Smoking Souls: “Hem volgut fer un viatge itinerant d’estudi en estudi coneixent a gent que admirem”

7 cançons, 7 productors i 7 estudis. Amb aquest propòsit va començar el nou treball discogràfic d’Smoking Souls: La Cura (Propaganda pel Fet! , 2022). A la recerca de noves experiències decideixen iniciar aquest projecte fent un viatge itinerant d’estudi en estudi i arriscar-se en el procés de creació.
La cura és el sisè treball d’Smoking Souls

La cura. Rere aquest títol segur que ha d’amargar-se una idea.

Carles Caselles (veu i guitarra): Encara que no sigui un àlbum conceptual, té un punt d’unió que parla sobre les cures a nivell personal i com hem treballat el tema de relacionar-nos entre nosaltres. També crec que és una paraula que defineix molt el moment en el qual estem i, el dia d’avui, les cures entre els nostres i la resta són molt importants.

D’alguna manera, el so del disc ens remet als vostres primers dies amb Smoking Sould

C.C.: És un disc curt i, certament, és perquè volíem tornar als inicis a nivell compositiu. Ha sigut un disc fet més des del local. Volíem mantenir la frescor de quan neixen les idees. Té connotacions més rock que la banda sempre ha tingut, però hem tirat més cap a les guitarres, com a l’inici. Però tampoc ha sigut res premeditat, ens hem deixat portar i ha sortit així.

Josep Bolu (bateria): Hem volgut tornar un poc cap a les arrels, quant a deixar-nos portar per l’espontaneïtat dels inicis. Abans, recordo que no pensàvem tant les cançons i després amb el temps, quan ja tens més seguidors sí. Tens més pressió i li dones més voltes. En aquest disc volíem que fos tot més espontani com les idees bases del local que flueixin i no donar-li tantes voltes.

Hi ha molt equilibri entre temes els més rockers i la resta. Ha estat intencionat o ha sorgit així?

C.C.: Crec que també sorgeix segons el moment que estem com a banda i vital. Com deia Bolu, abans potser teníem una visió de la banda més ambiciosa de voler arribar a més públic. I ara hem fet un disc que hem pensat més en nosaltres. Hem fet cançons que ens agradin més, i fer el procés entre els tres per igual. Això també ens ha donat una riquesa diferent. En cap cas ha sigut premeditat, s’ha donat pel moment en el qual ens trobem.

J.B.: Havent tret l’anterior disc, Translúcid, i vindre la pandèmia, havent-se quedat moltes cançons per presentar en diredcte; hem pensat que tenia sentit pubicar un disc com aquest. Aixó no fagocitem el disc anterior, sinó que encara li donem la seva continuïtat.

C.C.: També és una manera de trencar amb les exigències de la indústria, que és com que cada dos anys has de fer un disc de tantes cançons. Ens hem rebel·lat a aquest concepte. Potser pots fer un disc de set cançons que tinguin una essència i que estiguin cuidades. Volem allunyar-nos del consum ràpid. Volem que la gent escolti les cançons i no tinguem aquesta pressió de fer un disc llarg. Així ho hem fet.

En quin moment decidiu gravar cada cançó amb un productor i estudi diferent?

Pau Camps (guitarra): Quan posem en pausa el projecte per la situació distòpica de la pandèmia prenem consciència de la fragilitat d’un projecte musical i d’entendre que és una cosa efímera que es pot acabar quan tu no ho decideixes per qüestions externes. En aquell moment pensem que fins que acabem amb el grup el que volem potenciar és crear noves experiències com a banda. Al final no recordarem si hem tocat quatre o tres voltes a aquest o aquell festival. Et quedes amb les coses més boges, les experiències noves. Hem volgut fer un viatge itinerant d’estudi en estudi coneixent a gent que admirem

J.B.: Ha sigut una experiència d’aprenentatge, hem fet una masterclass d’un mes. Sempre havíem gravat amb el mateix productor (Mark Dasousa) i gravar en un mes amb set diferents ha estat un aprenentatge brutal.

P.C.: No hauria sigut possible sense un nexe d’unió entre tots els estudis. Hem preproduït les cançons abans d’anar a cada estudi amb Sam Ferrer que és el nostre tècnic de la banda i un magnífic productor del País Valencià. Ell ha sigut el nexe d’unió d’aquesta bogeria que ha fet que tingui una cohesió i el resultat sigui com sigui. Moltes vegades es parla del grup, però la gent no sap les persones que hi ha darrere que són tant o més importants que el grup.

Considereu que ‘Vosaltres’ és el tema més diferencial estructuralment? Diríeu que amb aquest tema heu sortit de la vostra zona de confort?

P.C.: Jo crec que amb ‘Vosaltres’ i amb tots els temes. Crec que un dels eixos del disc ha sigut sortir de la zona de confort, però radical i per això la bogeria de gravar cada cançó en un estudi diferent amb un productor diferent i assumir riscos dins del procés i que les cançons estiguin obertes. Escoltes el disc i sona Smoking Souls, però cada tema té un imaginari sonor darrere, té la ment i el talent d’una persona diferent que encara la banda cap a un discurs o cap a un altre, sempre respectant l’essència més pura del grup. ‘Vosaltres’ potser és l’estructura més curiosa, però sortir de la zona de confort ha estat un dels eixos claus de La Cura.

C.C.: El disc, en general, parla de la importància de tenir una xarxa de gent al teu costat i donar-se suport mútuament.

Text: Esther Bonjorn / Fotos: Ainhoa Muñoz