Slim Samurai: “Aquest disc és un retrat del so del 2021, com una foto de l’anuari de l’insti”

‘Da igual’ va ser la nostra cançó del 2020. Una píndola irresistible d’urban pop que avançava el que Slim Samurai ens podia oferir. Expectatives refermades amb Nimbo, el brillant debut de llarg de la resposta nostrada a Boy Pablo.

Acabes el disc, Nimbo (Delírics, 2020), amb ‘Hey mama’, un corprenedora declaració d’amor a la teva mare.

Vaig passar dos anys fent la volta al món. ‘Hey mama’ va ser un tema que va sorgir durant aquell viatge. Estava disfrutant del món, coneixent llocs, gent i cultures noves. Però alhora no deixen de ser dos anys que estàs lluny de casa, de la família i els amics. Aquesta cançó és com una carta al meu jo, al present i al passat, i a la meva mare. La cançó, però, es va quedar allà, sense gravar. No ha estat fins ara, que vam començar a gravar el disc amb en Tauro, que la vaig recuperar. Com a productor ha connectat moltíssim amb la cançó. Ha inclòs un instrumental, que era el que el tema necessitava. Ha estat com tancar un cercle.

On vas estar aquests dos anys?

Per Àsia, a Tailàndia. Vaig estar a Florida, a Miami i després fent una ruta fins arribar al punt més proper a Cuba. A Perú, Bolívia… I a Europa a Alemanya, Portugal, Anglaterra… Vaig visitar un munt de llocs. A Miami vaig arribar sol però em vaig fer amic de tres japonesos que vivien al meu mateix edifici i vam seguir junts els viatge. Tampoc seguia una ruta fixa. Seguia la vida. A Miami no hauria anat mai de la vida, però vaig conèixer una persona que em va dir que tindríem casa gratis. A Bolívia, a l’Amazones, vaig conèixer un peruà que em va convidar a casa seva a Cuzco. Tot va ser molt chill. Un viatge que va anar fluint.

Com sobrevivies?

Sóc creador de vídeo. Potser arribava a una ciutat i m’apropava a un hostel i els proposava fer-los un vídeo o unes fotos a canvi d’allotjament. Sent freelance, també mantenia els meus clients de Barcelona. Això i que sobrevivia amb molt poc. És molt barat viure amb un motxilla a sobre. Aquest disc és, en bona part, un diari d’aquell viatge.

Com va néixer l’aliança amb en Tauro?

Portem molts anys fent música. Hem col·laborat amb molta gent, ens hem canviat mil vegades de nom, hem fet mil grups i els hem desfet. Ara passem per un moment de maduresa creativa, experimentant amb sons nous, tot un moviment i tota una escena que està començant a florir a casa nostra.

Què diferencia Slim Samurai de projectes anteriors?

És el meu projecte més personal, el que identifico més plenament amb mi. Les lletres de les cançons son les més sinceres que he escrit mai. Un disc en què m’he envoltat dels meus amics: Las Bajas Pasiones, Lildami, Damned Squad… Gent amb qui he compartit mil nits de festa, somnis i projectes. M’he tret la màscara i evitat parlar dels tòpics de sempre per escriure sobre allò que realment vivim i sentim. Com ‘Chándal’, que parla de tot el que vam viure i sentir durant el confiament. Unes setmanes tancats en què no ens vam treure el xandall durant dies (riures).

Potser Slim Samurai no, però Nimbo és un disc que neix confinat.

Va ser a inicis de 2020. Vam començar a parlar de música, ens vam començar a enviar idees de cançons, lletres… Vaig marxar cap a Eivissa amb el confinament, i aleshores, ja sí, vam acabar de materialitzar el projecte: un disc que estigués a mig camí entre la música urbana i l’indie pop. El primer tema que vam fer va ser ‘Da igual’.

 

No és un tema, és un temazo.

Ens va ajudar a motivar-nos i a seguir treballant. En aquest sentit el confinament va ser una mena de regal. Amb en Tauro i ens trucàvem i de l’única cosa que no parlàvem era del coronavirus. Totes les converses eren sobre música, sobre melodies, sobre lletres, sobre idees de conceptes, referents i influències. D’aquí el títol del disc.

Què significa Nimbo?

És la llum que apareix rere els núvols. La música, les cançons que estàvem fent era la llum que ens arribava a nosaltres rere la foscor que imperava en un moment com el del primer confinament.

Quin eren aquests referents i influències de què parleu?

Clairo, Boy Pablo

La influència de Boy Pablo en moltes de les propostes de la vostra generació és brutal.

El nostre tema ‘Chándal’, des de la mateixa cançó al seu vídeoclip, és una picada d’ull molt descarada a tot el seu univers. Ell ha liderat una manera d’entendre l’indie rock al segle XXI, apropant-lo a formes més pròpies del pop i l’urban però defugint de la pose i l’actitut del trap i del rap. Aquest disc és un retrat del so del 2021, com una foto de l’anuari de l’insti.

És un disc lluminós, però de sol d’hora baixa.

Sóc d’Eivissa. Sóc una persona de de costa. El sol, el mar… m’afecta a l’hora de compondre. L’hora baixa, els núvols… son elements recurrents a l’hora d’escriure.

Text: Oriol Rodríguez / Foto: Helena Luzón

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *