La col·lecció. TV Boy

Italià establert a Barcelona des de fa anys, TV Boy -rebel amb causa des de 1980, tal com ell es defineix- és un dels representants més destacats de l’art urbà a la capital catalana. Autor de peces ja icòniques del grafiti comtal, el vam pillar prop de la plaça Joanic pintant el seu ultimíssim mural. Vam treure la gravadora i el vam assaltar. Aquesta és la seva col·lecció de favorits i incunables.

Quin va ser el disc que va inaugurar la teva col·lecció?

Un amic em va regalar The Miracle de Queen i des d’aleshores aquest grupàs em va marcar la joventut.

Quin és el disc que has escoltat fins a cremar-lo?

Quan era jove i tenia els cabells llargs, And Out Comes The Wolves de Rancid.

Quin casset no deixava de sonar mai al cotxe dels teus pares?

Al meu pare li agradava molt Claudio Conte i Franco Battiato, dos grans artistes italians.

Què escoltes quan pintes?

M’agrada canviar de playlist segons l’estat d’ànim: coses instrumentals, pop o acústiques. En l’altre extrem punk o metal, electrònica o hip hop. Per norma general, per pintar el millor és la música clàssica o la música ambient instrumental o alguna música que m’ajudi a concentrar-me.

De quin músic t’agradaria fer un mural?

Tinc diverses sorpreses preparades en aquest sentit, però ara per ara no diré res per no fer spoilers.

Quin disc hauria de tenir tothom obligatòriament?

Back to Black d’Amy Winehouse. L’escoltaria fins a l’infinit.

Un disc d’un grup o artista català?

He d’admetre que no conec en molta profunditat la música catalana. Sí que diré, però, que durant un temps em vaig enganxar a “Els teus somnis” de Sopa de Cabra.

Un plaer pecaminós?

“Party Rock Anthem” de LMFAO em sembla un tema de pop brutal.

Un disc que compraries només per la seva portada?

El Mal Querer de Rosalia. M’encanta el treball de Filip Custic. Filip, si llegeixes aquesta entrevista que sàpigues que m’agradaria conèixer-te (riures).

L’últim disc que t’ha fet esclatar el cap?

When We All Fall Asleep Where Do We Go de Billie Eilish. Em sembla un disc extraordinari.

Text: David Simón / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *