SPIKE LEE DÓNA MOLTA GUERRA AMB DA 5 BLOODS

Títol original: Da 5 bloods
Any: 2020
País: Estats Units d’Amèrica
Direcció: Spike Lee
Guió: Spike Lee,Kevin Willmott (Historia original: Danny Bilson,Paul De Meo,Matthew Billingsly)
Durada: 155 minuts

És l’estrena més important de Netflix des de The Irishman. Una pel·lícula que, ara més que mai, es postularà com a referència de la plataforma d’streaming, la culminació de la filmografia d’Spike Lee. Un film que només podia fer el cineasta nord-americà més compromès amb la seva gent, la seva història i per què no, amb el seu país.

Definir Da 5 Bloods (i no traduirem el nom perquè si no, no s’entén el context bèl·lic) és complicat però a la vegada excitant. Ens trobem davant d’un thriller amb tocs de comèdia negra i retrospectives documentals que no ens deixarà indiferents durant les 2 hores i mitja que dura (que a pesar del que pot espantar, no és gens inusual en la filmografia d’Spike Lee), La pel·lícula ens explica el retrobament de quatre ex combatents nord-americans de Vietnam al país on van lluitar, van patir i van veure morir molts companys. Allà van establir un llaç de sang i de negocis futurs. Ja que van trobar un carregament d’or en un avió abatut, presumptament pertanyent a la CIA i que ara volen recuperar.

La pel·lícula s’inicia amb unes paraules de Muhammad Alí i conclou amb Martin Luther King posicionant-se contra el que va ser aquesta guerra que va durar ben bé una vintena d’anys. L’enfoc inicial d’Spike Lee sembla ser posar de manifest els pensaments de Luther King sobre l’abús i ús que en va fer l’exercit nord-americà de la comunitat afro-americana per enviar efectius al front. El 32% del exercit nord-americà combatent a Vietnam era afro-americà quan aquests eren el 11% de la població total nord-americana.

Aquest enfoc i denuncia es mostra en la primera hora de metratge, desprès sembla diluir-se en un thriller que perfectament podia haver signat Quentin Tarantino, però que lluita per estar sempre present. Perquè si una cosa és constant en tota la pel·lícula, és la idea de que la guerra mai s’acaba quan s’acaba l’enfrontament armat.

 

I aquí és on Spike Lee, atraparà a moltíssims espectadors. L’ombra de la post guerra que cada persona viu internament de mil i una maneres és infinita. Les ferides mentals no acaben mai de sagnar i la pel·lícula ho mostra clarament amb diverses formes:  la relació entre un d’aquests protagonistes i el seu fill, la redempció posterior, el ressentiment dels habitants actuals de Vietnam… En realitat, Da 5 Bloods ens parla de la vida, de l’amistat, de l’avarícia, de la desconfiança, de la bogeria… i per descomptat també de la memòria històrica d’un país del que Spike Lee també sent com a propi i del qual creu que les comptes hauran de ser saldades algun dia.

Da 5 Bloods té aquests 4 (o 5) protagonistes principals i bestials cadascun d’ells en la seva interpretació, però a mesura que avança, es van unint personatges que viuen aquests conflictes morals d’un conflicte armat passat de moltes maneres. Un francès ressentit que busca fer negocis, activistes anti mines, que possiblement diuen una de les frases més importants de la pel·lícula “Les mines es van col·locar fa molts anys, i segueixen causant morts tants anys després.”

A partir de la primera hora i mitja, el ritme puja d’intensitat i no hi ha gaires moments per pauses. És quan aquests germans de sang tornen a entrar a l’infern que van viure, quan realment afloren els fantasmes, s’enfronten amb la realitat que van deixar enrere i la pel·lícula s’acosta al gran públic que pot trobar a Netflix i de passada a Hollywood.

Tècnicament, Spike Lee ens sorprèn sovint. Passa de les dimensions en 4: 3 per recordar el passat al 21: 9 per ocupar tota la pantalla quan els personatges es troben en el moment i actual i fins i tot també es passa per el 16: 9 per retratar la ciutat de Saigon. Aquestes especificitats tècniques fan horrible el fet de que ho haguem de veure des dels nostres dispositius habituals de Netflix, però la pandèmia es va encarregar de que Da 5 Bloods no pogués ser estrenada en sala de cinema.

L’altre gran recurs visual que agrada, és el fet que alguns personatges parlin a càmera directament i que el pes protagonista sigui totalment repartit entre el quartet inicial: Isiah Whitlock Jr. (Melvin), Norm Lewis (Eddie), Clarke Peters (Otis), Delroy Lindo (Paul). Actors que tornen a la filmografia d’Spike Lee de la millor manera .

Spike Lee amb els protagonistes de Da 5 Bloods.

I com no, també es converteix en una pel·lícula totalment lligada a la actualitat més rabiosa que es viu a Estats Units ara mateix amb el moviment  Black Lives Matters a el qual també es fa referència. Da 5 Bloods s’ha estrenat en el moment just tot i ser rodada amb anterioritat a les protestes originades per l’assassinat de George Floyd. Serà que la historia es repeteix constantment.

La banda sonora de Da 5 Bloods  completa una pel·lícula rodona. L’elecció és Marvin Gaye en estat pur, en totes les seves formes. Està totalment incrustada en tot el film. La resta de la composició musical va a càrrec de Terence Blanchard habitual, també, de la filmografia d’Spike Lee.

Així doncs , no em queda res més que recomanar-vos aquesta pel·lícula. Això si, feu-vos un favor i abans, organitzeu-vos una retrospectiva de Spike Lee. Segurament Da 5 bloods, no és la pel·lícula que defineixi l’essència de Spike Lee, però us posarà en un context històric famós  d’una manera molt especial i de passada podreu afegir un títol més a la vostra  memòria cinematografica bèl·lica. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *