Senyor Oca: “Ens hem d’associar a corrents underground per tirar endavant”

La manera de veure la música pluralment és el que ha portat a Senyor Oca a crear el seu darrer disc Portals (Guspira Records, 2022). Un disc on inicia un viatge introspectiu que obre portals a diferents sensacions emocionals. Això, sense deixar de defensar el seu segell més personal, el Rap de la Terra.

En el disc apareixen molts gèneres musicals diferents, però predomina el Drum and bass. Quina relació tens amb aquest gènere?

Paral·lelament, quan érem més petits vam créixer amb el rap, però la música amb la qual sortíem de festa era el Drum and bass. Els meus ídols sempre han sigut d’Anglaterra. Les nostres influències són música anglesa Drum and bass. A dia d’avui, tenim el format de banda on molts temes els fem amb aquest gènere i, per altra banda, amb el Gale tenim un format DJ que anem per festis i clubs més de gènere electrònic.

En el disc apareixen diferents estils musicals. No t’agrada centrar-te en un únic estil?

Ens considerem molt oberts musicalment i per arribar a expressar les sensacions que volem, hem d’anar de la mà de diferents estils. No ens volem etiquetar en un gènere perquè creiem que la pluralitat i complexitat de la música és prou important com per a dedicar-li temps.

Senyor Oca presenta el seu nou disc a Apolo aquest diumenge 3 d’abril

Cada cop es fa música més plural?

Tothom cada cop és més mestís, abans la gent del rap era només rap, l’electrònica estava més dispersa, però tot estava molt més encasellat. L’explosió també de la llibertat d’expressió en tots els sentits, la gent ja no es tanca. Això també juga un avantatge de dir: “Jo com artista no em vull tancar a un únic gènere”. Nosaltres, som plurals amb la música i volem crear també d’aquesta manera.

Quina diferència suposa Portals respecte treballs anteriors?

Portals l’hem executat de manera més professional, anteriorment també. Però aquest cop hem cuidat més la creació amb músics, la mescla l’hem fet molt acurada. Crec que hem fet un pas endavant a nivell de sonoritat, respecte a les altres. Poden agradar més o menys, però a nivell de textura crec que hem fet un pas endavant.

El disc l’has produït tu?

Sí, de fet jo soc el principal productor i després en comunitat acabem de polir totes les idees. Les idees originals i la composició principal la porto jo. Si necessitem músics o la portem més a l’electrònica, el Deps i el Gale se sumen a això i tots junts ho fem gros.

En el disc podem escoltar temes juntament amb Santa Salut o Flashy Ice Cream…

Han sigut col•laboracions per confiança. Amb els Flashy Ice Cream i Santa Salut ens havíem vist per Sabadell de festa i vam dir fem un tema, va sorgir així d’espontani. Amb El Pony Pisador igual. Amb ells si que hi havia una relació més estreta i no vam dubtar en fer una cançó junts.

El tema ‘Caminar lent’ parla del canvi i d’evolucionar cap a un ésser més autèntic.

Per una banda ‘Caminar lent’ és un títol que suggereix pausa, però el tema en si és doble tempo molt frenètic. Encara que tinguis ganes que tot vagi bé, la vida és la vida i tot passarà quan hagi de passar, no obstant això, de mentre, s’ha de gaudir del camí que estàs fent.

En el disc apareix una dualitat entre els conceptes d’obscuritat i esperança. Com pot ser amb el tema anterior i ‘Fes-me mal’. Buscaves aquest contrast?

Sí, totalment. Bàsicament, ‘Fes-me mal’ és el contrari de ‘Caminar lent’, és la destrucció pura de l’ànima. Tots els temes s’han creat de forma paral·lela però a la vegada. Una mica sí que era la idea de crear portals cap a diferents sensacions emocionals. Era transmetre les sensacions que hem tingut aquests últims anys i traduir-les en lletra.

Instantània del Senyor Oca

Creus que un estil com el Drum and bass pot arribar a ser igual de permeable com la música pop?

No, aquí no. Impossible. També és el nostre segell perquè a nosaltres ens mola fer això. Nosaltres fem el que ens mola, juguem a part i no depenem del pop i del que s’escolta. Nosaltres estem ficats en la indústria anglesa i el Drum and bass és la música pop d’allà.

I no creus que això podria passar aquí?

Ja va haver-hi un anys que es va posar molt de moda, però aquí a Catalunya no ho sé. Ara on està molt de moda és a Sevilla i Granada, al sud d’Espanya. Ens hem d’associar amb corrents underground per poder tirar endavant.

Com prepareu el directe?

Ara mateix estem assajant. Estem amb el bateria, saxo, corista i passant tots els temes fins que sonin bé, estem començant a sonar bé (riures). El tres d’abril presentem el disc a la Sala Apolo i el cap de setmana següent anem al País Vasc.

Text: Esther Bonjorn / Fotos: Xavi Souto