URPA. HOLA I ADÉU

“Vam decidir deixar-ho abans que afectès a la nostra amistat”

A vegades és millor així. Arribar, veure, publicar un disc espectacular i marxar. És el que han fet els barcelonins URPA, una de les bandes més prometedores del subsòl musical barceloní, que han decidit plegar veles quan tot just acaba de veure la llum el seu disc de debut. No se m’acut una carta de comiat millor que aquest Eina sagrada (Autoeditat, 2020), meravellós exercici d’indie rock melòdic i soft core. Els seus dos guitarristes, Quim Coll i Toni Enguix, ens expliquen el perquè del seu adéu.

No havíeu tret el disc que ja vau anunciar que us separàveu!
Cadascú tenia una visió del projecte. Al final URPA estava sent una lluita per incloure l’opinió de cadascú en comptes de mirar pel millor del grup. Vam decidir deixar-ho abans que afectès a la nostra amistat. A més, el fet que cadascú tingui els seus projectes va provocar que URPAque no fos la prioritat principal.

Anem al principi. Quins eren els somnis i objectius que teníeu quan va començar amb URPA?
La idea era convertir-nos en el nou referent de rock català, ja que dins l’escena trobem a faltar més referents d’aquest tipus.

Sentiu que us han quedat coses per fer?
Ens hauria agradat treure les dues portades de singles que teníem preparades. També tenim dissenys de samarretes i bosses que no veuran la llum. I ens ha quedat pendent un concert de presentació del disc, però les coses han estat així i tampoc les canviaria per res.

No hi haurà concert de comiat!
Hem comentat de fer un concert de comiat el 2021. Trobo que és necessari, tot i que no hi ha res confirmat. Per somiar, ens encantaria fer un bolo amb Power Burkas i Mujeres.

Són dos grups, Power Burkas i Mujeres que sempre heu citat com a referents. Quins altres noms teníeu com a influències de capçalera?
Durant la composició del disc vaig fer una llista de reproducció a Spotify que es diu “Soft-core” i que me la ficava cada cop que havia de compondre. Hi ha grups com Nueva Vulcano que, a nivell líric i sonor, son espectaculars. També em vaig fixar molt amb Jeff Rosenstock, les seves composicions són molt plenes i intenses. I finalment també diria The Cribs, que van ser el meu descobriment de l’any: bateries molt melòdiques, composicions fresques i unes guitarres plenes de narrativa.

Heu tingut una trajectòria breu però així i tot heu tocat al BAM, heu estat finalistes del Sona 9…
En un any i escaig hem fet moltes coses que cap de nosaltres havia fet amb cap dels seus altres grups. Tocar a la festa major de la nostra ciutat va ser tota una fita a superar. Guardem aquest concert amb molt de carinyo. A més, els tècnics d’aquell concert van ser els meus professors de so a ITES o sigui que es tanca el cercle. També vam tocar a Luz de Gas, lloc emblemàtic amb més història que nosaltres cinc plegats. Però, sens dubte, el millor moment que hem viscut amb URPA va ser tocar els últims en el concert de tancament de la mítica sala del Poble Nou Hi Jauh USB?. La proximitat, la calidesa i la intensitat d’aquell concert. Inoblidable!

El disc és boníssim. Punt. No cal dir res més.
Estem molt satisfets amb el resultat. Però de la mateixa manera que no és recomanable que els pares es quedin junts pels nens, nosaltres hem de fer el mateix amb el nostre bebè.

De fet, vau gravar el disc fa un any, que en un grup que només n’ha tingut tres de vida, és molt.
Creiem que és difícil captar l’essència d’URPA millor que de què ho ha fet aquest disc. La mescla d’en Bernie de La Palmera s’ha adaptat perfectament al nostre so. I la masterització d’en Víctor li ha donat aquest punch que buscàvem. Recapitulant, creiem que no podríem haver pres millors decisions pel que fa al so del disc.

Tots ems membres d’Urpa teniu altres projectes. On us podem seguir la pista?
Doncs el guitarra, el Quim (Coll), segueix amb Keems, el Carlos (Ramos), el baixista, segueix amb The Zephyr Bones. El bateria, Pol (Folguera), és el més fructífer de tots nosaltres i podreu seguir tocant amb Bórgamo Ventura, Whendi Groo i Diamante Negro. (L’Albert) Alises, el teclista, està fent un projecte amb el Jona (que va ser el primer baixista d’Urpa). I jo, en Toni (Enguix), l’altre guitarra, recuperaré PANE per a l’any vinent i segur que faré més coses.

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Arxiu Urpa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *