La Vídua Negra: Una Avenger com cal

Les grans estrenes d’estiu són un clàssic. Els de la generació Caçafantasmes, Retorn al futur, Terminator, així ho recordem i sempre esperàvem acabar l’escola i veure quina pel·lícula podíem anar a veure. I sols, amb una mica sort. Les noves generacions no van soles al cinema i les llaminadures sovint són més sanes, però les grans estrenes continuen succeint. Ara s’acaba d’estrenar una nova pel·lícula de L’UCM (Univers Cinematogràfic de la Marvel), La vídua negra. La bona notícia és que és una de les bones. No només perquè l’encapçali la Scarlett Johansson, que ja ha interpretat el personatge en altres entregues, sinó perquè aquesta va acompanyada de la Florence Pugh, que és l’altra vídua/germana i un repartiment secundari de luxe: Rachel Weisz, William Hurt o David (Stranger Things) Harbour, entre altres.

Una estrena que havia d’haver arribat fa un any, però que tot l’univers pandèmic es va carregar, així que, gairebé dos anys després, podem gaudir de la Vídua Johansson com mai i com a protagonista absoluta, reivindicació que la mateixa actriu portava demanant des de feia temps. La Marvel té grans heroïnes a les seves publicacions i s’han de posar a la mateixa alçada que IronMan, Thor o Capità Amèrica (que per cert, continua en esdeveniments aquesta Vídua negra). La direcció va a càrrec d’una altra dona, Cate Shortland i ens promet de manera molt fresca i sincera l’acció necessària, la dissecció del personatge de la Vídua com cal, amb els seus debats interns i una estela general de soviet fanatisme molt súper.

Text: Laura Peña

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *