TARTA RELENA. AMÉN

“Ha estat un súper any que ara culminem amb la publicació d’Intercede pro nobis

Imagineu-vos la Bjork fent a cappella antigues cançons sacres. Ara obriu els ulls i veureu les Tarta Relena, un dels fets més excitants que ha passat a la nostra escena musical en els darrers mesos. Folk litúrgic de ressonància onírica i metatranscendental, Marta Torrella i Helena Ros van debutar a finals de 2019 amb Ora pro nobis (The Indian Runners, 2019). Un disc extremadament especial que ara ha tingut continuïtat amb Intercede pro nobis (The Indian Runners, 2020).

Potser m’erro, però crec que heu passat el confinament juntes, oi?
Marta Torrella: Sí, l’hem passat juntes. Estem bé. No ens podem queixar. Estem en un pis gran i maco i amb companyia molt bona. No, no ens podem quedixar.
Helena Ros: Fa un any i mig que vivim juntes quatre amigues del col·legi en un pis de Lesseps. Ha estat una mena de colònies bastant guays.

Què esteu mirant, llegint, escoltant..?
Helena Ros: A mi m’ha donat per llegir. He llegit molta novel·la
Marta Torrella:Hem vist pel·lícules, però res exagerat. Hem aprofitat, per exemple, per veure la trilogia d’El padrino. Hem escoltat molta música, això sí. Ens hem posat molt al dia del que anava sortint.
Helena Ros: I jo he aprofitat per escoltar molts discos que tenia pendents d’investigar.

Va, quina és l’última cançó amb la que us heu emocionat aquests dies?
Helena Ros: A mi “El Hatzipor” de l’Avishai Cohen (contrabaixista israelí, i un dels noms importants del jazz internacional actualment, ndr.-). L’he redescobert ara i… hòstia, és bastant trista.
Marta Torrellas: Jo he estat escoltant bastant un àlbum de Toti Soler on hi ha una cançó que es diu “L’amo de son canta en gall” que és bastant… heavy (l’àlbum és Epigrama i el va publicar la discogràfica Picap l’any 1985, ndr.-).

Tarta Relena. Foto: Duna Vallès
Tarta Relena. Foto: Duna Vallès

Alguna cosa trobareu a faltar de la” vella normalitat”?
Helena Ros:
Sí, la interaccio social. Les reunions i les trobades amb els amics i la família. També és cert, però, que fins al confinament ens impossàvem certs estressos socials.

Creativament, el confinament està sent enriquidor i productiu?
Marta Torrella: Hem passat per diferents fases. Al principi sí que vam creure que seria una bona oportunitat per treballar en idees noves. Una oportunitat per modelar aquelles d’idees que teníem allà però que necessitaven hores. I així ho vam fer.
Helena Ros: Però també és cert que el no poder tenir intercanvi de parers amb ningú, fa que costi més poder treballar en les idees i que aquestes madurin, ja que la concentració i la creació sempre estan en un mateix estadi.
Marta Torrella: Però alguna cosa hem anat fent. D’altra banda, tota la sagnia de cancel·lacions de concerts ens va anar desanimant.

I és que ja és mala sort publicar un disc justament ara!
Helena Ros: Aquest darrer ha estat un súper any, que vam iniciar amb la publicació de l’Ora pro nobis i la seva posterior gira de presentació. Un súper any que ara culminem amb la publicació d’Intercede pro nobis.

Deixeu-me retrocedir una mica… Com ha estat el vostre recorregut musical i artístic fins a arribar a Tarta Relena.
Marta Torrella: Vam començar al col·le. A primer de primària. Hi havia una extraescolar de música i totes dues ens hi vam apuntar.
Helena Ros: Recordo que ella, “la Turre”, va començar amb el clarinet i jo amb el voloncel. Jo ho vaig deixar a 13 anys.
Marta Torrella: Jo vaig canviar d’escola de música. Em vaig apuntar a l’Escola Municipal de Música Can Ponsic, allà al barri, a Sarrià. És una escola on li donen molta importància a la música antiga. Vaig canviar d’instrument i em vaig passar al piano. A més, tots alumnes de l’escola han de passar pel seu cor. Jo no vaig ser menys i vaig entrar al Cor Jove. Allà vaig descobrir una manera d’entendre la música que em va atrapar. Un any després vaig animar a l’Helena a apuntar-s’hi.
Helena Ros: Ho vaig fer. Ens vam flipar. Va ser allà quan vaig començar a anar a classes de tècnica vocal i aprendre a cantar de forma molt més lírica. Després vaig entrar al Cor de Noies de l’Orfeó Català.
Marta Torrella: Jo vaig seguir amb el piano i vaig aprofondir amb el cant. Amb l’Alba Guerrero em vaig enganxar al cante flamenc. I ja vaig acabar endinsar-me en aquest món quan vaig començar a estudiar musicologia a l’ESMUC. Per cert, no ho expliquem mai però és molt important.

El què!
Marta Torrella: Des del batxillerat fins als 20 anys vam tenir un grup amb què fèiem obres de teatre. Ens ho preníem molt seriosament. Hi dedicàvem mooooooltes hores. Vam muntar tres obres. Una d’elles, fins i tot, era original nostra. Bé, d’una amiga que es diu Marta Navarro. No va ser una experiència exclusivament musical, però sí que va ser molt important en la nostra formació artística.

I com arribeu a Tarta Relena?
Helena Ros: Així, de l’amistat, de les ganes de provar i fer coses juntes.

Quins eren els referents i les influències quan vau començar?
Helena Ros: El món coral ho va ser molt. Vam començar a fer música a cappella perquè al cor ja en fèiem, de música a cappella. Ens hi sentíem a gust. No ens semblava estrany ni trobàvem que faltes res.
Marta Torrella: Va coincidir aquella època amb la publicació de l’àlbum 11 de novembre (Universal Music, 2012) de la Sílvia Pérez Cruz. Un disc que vam escoltar molt, i que el vam escoltar molt juntes. Va ser molt important en la creació de Tarta Relena. Va ser un referent. També l’Avishai Cohen.
Helena Ros: I també va ser aleshores quan vam descobrir la música grega a partir d’un viatge de la Marta.
Marta Torrella: Sí, vaig anar de viatge a Atenes i allà vaig comprar un disc Giorgos Dalaras, que va ser la porta al descobriment de la música grega.

La vostra no és una proposta fàcil. Us ha sorprès la bona acollida que ha tingut?
Helena Ros: Sí, ens ha sorprès perquè no teníem cap mena d’expectatives. Menys encara, no sabíem si podia encaixar en el panorama musical actual i on podia encaixar.
Marta Torrella: El que més ens ha sorprès, i el que a mi personalment més m’agrada, és la diversitat dels llocs on ens criden per actuar, des de festivals de poesia a festivals de pop independent, esglésies, festivals de folk… A Tarta Relena tot és molt polièdric i les influències són moltíssimes. Mola que ens ho reconeguin així.

Fins a quin punt aquest Intercede pro nobis és una extensió d’Ora pro nobis?
Marta Torrella: Sí, d’alguna manera és com la cara B. De fet, totes les cançons menys una ja les fèiem en directe. I a finals d’any sortirà un vinil amb les cançons del disc i l’EP a més de diverses remescles d’alguns dels temes que ens estan fent artistes molt molons. Per a nosaltres, la publicació d’Intercede pro nobis no ha significat obrir les portes a un univers nou, sinó seguir fent el mateix. Tot i les circumstàncies, en cap moment ens vam plantejar no publicar-lo. Volíem que tot aquest procés culminés, justament, amb la seva publicació.
Helena Ros: Sí que és cert que ja teníem bolos tancats des d’ara el maig fins a la tardor. Haver-ne d’anar cancel·lant sí que ha estat una mica de bajón.
Marta Torrella: Sí, ha estat una mica decebedor, però per la suspensió de concerts però no pel disc, ja que no l’enteníem com una gran publicació sinó com la cara B de l’Ora pro nobis.

Aquests dies, a moltes de vosaltres us estic fent la mateixa pregunta: podríeu viure amb la idea de crear un disc com Intercede pro nobis aquest i que no l’escoltés ningú?
Marta Torrella: Si cau un arbre al mig del desert però ningú no ho escolta. Ha caigut? Sí, evidentment. Doncs amb un disc que no l’escoltés ningú, passaria el mateix, que estaria allà, existiria. Això no vol dir, però, que no moli compartir la teva música. Ben al contrari, sempre mola que algú t’escolti.

Així, vosaltres creeu per a vosaltres o per a la gent que us escolta?
Helena Ros: Normalment comencem creant per a nosaltres, fent el freak.
Marta Torrella: Moltes vegades diem que fem la música que a nosaltres ens agradaria escoltar.

Tornant a Intercede pro nobis, sí que es pot percebre una voluntat de creixement i evolució. Penso en temes com “Tres morillas” i l’aproximació que feu a la música electrònica.
Marta Torrella: De sobte, sí, ens hem deixat anar més. Hem volgut posar més a mà, també, a la postproducció. Quan vam fer Ora pro nobis, feia tant de temps escoltant aquestes cançons amb dues veus, que quan les vam gravar no volíem disfressar-les amb gaire parafernàlia. Ara , però, teníem ganes de provar coses noves.
Helena Ros: Alhora, no ens agradaria perdre mai aquesta senzillesa i simplicitat.

En aquest sentit, quina rellevància han tingut els productors, en Juan Luis Batalla i el Nathan Ridley.
Marta Torrella: Ells tenen un projecte que es diu Nerobambola. Un grup on les cançons sorgeixen d’una idea molt senzilla i de mica en mica van creixent. Els vam conèixer perquè, amb d’altra gent, gestionen la sala El Pumarejo. És un lloc on la música es viu d’una manera molt devota i amb molt de respecte i amb cabuda per a tots els gèneres. Hi hem actuat diverses vegades, ja des d’abans d’anar-se’n a L’Hospitalet, quan estaven a Vallcarca. D’aquí va sorgir l’amistat amb ells. Van ser ells els que ens van proposar gravar aquests temes que no havien entrat al disc.

I vau marxar amb ells a gravar a Londres.
Helena Ros: En Nathan també gestiona els Hermitage Works Studios de Londres. ¿Estar i treballar amb ells a Londres? No ens ho vam haver de pensar dues vegades.
Marta Torrella: Van ser com quatre dies de colònies. Vam treballar i viure intensivament a l’estudi sense gairebé sortir per a res. Va ser una experiència molt intensa que ens va permetre ficar-nos de ple en les cançons. La seva aportació ha estat molt important. Hi han posat tota la seva màgia. El disc, de fet, és dels quatre. Així és com ho entenem

Em fascina que rere les vostres cançons: poemes adaptats, versions d’antics temes populars d’aquí i d’allà, en català, en castellà, en llatí… hi ha tot un exercici de recerca.
Helena Ros: Són cançons i melodies que ens anem trobant i que desperten alguna cosa en nosaltres. Quan això passa, o diem de fer-ne una versió o bé fer alguna cosa nova a partir d’allò que hem descobert com a referent.
Marta Torrella: Crec que d’entrada l’atracció per les idees és súper intuïtiva: ens trobem amb alguna cosa que ens remou molt i, a partir d’allà, iniciem la recerca. Contextualitzar i entendre què és i què representa aquella melodia o aquella cançó per després poder jugar amb aquest coneixement.

Quan podreu presentar Intercede pro nobis en directe? 
Marta Torrella: Comptem a fer alguns dels bolos que teníem programats. Alguns dels concerts del juliol i l’agost ja previstos no s’han cancel·lat. I al setembre ja teníem concerts tancats i a més a més s’han afegit reprogramats alguns dels que s’han suspès aquests mesos.

Més enllà de Tarta Relena, abans del confinament estàveu col·laborant a altres projectes, oi?
Helena Ros: Sí, estàvem fent els cors a la gira de presentació del nou disc de Nico Roig, Yo siempre sueño que sí (U98 Music, 2020) i estàvem treballant amb Za i músics de cobla en un disc que havíem de presentar al Primavera Sound. Amb ells seguim treballant des de la distància i tan aviat com es pugui el presentarem.

Deieu que aquest ha estat un any ben especial. Què és el millor que us ha passat com a Tarta Relena en aquest temps?
Helena Ros: Entrar a formar part de The Indian Runners, la nostra discogràfica.
Marta Torrella: Sí, la bona acollida que hem tingut al segell. The Indian Runners és una discogràfica que funciona com a cooperativa on som molta gent fent feina. I de tots ells, especialment la feina del nostre mànager i guru, Arnau Seguí, i de l’Oriol Barba.
Helena Ros: Conformem l’equip perfecte. Sempre diem que si haguéssim anat plegats al col·le, ens els treballs que féssim tots quatre junts, trauríem deus!

Text: Oriol Rodríguez
Foto: Duna Vallès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *