Llarga vida a Tomatito!

Tomatito + Artistes convidats (19 de novembre de 2021) – Palau de la Música Catalana. 53è Festival de Jazz de Barcelona i De Cajón! Festival Flamenco de Barcelona
Tomatito amb el trio de ‘cantaors’: Morenito de Íllora, Kiki Cortiñas i Antonio Suárez “Guadiana”.

Que el públic del Palau de la Música trobava a faltar Tomatito era més que evident. Tant és que aquesta fos la segona vegada en un any que el guitarrista d’Almeria tocava a la capital catalana: la seva és sempre una presència enyorada, estimada, benvolguda. I així l’hi va fer sentir la gent tan bon punt va sortir a escena: “¡Te queremos!”. “¡Eres muy grande, Tomate!”. Ell, tendre i pausat, va somriure amb dolçor davant cada elogi.

Amb la complicitat d’un auditori que el fa sentir com a casa (“Este es mi teatro”, va sentenciar en fer la salutació), el músic va transmetre goig mentre interpretava el repertori del seu espectacle ‘Viviré’, que estrenava dins la programació del 53 Festival de Jazz de Barcelona i també del De Cajón! Festival Flamenco de Barcelona.

Per aquell escenari van desfilar de forma intermitent els seus acompanyants ja habituals dels darrers anys: els palmers i coristes Morenito de Íllora i Kiki Cortiñas i el percussionista Israel Suárez “Piraña”, a més del seu fill José del Tomate, que l’acompanyava en la guitarra. Els cantaors Duquende i Antonio Suárez “Guadiana” tancaven una formació de luxe que va arrencar aplaudiments d’emoció a un públic seduït per la vivacitat i l’entesa que transmetien tots plegats. I, al centre del conjunt, un Tomatito que traspuava sentiment en cada acord.

Va ser un concert intens, carregat de memòria, amb peces ja clàssiques dels genis del flamenc. Des de la Rondeña de Paco de Lucía (“el músico más grande que ha parido la historia”) fins als ‘Soleá del Amargo’, ‘Rosa María’ o ‘Campanas del Alba’ (que van aixecar el crit espontani de “¡Camarón está con vosotros!”), les referències als dos grans músics van ser una constant al llarg de tot el recital.

Els seus dits feien poesia tot desafiant les lleis de la física sobre les cordes de la guitarra i el doll de veu dels cantaors treia l’alè del públic. “Estamos para pasarlo bien después de todo esto”, va dir en referència a les restriccions de la pandèmia. En veure’l allà, amb aquella frondosa i ondulada cabellera negra dins la qual enquadra el seu semblant serè, però expressiu, era inevitable girar la mirada cap al seu fill (mateixa expressió dolça, mateixa cabellera, mateix instrument) i percebre la força que té el pas del temps. “Estos son los raticos que nos vamos a llevar, como dicen en Almería”, va dir abans d’acomiadar el concert que, com no podia ser d’altra manera, va tancar amb una vibrant versió coral de ‘La leyenda del tiempo’.

L’esplendor del Palau de la Música on Tomatito s’hi troba com a casa.
Text: Virginia Mata / Fotos: Clara Orozco