impossible, sempre amb el misteriós artista gràfic Banksy com a fil conductor. Situacions descrites amb una bellesa i un grafisme punyents, certament singulars, proveïts d’una estranya força narrativa. El fet que Banksy siga possiblement una de les últimes celebritats anònimes (ni tan sols Burial va escapar de la seua ombra) és potser la raó que el converteix en actor principal i presència espectral alhora. Banksy podria ser qualsevol de nosaltres. Per què no? Com una metàfora de la volatilitat dels temps que vivim i de la seua projecció al món de les arts. Entre la distopia i la utopia, perquè molts dels passatges del llibre participen d’ambdues tonalitats, abordades com si foren escenes d’una improbable pel·lícula.

Fragmentat, relliscós, fugisser, amb un punt exigent i sempre imprevisible, és este un llibre que pot desconcertar en una primera impressió, però al que paga la pena parar atenció durant les seues 118 pàgines. Trobareu una bellesa gens habitual.

Text: Carlos Pérez de Ziriza / Fotos: Arxiu Remate