El duet dinàmic: Sleaford Mods


Sleaford Mods (Diumenge 27 de març 2022) – Sala Razzmatazz 2

Hi ha diferents tipus de concerts; per deixar-se la veu cantant les cançons a pulmó, per donar-ho tot ballant, per sentir, per combinacions de les anteriors o, per totes alhora. En aquest cas, va ser per deixar-se emportar al ritme de la música. Va ser el primer que vaig presenciar en entrar a la Sala Razzmatazz el passat 27 de març al concert de Sleaford Mods. Amb un ambient molt enèrgic van sortir a l’escenari el vocalista, Jason Williamson, i el DJ, Andrew Fearn. De seguida, va arrencar el tema: ‘The New Brick’ amb un ritme bastant frenètic, una lletra ràpida i un accent britànic, molt marcat que em va fer pensar si el públic entenia les lletres o sabia de què parlaven. El que sé segur és que si estaven allà és perquè saben quins són els valors i que vol transmetre Sleaford Mods. Si no sabeu a què em refereixo, les seves cançons reflecteixen una Gran Bretanya del S.XXI, defensen la classe obrera i parlen de l’estafa del Rock & Roll, entre altres conceptes. La seva proposta combina l’essència del punk britànic amb influències de la cultura mod com l’electrònica i el hip-hop.

Tot s’ha de dir, encara que en un principi em vaig sorprendre, la veritat és que la qualitat vocal i l’expressivitat de Jason em van anar convencent a mesura que avançava el concert. És una d’aquelles persones que s’entrega fins a donar-ho tot, i així ho va demostrar durant tota la vetllada, amb les cançons i els seus crits. El DJ, Andrew, que llançava les pistes i les modulava no va parar quiet ni un segon. Els dos van moure’s al ritme dels temes del seu darrer disc Spare Ribs com ‘Jolly Fucker’ o ‘Thick Ear’ i d’altres més antics com ‘Jobseeker’ i ‘T.C.R’. Només van parar en dues escasses ocasions per animar al públic al crit de: “How are you feeling Barcelona?”. Sleafords Mods van tirar milles amb tots els temes, l’un darrere l’altre, el que va causar que l’energia estigués tota l’estona molt amunt, però no va haver-hi cap canvi de moods. Per acomiadar-se van tocar el tema ‘Tweet Tweet Tweet’ on els van caure les últimes gotes de suor. No van necessitar res més que la seva energia perquè tot el públic es deixés emportar pel seu post-punk.

Text: Esther Bonjorn / Fotos: Eric Altimis