“The League Of Extraordinary Gentlemen: La Tempestad” d’Alan Moore

És una idea realment brillant reimaginar la història de la humanitat barrejant-la amb personatges i escenaris mítics de la història de la literatura, com la Wilhemina Murray d’Stoker, que acaba sent el nexe de les aventures, Orlando, Nemo, Moriarty…, la llista és llarguíssima i contínuament enllaça amb el món del còmic, el cinema, la música, de la cultura, en definitiva. La proposta encara millora, si aquesta obra porta la signatura de l’Alan Moore, un dels autors més venerats de la indústria del còmic a què devem Watchmen, V de vendetta o From Hell, entre moltes d’altres. Pugem l’aposta per fer-la més atractiva i en tota l’obra l’acompanyarà el mateix dibuixant, en Kevin O’neil (Martial Law), amb un estil personal, que donarà la uniformitat estilística que revalora una epopeia d’aquestes característiques.

Oblidem la pel·lícula, de la que com sempre en va renegar l’extraordinari guionista, que es va estrenar l’any 2003, amb el mateix títol i, presumptament, basada en les primeres entregues del còmic, ja que no té res a veure amb el que trobarem en el còmic.

Portada del còmic ‘La Tempestad’ en la seva versió en castellà

Fa pocs mesos arribava The League of Etraordinary Gentlemen: La Tempestad, la darrera entrega de la sèrie, amb la que els autors donen el gir definitiu a la història i sembla que abandonen les seves carreres. Han passat més de vint anys des de la primera grapa al volum que ens ocupa, el projecte és ambiciós i sembla que dels ingredients en sortirà la millor obra, però aquesta Lliga extraordinària exigeix al lector, és més que un còmic d’aventures (del qual n’és un molt bon referent), combina exercicis literaris que completen detalls de la història principal, trobem textos a la Wodehouse, Kerouac o el mateix Shakespeare, reescriu clàssics dels Stones, inclou parts en 3D, amb les corresponents ulleres (revifant en mi el complex de cert personatge de Mallrats).

Desconec si en els volums recopilatoris s’acompanyen textos explicatius sobre el que anem llegint per part de l’editorial (Planeta), que en l’edició que ha anat apareixent a ritme de publicació original no trobem per enlloc i podrien fer molt més disfrutable la lectura d’algun dels volums, en els quals la quantitat de referències i personatges és enorme. Tot i el repte que suposa, el viatge és molt divertit, i amb etapes diferents que poden funcionar de forma independent: la brillant arrencada de les dues primeres sèries limitades, l’aventura pura dels episodis de la família Nemo, el Moore més enrevessat en els episodis de Century o el repte de capbussar-se en el Black Dossier i les seves conseqüències. Pel que fa al volum que ens ocupa, és millor haver llegit tot l’anterior per a poder gaudir-lo com cal, sembla que els autors es guarden l’homenatge al còmic definitiu pel final i arribar a l’epíleg, protagonitzat per Moore i O’Neil, fa que haver-los acompanyat en aquesta odissea, amb els seus alts i baixos, hagi valgut la pena.

Text: Ferran Baucells Pou