Un dia a l’estudi amb Aiala

En aquest nou confinament, per un estudiant i teletreballador a mitja jornada qualsevol possibilitat per sortir de casa (i no sigui per fer una volta pel barri com un octogenari) és una petita victòria. I si és per anar a veure com es cuina el nou disc d’Aiala, encara millor.

A un soterrani de La Verneda està la catedral del reggae i el dub català, la cova de Chalart58; la Panchita Records. Només arribar ens vam trobar al Gerard, Chalart58, als piuets i a la Jara, més coneguda com a Aiala, gravant una cançó del seu nou disc que es gronxa entre la balada, la nana i el lo-fi. Només amb aquella cançó ja vaig veure que aquest disc no faria més que sorprendrem i la Jara em va acceptar que en aquest CD no hi ha dues cançons del mateix estil i que de cada cançó es podria fer un disc. Aquesta és la gràcia de la música per Aiala.

Dóna gust veure treballar a en Gerard i la Jara, la química musical entre ells es capta a l’instant. La cantant em va explicar amb un somriure que aquest disc el van treballar el Chalart i ella sols, que durant el procés creatiu s’anaven forçant mútuament perquè sortissin idees noves i que no deien que no mai a res. La Jara va concloure que la clau era que ningú els estava jutjant. Se sentien còmodes per provar coses i amb altres persones potser no ho haurien aconseguit.

Chalart als piuets mentre Aiala està a l’estudi de gravació

Després d’una poques preses, la nana ja estava enllestida i van començar a gravar un tema totalment diferent que destacava pel seu soul i la potència vocal de la Jara, que en cap tema de Nothing less than art (Kasba Music, 2019), el seu anterior disc, brillava amb tanta llum pròpia. Després d’aquesta cançó vaig veure clar que la música negra seguia sent l’eix vertebral a partir del qual pivota la seva música. Ella mateixa després em va confirmar que entre el disc anterior i aquest hi ha una gran evolució vocal. Em va comentar que ella és encara bastant jove, i tant la seva veu com ella mateixa estan evolucionant molt, i això es nota.

Mentre escoltàvem altres cançons que ja tenien gravades i preparades perquè el Chalart li donés l’últim toc, la Jara em va assegurar il·lusionada que aquest disc els hi encanta; que és ‘xungo’ que ho digui ella, però és com ho sent. La cantant em va confiar que és molt perfeccionista amb ella mateixa i li costa molt dir que alguna cosa que ha fet ella, li agradi. I amb aquest disc ho ha aconseguit.

Jo també crec que aquest disc donarà molt de què parlar, però són les 21:00. Haig de marxar corrents per agafar la bici i tornar a casa abans que comenci el toc de queda, si no em convertiré en un proscrit.

La química i el bon rotllo és palpa a l’ambient 

Text: Marc Ferrer

Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *